diumenge, 5 de desembre del 2021

Que es compleixin en mi les teves paraules

Immaculada Concepció de Maria 2021

lectures


Els evangelis de la infància de Jesús, tant a Mateu com a Lluc, tenen un caràcter més teològic i simbòlic que no pas històric. Volen transmetre un missatge important a través d’un relat explicat en forma d’història. Hi compten molt els símbols, les paraules. Ens cal, per comprendre’ls bé, i no quedar-nos en l’anècdota, intentar descobrir al darrera de les paraules el missatge que l’evangelista ens vol donar.

Fixem-nos en algunes d’aquestes paraules del text que hem escoltat avui. La primera és la salutació de l’àngel: “Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu”.

Ja des d’abans de néixer l’evangelista ens anuncia el que Jesús serà per a la humanitat. En ell Déu s’apropa de nosaltres, Déu comparteix la condició humana. En l’evangeli de Mateu, l’àngel diu a Josep el nom que ha de posar a l’infant: “Emmanuel, Déu-amb-nosaltres”. 

Aquest Déu que és amb Maria, que és amb nosaltres, és el Déu que Jesús ens revelarà com a Pare. Un Déu tan proper és una invitació a ser propers, a no allunyar-nos dels nostres germans i germanes, a no crear divisions per qualsevol motiu, ni de religió, ni de cultura, ni de política, ni de raça. Ser proper d’aquell que no conec de res però que em necessita, tal com va fer el bon samarità.

La segona frase és: “No tinguis por, Maria” El mateix que Jesús ressuscitat dirà als seus deixebles: “No tingueu por”. El mateix que avui ens diu a nosaltres. És sense por com Maria viurà des d’aquell dia fins a la creu. És sense por que Jesús ens demana de viure. No es tracta de la por que podem tenir en un moment determinat per alguna amenaça, és la por profunda de qui no espera res de la vida, de qui no troba cap sentit a l’existència. La invitació de l’àngel, la invitació de Jesús és a fer confiança. Vivint en aquesta confiança la por deixarà lloc al testimoniatge valent, el que va donar Maria, el que van donar els primers cristians.

La tercera frase és “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”. Que la paraula de Déu es converteixi en vida. La vida de Maria va ser una paraula de Déu, no una paraula escrita en un paper sinó una paraula viva. Deixant-se conduir per l’Esperit, Maria va fer que Déu pogués parlar a través d’ella, de la seva vida senzilla, de la seva fe profunda, de la seva maternitat, del seu servei a Elisabet, de la seva mediació a les noces de Canà, de l’acompanyament fins a la creu...

Fer de la nostra vida paraula de Déu és possible. No cal ser herois ni sants oficials. Cada vegada que fem un gest, per més senzill que sigui, que sigui un gest d’amor, som paraula de Déu. Paraula viva de Déu, paraula d’amor.

Escoltar el que normalment en diem “paraula de Déu”, és a dir la Bíblia, l’evangeli, seria estèril si no esdevé vida. Les paraules, les frases que llegim o que escoltem, són lletra morta si no som capaços de convertir-les en vida.

Aquest és l’exemple que hem rebut de Maria. En la seva maternitat, la Paraula de Déu es va fer home en Jesús. També nosaltres podem donar a llum aquest Déu fet home si a través nostre deixem passar la paraula de Déu, si a través nostre es compleix la seva paraula.

Germanes, germans, en la festa de Maria Immaculada, amb els ulls posats ja en la festa de Nadal, mirem-la i preguem-li que intercedeixi per nosaltres, per tal que seguim el seu Fill Jesús com ella ho va saber fer.