Flm 9b-10.12-17 Lc 14, 25-33
Jesús
camina cap a Jerusalem i molta gent el segueix. Això podria fer-li pensar que
tots estan disposats a seguir-lo. Podria sentir-se afalagat per la seva
capacitat de liderar, d’arrossegar la gent.
Una
mica com els passa als líders polítics o sindicals quan veuen molta gent en
mítings, manifestacions, trobades. Com li pot passar al papa o als bisbes quan
veuen tan jovent en la Jornada Mundial de Cracòvia.
Creure’s
que són capaços d’arrossegar grans multituds, creure’s que aquestes multituds
seguiran els seus dictats.
Jesús
en canvi, no es fa il·lusions. No es deixa emmirallar per l’entusiasme fàcil de
la gent. A Jesús li interessa més la qualitat dels qui el segueixen que no la
quantitat.
Per
això es gira i els adreça unes paraules exigents. Ser deixeble de Jesús no és
fruit de l’entusiasme d’un dia, és fruit d’un procés, a vegades llarg, i que pot
implicar canvis importants en la pròpia vida.
La
segona lectura és un bon exemple d’això. Filèmon era un cristià i Onèsim era un
dels seus esclaus que s’havia escapat. Pau el va conèixer a la presó, i en la
seva curta carta, convida a Filèmon perquè de bon grat consideri Onèsim, no com
un esclau, sinó com un germà. Per a Filèmon, ser cristià no ha de ser només una
etiqueta, sinó que comporta conseqüències. I això que li passa a ell ens pot
passar en una altra situació a qualsevol de nosaltres. La fe s’ha d’encarnar a
la vida. La fe no es viu només ni sobretot dins de l’església. Es viu en la
vida concreta. Les interpel·lacions que Jesús ens fa afecten la nostra vida de
cada dia, les nostres relacions amb els altres, com li va passar a Filèmon amb
Onèsim.
Seguint
Jesús a vegades cal renunciar, com Filèmon que ha de renunciar a la comoditat
de tenir un esclau. Renunciar no per masoquisme sinó per estimar més.
Renunciant al seu esclau, Filèmon el podrà estimar com un germà.
Què
vol dir Jesús quan ens diu que l’hem d’estimar més a ell que a qualsevol
altre ? Penso que el que vol dir és que el nostre amor ha de trencar
fronteres, fronteres de família, d’ètnia, de raça, d’ideologia, de religió…
Estimar més Jesús és estimar aquells que són els preferits de Jesús: els
petits, els pobres, els exclosos, els malalts, els maltractats.
No es
tracta doncs d’una mena d’amor intimista amb ell. Del que es tracta és que el
nostre amor sigui més profund, de més qualitat.
De
fet el que ell ens demana no és diferent del que ell mateix va fer. Va
renunciar a la comoditat de la seva família, del seu poble, per tal que el seu
amor trenqués totes les fronteres i pogués arribar a aquells que vivien en les
perifèries de la societat. Va renunciar a pare, mare, esposa, fills, germans i
germanes per eixamplar el seu amor. Per això a vegades la seva pròpia família,
la gent del seu poble no comprenien la seva manera de fer.
En
aquesta eucaristia Jesús camina davant nostre. Què ens dirà si es gira? Com ens
interpel·larà? Farem cas del que ens dirà? O bé hem domesticat les seves
paraules i no tenen cap conseqüència en nosaltres. Som capaços, com Filèmon, a
alliberar-nos de tot allò que ens esclavitza per poder estimar més i
millor?
Que compartint el pa i el vi de l’eucaristia rebem
la força necessària per seguir Jesús amb totes les conseqüències.