tag:blogger.com,1999:blog-5794335366667825342024-03-17T09:30:32.941-07:00Bloc de Josep Maria CanetJosep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comBlogger784125tag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-87937223512704334512024-03-17T09:30:00.000-07:002024-03-17T09:30:00.136-07:00Déu meu, Déu meu, perquè m’has abandonat<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Diumenge de Rams any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-de-rams_06.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvWUpAsY-_8dLp01zFZmBREapdkF_9wpidD6OHzrOR_h-j4D3Ew3pYGL-qOdGB93Dpk8YUoV0hfEOob9f15lxKo4srqgMuc7dqx9J4roXrIaRiPIQgwg2kDlhIcYj-r0HG0oQ68p56N6Hkz9v8osEtuyR2nmcGAGTPBrsJhPXaL_9Oss5s2qZbqYK5u4D0/s940/Mt%2021,%201-11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="136" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvWUpAsY-_8dLp01zFZmBREapdkF_9wpidD6OHzrOR_h-j4D3Ew3pYGL-qOdGB93Dpk8YUoV0hfEOob9f15lxKo4srqgMuc7dqx9J4roXrIaRiPIQgwg2kDlhIcYj-r0HG0oQ68p56N6Hkz9v8osEtuyR2nmcGAGTPBrsJhPXaL_9Oss5s2qZbqYK5u4D0/w295-h136/Mt%2021,%201-11.jpg" width="295" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-HU6z10J6aQ1B_0nnOIOjYH1hBQdXtDapSll1BHLKFACC34VY7uz49rKkiqULHDEeOJCTHqqwgg9Swy5u5bCKmC73hV7k0vsuGKNz5YG6A4GpxZtXS064F8bs_pY3jAIySoVQJIgdptKKZst9MzKn8r-KgOl2IWj5NUTubV30tHjrmQSbMdnFMik2mXtn/s940/Lc%2023,%2033.39-43.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="135" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-HU6z10J6aQ1B_0nnOIOjYH1hBQdXtDapSll1BHLKFACC34VY7uz49rKkiqULHDEeOJCTHqqwgg9Swy5u5bCKmC73hV7k0vsuGKNz5YG6A4GpxZtXS064F8bs_pY3jAIySoVQJIgdptKKZst9MzKn8r-KgOl2IWj5NUTubV30tHjrmQSbMdnFMik2mXtn/w292-h135/Lc%2023,%2033.39-43.jpg" width="292" /></a></div></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La litúrgia d’aquest diumenge ens submergeix en el misteri de la mort de Jesús. És veritat que també ho farem el Divendres Sant, però des de molt antic, el diumenge abans del diumenge de Pasqua, se celebra aquest diumenge de Passió, perquè per comprendre bé la resurrecció s’ha d’haver interioritzat la mort en creu. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Però aquest mateix diumenge, fem record de l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. El contrast d’aquests dos moments, entrada a Jerusalem i mort en creu, ens diuen molt del que va ser tota la vida de Jesús. Una barreja d’acceptació i rebuig, d’obertura i tancament a la seva paraula i als seus gestos, un signe de contradicció que el va conduir a la creu.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Mirem aquesta entrada a Jerusalem, la ciutat de David. David hi havia entrat també triomfalment quan l’havia conquerit amb el seu exèrcit. Entra com a rei poderós, amb una espasa i muntat sobre un cavall</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jesús, en canvi, hi entra sobre un ase, sense soldats ni armes. Jerusalem, que significa etimològicament “ciutat de la pau”, és visitada pel rei de la pau. Al seu voltant s’organitza espontàniament una manifestació. Però segurament molts dels que avui l’aclamen, al cap d’uns dies el condemnaran o se’n desentendran.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquest contrast ens diu alguna cosa a cadascú de nosaltres, perquè en les nostres vides hi ha també moments que ens fan anar de l’acceptació al rebuig de Jesús. Els nostres compromisos són sovint compromisos per a un dia. Els bons propòsits es barregen amb la feblesa, amb la tebior, amb la covardia. Volem seguir Jesús, però a l’hora de la veritat la nostra vida segueix camins ben allunyats dels seus.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Hem escoltat una vegada més la passió de Jesús. La passió no ens hauria de portar a una visió masoquista o dolorista d’aquest Jesús en creu, com si Déu es complagués en els seus sofriments. Déu no es complau en la passió del seu Fill. El seu silenci és un silenci de respecte a la humanitat, una humanitat que ha creat lliure per compartir amb ella el seu amor. Només en la llibertat es pot estimar. Déu ha deixat el seu fill morir perquè volia compartir fins al final el destí dels homes, amb totes les conseqüències. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Déu resta silenciós, no envia àngels, no fa baixar miraculosament Jesús de la creu, no li estalvia res de la seva condició humana, perquè es vol solidaritzar amb la humanitat, sobretot amb la humanitat que sofreix.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El dia de Pasqua celebrarem que Déu ha dit la darrera paraula, que l’amor és més fort que la mort.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En l’espera, contemplem les creus del nostre món d’avui. Les nostres creus personals i les grans creus de la humanitat: la guerra, el terrorisme, la pobresa, la fam. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I aquest any, en aquesta contemplació de la mort de Jesús, contemplem tots aquells que com ell han donat la seva vida per la defensa del seu Regne. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Tantes persones que discretament son consol, ajuda, alleujament, llum pels qui ho passen pitjor. Homes i dones que com Simó de Cirene, com les dones que acompanyen Jesús en el camí cap a la creu, són llum en els moments de foscor.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que els seus exemples facin que la nostra contemplació de la creu no sigui passiva. Que ens ajudi a prendre decisions personals i col·lectives, compromisos concrets de solidaritat. Que la passió del Crist ens ajudi a créixer en l’amor per fer disminuir la passió del nostre món.</span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-4815364446403661162024-03-10T09:00:00.000-07:002024-03-10T09:00:00.141-07:00El gra de blat, si mor, dona molt de fruit<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">5 diumenge Quaresma any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-v-quaresma.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKHLg-w4m2ekCxN6GH2p2P4odaB2SSMpGtysz7GUuJb-xhC_S9YhZfrNfqt8e7jfaSkWvU3TXgHIIX1QJXGYXmcOo4Xj0RBeVn7E3iXSdvZ9xSlwP5GC5wiTKwtizHuXs3_Z424KnWjwMyENQ8wZ8HoqkOg_njST5VPl4MFPUyleWV7HM_nXCL0AbsuOK5/s940/Jn%2012,%2020-33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKHLg-w4m2ekCxN6GH2p2P4odaB2SSMpGtysz7GUuJb-xhC_S9YhZfrNfqt8e7jfaSkWvU3TXgHIIX1QJXGYXmcOo4Xj0RBeVn7E3iXSdvZ9xSlwP5GC5wiTKwtizHuXs3_Z424KnWjwMyENQ8wZ8HoqkOg_njST5VPl4MFPUyleWV7HM_nXCL0AbsuOK5/s320/Jn%2012,%2020-33.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’evangeli que hem escoltat se situa cap al final de la vida de Jesús. Són moments de tensió, en el marc del Temple de Jerusalem, just després d’haver entrat triomfalment a la ciutat i quan els sacerdots li estan molt a sobre.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Uns grecs-jueus han pujat a Jerusalem per adorar Déu en el Temple, com tot bon jueu. Però al mateix temps busquen Jesús. No només per veure’l amb el ulls, sinó per escoltar-lo, per parlar amb ell, per apropar-se a ell. Sense saber-ho, estan actuant com a cristians. És en Jesús on a partir d’ara es pot descobrir Déu. No és en el Temple, és en la proximitat del seu Fill.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I en aquesta proximitat, Jesús, a les portes de la passió, revela quin és el sentit més important de la vida. Pocs dies abans que li prenguin la vida a la creu, Jesús ens diu on es troba la vida de veritat, aquella que no mor. En una aparent contradicció ens revela un secret molt important: és la vida donada, perduda als ulls de molts, la que és important. La vida de la mare que es desgasta pel seu fill, la vida d’aquell que gasta el seu temps per visitar un malalt, o algú que està sol, la vida d’aquell voluntari que se’n va a un país del Tercer Món o a un barri del Quart Món, la vida del metge o de l’infermer que es dona completament als malalts, fins i tot arriscant la pròpia vida. Són totes aquestes vides que es donen, les que donen fruit. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És aquesta vida la que dona llum, fent que la foscor de la pobresa, de la soledat, de la injustícia, del racisme, de l’exclusió social, de l’egoisme, de la violència, deixi lloc a la llum de la solidaritat, la llibertat, la igualtat, la justícia, l’amor, la pau.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquest discurs no està de moda. Però el que hem viscut en les diferents crisis econòmiques dels darrers anys ens fa veure com el discurs de Jesús és ben actual. Com les actituds dels que volen obtenir uns guanys desmesurats, només pensant en ells i oblidant el mal que poden fer, com el consum exagerat, el tren de vida excessiu condueix a situacions de mort, a empreses que tanquen, a augments de l’atur, a dificultat per a molts, a situacions de desesperació. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Ara, més que mai, el nostre testimoni, la nostra manera d’actuar, seguint les paraules de Jesús, no cercant el benefici egoista, el salvi’s qui pugui, sinó apropant-nos dels altres, posant-nos al seu servei, compartint, sent solidaris, pot ser llum en la foscor. Ser blat que mor per donar fruit.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’exemple dels sants ens ajuda a veure que tot això és possible. Des d’aquell que va gastar la seva vida pels infants que no tenien escola, a aquella que va gastar la seva vida recollint moribunds o leprosos pel carrer... Molts sants són models de vida donada, de gra de blat que cau a terra per donar molt de fruit. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En aquest temps de Quaresma, estem convidats a deixar-nos tocar per tantes paraules, tants fets que ens envolten i a través dels quals Déu ens parla i ens convida a canviar. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Preparem-nos a la celebració de la Pasqua amb un cor més generós, un cor que ens impulsi a donar vida, una vida plena de fruits d’amor. </span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-49076417413402786282024-03-03T08:00:00.000-08:002024-03-03T08:00:00.162-08:00Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">4 diumenge Quaresma any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-iv-quaresma.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQpEe5CuvRMr5M82Uvw0wuk1oS4ai4ZEk7m_vMn7QAR4HCKmbJwSTHo4fwiJpIeOM9b_9XoAdnsj8zkvwSfqeC9jOGSzT-QoFKR1S8CKTl1mqJmyrtYWHNoduwO_Byulep2P_hhG0YkCOxH6i9FJmITcI2EOV2Q3mSfy-huRTpo_7ib0meEZhbLqSBvCQb/s940/Jn%203,%2014-21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQpEe5CuvRMr5M82Uvw0wuk1oS4ai4ZEk7m_vMn7QAR4HCKmbJwSTHo4fwiJpIeOM9b_9XoAdnsj8zkvwSfqeC9jOGSzT-QoFKR1S8CKTl1mqJmyrtYWHNoduwO_Byulep2P_hhG0YkCOxH6i9FJmITcI2EOV2Q3mSfy-huRTpo_7ib0meEZhbLqSBvCQb/s320/Jn%203,%2014-21.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Encara que acostumem a pensar que va ser la sortida d’Egipte el fet més important de la història d’Israel, és probable que l’exili a Babilònia fos un moment encara més determinant d'aquesta historia.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">De fet és després de l’exili quan els jueus reflexionen més sobre la seva història, és després de l’exili que s’escriuen o es compilen la majoria dels textos bíblics.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La primera lectura ens ha fet un resum de com va anar aquest exili: el rei de Babilònia conquereix Israel, destrueix el Temple i porta a l’exili molts israelites, sobretot els caps religiosos i polítics. En el temps a Babilònia la identitat del poble corre perill i també la religió. Al cap d’uns quants anys, el rei de Pèrsia, que ha guanyat sobre els babilonis, té una manera de fer ben diferent, prefereix que els pobles exiliats tornin al seu país.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Als jueus no els és fàcil de pair que un estranger, un pagà, Cir, sigui qui els salvi de l’exili. La reflexió que faran d'aquest fet els ajudarà a tenir un esperit més obert cap als altres pobles. El Déu que salva, és un Déu universal, que es val de qualsevol persona per salvar, sigui jueu o pagà.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els anys que segueixen a aquest retorn de l'exili no seran fàcils. Malgrat estar a casa, el perill d'allunyar-se de la fe dels seus pares segueix ben present. Descobriran que l’exili no sempre és geogràfic. Descobriran que l’existència humana és sempre d'alguna manera una existència en exili. Mai no som del tot allà on hauríem de ser. Amb molta facilitat ens allunyem de casa, ens allunyem d'allò que creiem, de les nostres conviccions.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els babilonis, els romans o els grecs podran allunyar-los de la seva terra o de les seves creences, però el seu veritable enemic es troba molt més a prop. És un mateix el que s’exilia.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El discurs de Jesús a Nicodem va en aquesta direcció. Hi ha una afirmació fonamental: per més que visquem en un exili que enfosqueix l’amor, Déu estima el món fins a l’extrem, i ens dona proves d’aquest amor. I la gran prova és el regal del seu Fill. Ni que la nostra vida sigui allunyada d’Ell, ni que tot el que veiem al nostre voltant sigui allunyat de l’amor, Déu ens estima.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I serà en la creu, signe màxim d’aquest exili de l’amor, allà on l’odi i la foscor s’han aliat per matar un innocent, és enmig d’aquesta foscor on es manifesta més clarament l’amor lluminós de Déu.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquest missatge no és antic. És avui tan actual com aleshores. També nosaltres vivim en exili. Exili personal quan ens adonem que la nostra vida no transcorre pels camins que voldríem, exili col·lectiu, social, quan veiem el nostre entorn, amb tots els seus problemes, la guerra, la pobresa, la violència, el racisme, la injustícia...</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Enmig de tots aquests exilis, d'aquests intents constants d’apagar la llum de l’amor, el missatge segueix essent el mateix: la llum, que és Déu mateix, no es podrà apagar mai, Déu ens estima fins al final.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquest amor incondicional espera respostes i col·laboració. Homes i dones que miren d'encendre petites llums enmig de les foscors. Petites llums que són els gestos d’amor, des del més petit fins al més heroic. Des d’un got d’aigua fresca donat al qui té set, un somriure al qui està trist, una mà al qui està caigut. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Cada vegada que intentem estimar, cada vegada que amb la nostra actuació fem que el nostre entorn sigui més agradable, estem col·laborant amb aquest Déu que ens ha estimat tant!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La salvació en la que creiem no és una salvació que cau del cel. És una salvació que s'ha fet carn, que s'ha fet humanitat. En primer lloc en Jesús, humà com nosaltres, i després d'ell en tots els qui com ell fan de la seva vida una vida per als altres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amics, que el nostre camí de Quaresma sigui un camí de retorn dels nostres exilis, un camí on fem néixer llum enmig de la foscor.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-13558759398624475182024-02-25T08:00:00.000-08:002024-02-25T08:00:00.133-08:00No convertiu en mercat la casa del meu Pare<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">3 diumenge Quaresma any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-iii-quaresma.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit21P9hEYZR__hkMy5IQw3EahHHRH7OYdDOAP9-7W7tIXlqmB81OnrhJOye7CcB3-4Rs82iRRQIr90x4zDyODdSAwpaMBVWKBaeJUks937QfsUzXXz5LE-ztCEFtzUm43TZyzYxkpCoLA_9UUJwwB_0wpND1Y3ZoMp2Y8Pa5PyLX-rSf5m92qjgWcD08aI/s940/Jn%202,%2013-22.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit21P9hEYZR__hkMy5IQw3EahHHRH7OYdDOAP9-7W7tIXlqmB81OnrhJOye7CcB3-4Rs82iRRQIr90x4zDyODdSAwpaMBVWKBaeJUks937QfsUzXXz5LE-ztCEFtzUm43TZyzYxkpCoLA_9UUJwwB_0wpND1Y3ZoMp2Y8Pa5PyLX-rSf5m92qjgWcD08aI/s320/Jn%202,%2013-22.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En el nostre camí cap a Pasqua, les lectures que avui hem escoltat ens parlen del camí que el poble d’Israel va haver de recórrer per guanyar la llibertat. Llibertat enfront, en un primer moment, de l’esclavatge dels egipcis. Un esclavatge exterior a ells. Un esclavatge no volgut, patit.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Però en la travessa del desert, un cop alliberats d’aquest esclavatge, conduïts per Moisès, descobreixen nous esclavatges, aquesta vegada molt més interiors i d’alguna manera, volguts. En ús de la seva llibertat cauen en nous esclavatges més subtils, l’esclavatge de la riquesa, de la cobdícia, de l’odi al germà. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El decàleg, els deu manaments, comencen per recordar que Déu els ha alliberat de l’esclavatge d’Egipte. Aquest Déu els fa una proposta de vida que els permeti de gaudir d’aquesta llibertat sense caure en d’altres esclavatges. El primer manament és el de no divinitzar res que no sigui Déu. Cap realitat humana, cap bé material. Ni el diner, ni el benestar material, ni el poder sobre els altres poden ser déus. Des del moment en que ho són, ens convertim en els seus esclaus. Viure amb els altres relacions de respecte i d’amor ens ajuden a conservar la llibertat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És en aquest mateix sentit que Jesús entra en el Temple de Jerusalem i en fa la purificació. Aquell lloc s’havia convertit en un ídol enlloc de ser signe de la presència de Déu. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb aquesta purificació, i amb tota la seva vida, Jesús ens fa saber que és en la seva humanitat on Déu es fa present. En la seva humanitat tal com ell la va viure: una humanitat viscuda com a servei, acolliment, sobretot dels més febles, perdó, solidaritat, amor.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És en aquesta manera de viure que Déu es fa present. Tots els altres llocs, es diguin mesquites, sinagogues, temples budistes, o esglésies, no són llocs de la presència de Déu si no són llocs on s’ajuda a créixer en humanitat. Quants de cops aquests llocs religiosos han estat llocs d’absència de Déu perquè hi ha mancat humanitat!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El criteri de verificació d’aquesta presència no es troba ni en la bellesa, ni en l’encens, ni en la sumptuositat, ni en els cants ben cantats, ni en les paraules ben pronunciades. El criteri de verificació es troba en el fet que els qui es reuneixen en aquests llocs creixen en humanitat gràcies al que allà es diu o es fa.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En cas contrari, si Jesús hi entrés, tornaria a fer el que va fer al Temple de Jerusalem, aquell temple del que els jueus se sentien tan orgullosos per la magnificència que tenia, per les seves columnes o pel seu or.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amics, en aquest temps de Quaresma deixem entrar Jesús en el nostre cor, en la nostra vida, perquè també ens purifiqui, faci neteja, expulsi els nostres ídols, tot allò que no ens ajuda a estimar i que ens esclavitza. Tot allò que ens allunya del Déu de Jesús i dels seus preferits, els pobres, els refugiats, els sense-sostre, els qui viuen en la foscor, els qui han perdut la feina o han hagut de tancar el seu negoci, estan malalts o han perdut un ésser estimat. Estar a prop d’ells és estar a prop de Déu.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Celebrem una vegada més l’eucaristia. Però fem-ho de tal manera que Jesús s’hi trobi còmode, que trobi en nosaltres homes i dones que intentem créixer en humanitat.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-16650312186824457462024-02-18T08:00:00.000-08:002024-02-18T08:00:00.133-08:00Aquest és el meu Fill, el meu estimat ; escolteu-lo<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">2 diumenge Quaresma any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-ii-quaresma.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq5X4LxkH_2usvrDhaCeft7bFse73Q9vs1QhoSk_Nu7f6bHTnUDGPSI-17W48l2zpcXm2Xfpcu_Q0LF6mv8ZNx7qyEIwwJjddopFo9WWEJKevHoFwOmIAKGXB8ImL9swc9VHFeK_JhZL_wgTl7HZuRylCKL6-4_qRVEOXajaUBYLHIDfP1DxEl5qh4VnHA/s940/Mc%209,%202-13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq5X4LxkH_2usvrDhaCeft7bFse73Q9vs1QhoSk_Nu7f6bHTnUDGPSI-17W48l2zpcXm2Xfpcu_Q0LF6mv8ZNx7qyEIwwJjddopFo9WWEJKevHoFwOmIAKGXB8ImL9swc9VHFeK_JhZL_wgTl7HZuRylCKL6-4_qRVEOXajaUBYLHIDfP1DxEl5qh4VnHA/s320/Mc%209,%202-13.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El relat de la transfiguració ocupa un lloc important en els evangelis sinòptics. Una importància que es troba no en els detalls del que va passar, sinó en el seu missatge. Val la pena descobrir quin missatge ens vol donar i veure si en la nostra vida hi ha moments semblants.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Una primera pista per descobrir aquest missatge és de recordar un altre moment de la vida de Jesús, el del baptisme al Jordà. En el text del baptisme les paraules del Pare són quasi idèntiques a les de la Transfiguració: <i>“Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La missió de Jesús des del Baptisme és de viure com a Fill de Déu, però no a la manera dels homes, pel poder, la riquesa o el miracle fàcil, com li suggereix el dimoni al desert, sinó a la manera de Déu, que és en resum posar-se al servei de la humanitat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El camí d’amor que emprèn en el baptisme serà l’admiració d’uns, d’aquells que tenen set d’esperança, però també el rebuig d’altres, dels qui creuen que no necessiten res de ningú.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Una mica abans de començar el seu camí cap a Jerusalem, allà on la foscor intentarà ofegar la llum, Jesús es transfigura per encendre una llum enmig d’aquesta foscor que s’aproxima.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És una llum donada als deixebles que hauran de travessar per la nit de la passió i de la creu. I és una paraula del Pare adreçada també a aquests deixebles: <i>“Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo”</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> La vida humana, cada una de les nostres vides, camina entre llums i foscors. La cendra del primer dia de Quaresma ens recordava la nostra fragilitat. Fragilitat física i fragilitat interior. Els moments en què ens adonem d’aquesta fragilitat són tan freqüents ! Malaltia, mort, catàstrofes, violència… però també incoherència, feblesa, egoisme, infidelitat, ruptures… Una fragilitat que ens uneix siguin quines siguin les nostres conviccions i creences. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És enmig de la foscor que hem de saber descobrir la llum. És en els desànims, quan ho deixaríem córrer tot, que hem de trobar l’esperança. És enmig de l’odi que hem de fer gestos d’amor. Transfigurar la fragilitat i la foscor de la vida, de la mateixa manera com Jesús ho feia: guarint, consolant, acollint, servint, animant, perdonant. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Transfigurar la fragilitat i la foscor de la vida dels qui ens envolten amb els nostres gestos d’acolliment, consol, acolliment, servei, ànim, perdó.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Un somriure, una paraula, poden ser resplendents com el rostre resplendent de Jesús a la muntanya. Gestos i paraules, sovint molt discrets, que ajuden molta gent a viure enmig de les seves dificultats. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La vida no s’atura dalt de la muntanya. Cal sempre baixar a la plana, allà on hi ha la vida de cada dia. No podem tancar-nos allà on ens trobem bé. Hem de baixar enmig del món per comunicar la nostra esperança.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">A Síria, a Palestina, a Ucraïna o a Barcelona, al Tercer Món o al Quart Món, lluny o a prop, dins de les nostres famílies, a la feina, a l’escola, hem d’intentar ser portadors de llum i esperança.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Evidentment, per poder donar, cal abans tenir. Ens calen temps i moments per carregar les piles, per encoratjar-nos, per ajudar-nos. La comunitat cristiana, l’eucaristia, la pregària, han de ser moments on alimentar la nostra esperança.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que aquesta eucaristia d’avui sigui un moment de transfiguració, que ens ajudi, baixant de la muntanya, a ser testimonis de l’evangeli en la vida de cada dia.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-83031644670444624142024-02-11T08:00:00.000-08:002024-02-11T08:00:00.243-08:00L’Esperit empenyé Jesús cap al desert<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">1 diumenge Quaresma any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-i-quaresma.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ1gVxX3J0EWjKmydCK0zOu8DC5HXuyk8DTJ_ToOdQVJgMfXBWIeYtaHPeQWG7PgBlmne9Qbd9yzS511_w_FUiti_wXKnNYfVAI7PUEr4WdLZ_S5Nomn1nLnQHAFem5hmw-VzV2Cdna6uy2pd3a2Jfc2tgP5l9__Ef_ZtJEQl1u0gM2MOPpMySQ0RNONme/s940/Mc%201,%2012-15.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ1gVxX3J0EWjKmydCK0zOu8DC5HXuyk8DTJ_ToOdQVJgMfXBWIeYtaHPeQWG7PgBlmne9Qbd9yzS511_w_FUiti_wXKnNYfVAI7PUEr4WdLZ_S5Nomn1nLnQHAFem5hmw-VzV2Cdna6uy2pd3a2Jfc2tgP5l9__Ef_ZtJEQl1u0gM2MOPpMySQ0RNONme/s320/Mc%201,%2012-15.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Just abans del relat de l’evangeli que acabem d’escoltar, Jesús és batejat al Jordà. Quan surt de l’aigua, l’Esperit baixa sobre d’ell i una veu que ve del cel diu: <i>“Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut”.</i> És aquest mateix Esperit que empeny Jesús al desert.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Abans de començar la seva missió Jesús hi passa quaranta dies. El desert existeix realment prop del Jordà, on Joan batejava. Els israelites hi van passar quaranta anys abans d’entrar a la terra promesa. Però el desert és sobretot un lloc simbòlic. Molts homes i dones han tingut experiències importants en el desert. Antoine de Saint-Exupéry, que havia conegut bé el desert del Sàhara, en el seu llibre “Carta a un ostatge” escrivia que en el desert l’home és governat per l’Esperit; i també deia: <i>“El desert no és allà on pensem que és. El Sàhara és més viu que una capital, i la ciutat més bulliciosa és buida si els pols essencials de la vida es desimanten.”</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És cert, el desert és el lloc nu, on no hi ha distraccions i et confrontes directament amb tu mateix i amb Déu. És també el lloc dels perills, on et pots sentir desprotegit i sense forces.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És l’experiència de Jesús durant aquests quaranta dies, però també tot al llarg de la seva vida. Al desert Jesús troba els pols que l’han d’orientar en la seva missió. Descobreix en el cara a cara amb el Pare de quina manera ha de viure la seva filiació: pel poder polític? pel miracle fàcil? per les riqueses? per l’admiració de la gent? Al desert Jesús descobreix que ha de ser Fill en el servei, en la donació, en l’amor sense fronteres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La Quaresma pot ser un temps de desert. En aquests quaranta dies podríem crear el nostre propi desert, un temps on el silenci ocupi un lloc important. Sols cara a cara amb nosaltres i amb Déu.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Dedicar uns minuts cada dia a aquest exercici interior, deixant de banda tot allò que ens distreu, llegint algun text bíblic, l’evangeli del dia per exemple, per tal de fer una mirada sobre la nostra vida, les nostres relacions, la nostra vida en la societat. Revisar la nostra vida a la llum de l’evangeli.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I com Noé, descobrir l’arc de sant Martí que apareix després de la tempesta: després dels dies negres, del sofriment, del desànim, del dubte... L’arc de sant Martí que és signe de pau, de vida, de llum i de confiança. Des que el veiem aparèixer en el nostre cor, sabem que més enllà de tot allò que és fosc hi ha llum, hi ha sentit, hi ha Déu.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La Quaresma és un temps oportú per revisar les nostres relacions humanes. A la parella, a la família, a la comunitat, a la feina, a l’escola, a la ciutat. Vivim aquestes relacions amb un esperit obert, servicial, acollidor, proper, reconciliador?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El dia de Pasqua renovarem els compromisos del Baptisme. Perquè no esdevingui un ritus i unes paraules buides, cal que des d’ara ens hi preparem fent aquesta revisió. Com acostumem a fer amb el nostre cos, amb la salut, és bo que almenys una vegada a l’any fem aquesta revisió interior.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Una revisió que ens pot ajudar a imantar els pols que s’havien desimantat, els pols que ens han de guiar i orientar. És Jesús qui ens fa costat per ensenyar-nos on és el nord, el camí cap al Pare.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Celebrem l’eucaristia, sagrament de la vida de Jesús, una vida plena de l’Esperit de Déu, una vida compartida i lliurada, una vida en la que ens podem emmirallar per tal que en les nostres vides l’Esperit de Déu, l’Esperit de Jesús actuï, fent de nosaltres testimonis que donen vida i llum als qui ho necessiten.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-43518610349524652492024-02-04T08:00:00.000-08:002024-02-04T08:00:00.146-08:00Sí que ho vull : queda pur<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">6 diumenge durant l'any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-vi-durant-lany-cicle-b.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEOfmC_uuVPHVj4H-00En1tsuV0DuhXcuG1c7VvNHH5nv4gPPfUoR5sZCz12Srumnajah-kFmQjNa0cY87Fadei4lg5yXyAibZDBBQmATqxImIYCNn0GDSGRk_0_yfCW5HQ0Mog44nNweFlTs8OlEYLq2Ee0RhvZOSBpYT5xRekB7kXtcmlE5jufYPPbwZ/s940/Mc%201,%2040-45.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEOfmC_uuVPHVj4H-00En1tsuV0DuhXcuG1c7VvNHH5nv4gPPfUoR5sZCz12Srumnajah-kFmQjNa0cY87Fadei4lg5yXyAibZDBBQmATqxImIYCNn0GDSGRk_0_yfCW5HQ0Mog44nNweFlTs8OlEYLq2Ee0RhvZOSBpYT5xRekB7kXtcmlE5jufYPPbwZ/s320/Mc%201,%2040-45.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La lepra era una malaltia considerada molt perillosa i contagiosa en temps de Jesús. És normal que en aquestes circumstàncies es prenguessin mesures molt dràstiques per evitar el contagi. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En aquell temps, a més, es feia una relació directa entre malaltia i pecat. La malaltia era conseqüència del pecat, sigui el propi, sigui el dels avantpassats. Amb la lepra, aquesta relació era més intensa degut a l’aspecte exterior de la malaltia.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El leprós, doncs, era considerat impur. Era impur externament, però també interiorment. Com hem escoltat a la primera lectura havia d’avisar clarament la seva condició, “escabellats i amb vestits esquinçats”, havia d’allunyar-se de la gent i en cap cas s’havia de deixar tocar per ningú. De la mateixa manera, el qui no era leprós havia d’allunyar-se i no tocar un leprós.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jesús i el leprós desobeeixen completament totes aquestes prescripcions: el leprós s’apropa a Jesús, Jesús el toca. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquestes lleis, encara que fossin justificades, marginaven socialment el leprós. Jesús, que anuncia una bona noticia d’un Regne on tothom hi té un lloc, no pot obeir una llei que exclou algú.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb el leprós actuarà de la mateixa manera que amb els altres malalts, endimoniats, recaptadors d’impostos, dones de mala fama, infants, pobres… Els dona la mà perquè s’aixequin i recobrin la seva dignitat humana.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Quina és la realitat d’avui? Quantes exclusions segueixen existint avui en què la lepra ha estat vençuda. Els malalts de SIDA sovint són tractats com si fossin leprosos; els qui han estat a la presó, els immigrants, els refugiats, els infants de famílies pobres o desestructurades, els sense-sostre... Quantes entitats s’han creat en els nostre temps que tenen com a objectiu la lluita contra l’exclusió social.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquests exemples són interns, a casa nostra. Però una situació semblant la descobrim en el mapa del món, en les fronteres. Els països del Tercer Món no els tractem d’una manera semblant, i els fem viure “fora del campament” apartats, creant muralles, a Israel, als Estats Units o a Ceuta i Melilla? Els centres d’internament d’estrangers en situació il·legal no s’assemblen una mica a aquells campaments de leprosos d’altres temps?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Sé que les problemàtiques són complexes. Però tenim l’obligació de fer el que calgui perquè les desigualtats que provoquen aquests fluxos migratoris disminueixin. Que no els calgui venir a Europa perquè trobin en els seus països condicions de vida dignes. No ens podem desentendre, en un món globalitzat, pensant que és el seu problema i no el nostre. La història recent està plena de fets, des de l’esclavitud a les colonitzacions o a la neocolonització econòmica, pels que no podem dir que no tenim res a veure amb la situació que viuen els països del Tercer Món.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Seguir Jesús, ser cristià, no és compatible ni amb el racisme ni amb les exclusions de persones o de pobles. Jesús feia tot el contrari. Seguir Jesús és lluitar perquè les barreres desapareguin, perquè la humanitat avanci cap a la unitat. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La trobada del leprós i de Jesús ens recorda també que allò que fa que l’home sigui impur no es troba en la pell, ni en la condició social, ni en la religió que es professa. Que la impuresa es troba dins del cor, allà on prenem decisions que fan mal als altres. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que l’eucaristia ens ajudi a mirar dins nostre, purificar el nostre cor perquè esdevingui un cor obert als altres, un cor que estima i que fa el bé.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-63175519048347538542024-01-28T08:30:00.000-08:002024-01-28T08:30:00.147-08:00Jesús li va donar la mà, i la va fer llevar<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">5 diumenge durant l'any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-v-durant-lany-cicle-b.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi98gvOohRyV2JjBnfbBPxFIH-GUkkC2JXA_eam5WgMNVl0jKnWf3wmn3lWHuSp-nGylddrhEkdUt1OO1UZxAYJqVaERSghJ7HrpNRZEqgCSa2Nc_lET130X6cbR3e0tteoV_S2Ii8dx-EFd8YnBoxVZ90UP4UkFrJg4U2_nxzjRcydQReZWu2EBQi6rTs1/s940/Mc%201,%2029-39.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi98gvOohRyV2JjBnfbBPxFIH-GUkkC2JXA_eam5WgMNVl0jKnWf3wmn3lWHuSp-nGylddrhEkdUt1OO1UZxAYJqVaERSghJ7HrpNRZEqgCSa2Nc_lET130X6cbR3e0tteoV_S2Ii8dx-EFd8YnBoxVZ90UP4UkFrJg4U2_nxzjRcydQReZWu2EBQi6rTs1/s320/Mc%201,%2029-39.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Entre l’evangeli de diumenge passat i el d’avui, hem pogut seguir una jornada de la vida de Jesús. Els biblistes l’anomenen la jornada de Cafarnaüm.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És un dissabte en el que Jesús havia començat anant a la sinagoga, per escoltar la paraula, però sobretot per posar-la en pràctica, alliberant un home posseït d’un esperit maligne. La paraula de Déu sempre hauria de ser una paraula que allibera. Com Jesús, l’hem de saber convertir en vida. Si les paraules no es converteixen en vida, són paraules mortes.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Quan se’n va de la sinagoga, lloc oficial de la religió jueva, Jesús se’n va a casa de Simó i d’Andreu, lloc de la vida quotidiana. És una vida normal, si no fos perquè està plena dels gestos i paraules de Jesús. Així com l’home posseït d’un esperit maligne, gràcies a l’acció de Jesús podrà tornar a actuar, a ajudar, a treballar, la sogra de Pere, gràcies també a l’acció de Jesús, podrà posar-se al servei dels altres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Podem imaginar que la sobretaula devia ser llarga, com les nostres dels dies de festa. Temps per compartir, per celebrar, per estar senzillament junts. La vida de Jesús és ben semblant a la nostra. Això la fa propera, i ens serveix. Podem seguir Jesús perquè s’ha fet un de nosaltres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Durant tot aquest temps de taula i sobretaula, la gent s’aplega a la porta, sobretot aquells que se senten més desemparats per la malaltia, per la marginació, per la pobresa. Jesús no es queda tancat a casa, a recer, surt a fora, enmig del món, per actuar contra tota classe de mal, per tal que la vida de les persones sigui més digna i més feliç.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Situacions ben semblants a la de tants homes i dones, potser nosaltres mateixos, desesperats pels trencaments, pels sense-sentit, per les dificultats econòmiques, per l’atur, per la violència.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Seguir Jesús és intentar, com ell, actuar en favor de tots ells. A vegades només estant al seu costat, a vegades ajudant-los materialment, a vegades donant un cop de mà...</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els temps actuals ens donen moltes ocasions per demostrar que com Jesús no som indiferents de la sort dels altres, dels que ens són propers i dels que són lluny, dels que sempre han viscut aquí i dels que fa poc que han arribat. Tots compartim una fragilitat, la fragilitat de la nostra vida humana. Però la nostra fragilitat no ens ha d’impedir de fer costat el qui és encara més fràgil que nosaltres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">D’on treia Jesús la força que el feia superar la seva pròpia fragilitat humana? De bon matí, quan encara és fosc, se’n va a un lloc solitari i prega. Una pregària que no l’allunya dels altres sinó que li dona la força necessària per, quasi sense dormir, anar a altres pobles, sense tancar-se en el confort de Cafarnaüm o de qualsevol altre lloc, i anunciar una bona notícia, la que diu que Déu ens estima com un Pare i que nosaltres ens hem d’estimar com a germans.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Trobem també nosaltres uns espais de silenci i de pregària, de mirar cap endins per poder anar amb més força cap enfora, cap als altres? Seguir Jesús és doncs fer aquest doble moviment cap endins i cap enfora, cap al Pare i cap als germans.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La jornada de Jesús és model per a les nostres jornades: posar-nos al servei dels altres, fer-nos propers, tenir temps de pregària personal i comunitària que ens doni les forces necessàries per fer fora el mal, anunciar per tot arreu i no només en els llocs que ens són més confortables, la bona notícia de Jesús, un anunci sobretot de fets, de gestos.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que compartint la taula a la que Jesús mateix ens convida, sapiguem compartir la seva vida per ser els seus col·laboradors avui per lluitar contra el mal. </span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-22666668178055751812024-01-21T08:00:00.000-08:002024-01-21T08:00:00.132-08:00Jesús ensenyava amb autoritat<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">4 diumenge durant l'any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-iv-durant-lany-cicle-b.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Dc_mTz-aqF8edYN1J5KcIICCsIJR52EBiZfQg3zfDFqhwl9aNZHe0Y_uc4SuWgGAdx1Sl_68JXWpIKpMJcWvdAGhARYw1P5Tf8ghRxiu3WunURKxLbTUMj4bt1qwdHFKGeLS6yyUEgCbWGi0DnNO7s9BOjsPUqecC_2CEhpTXJh16qvA7ckloOnjiPpU/s940/Mc%201,%2021-28.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Dc_mTz-aqF8edYN1J5KcIICCsIJR52EBiZfQg3zfDFqhwl9aNZHe0Y_uc4SuWgGAdx1Sl_68JXWpIKpMJcWvdAGhARYw1P5Tf8ghRxiu3WunURKxLbTUMj4bt1qwdHFKGeLS6yyUEgCbWGi0DnNO7s9BOjsPUqecC_2CEhpTXJh16qvA7ckloOnjiPpU/s320/Mc%201,%2021-28.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Després d’haver cridat els seus quatre primers deixebles, Jesús inicia la seva missió. Des del començament no va sol, s’envolta d’un grup. Viure la fe s’ha de viure en grup, en comunitat. Més en general, podríem dir que la vida humana és millor viure-la en grup. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jesús, amb Jaume, Joan, Simó i Andreu, comença una jornada. Els biblistes l’anomenen “Jornada de Cafarnaüm”. Entre l’evangeli d’avui i el de diumenge vinent seguim Jesús durant 24 hores. No és habitual trobar un dia cronològic en els evangelis, excepte aquí i en els dies de la passió.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquesta jornada cau en dissabte, el dia de repòs. Com un bon jueu Jesús comença per anar a la sinagoga, el lloc de trobada per escoltar la paraula en comunitat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Entra a la sinagoga i ensenya. Marc no ens diu el contingut de l’ensenyament, només ens diu que ho feia amb autoritat. De quina autoritat es tracta? L’autoritat d’un home autoritari que imposa la seva voluntat, l’autoritat d’aquell que es passa el dia donant ordres, l’autoritat del cap militar o polític, l’autoritat del qui suprimeix la llibertat dels altres?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Segur que no. L’autoritat de Jesús és l’autoritat d’aquell que fa el que diu, que dona més importància als fets, als gestos, que a les paraules. És l’autoritat que neix de la coherència.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És també l’autoritat del que amb els seus gestos i les seves paraules ens dona la llibertat, la veritable llibertat; no la llibertat de fer el que em doni la gana sinó la llibertat que m’allibera de tot allò que esclavitza.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquesta llibertat és més difícil de conquerir que les petites llibertats que el món ens ofereix tan generosament per acabar essent esclaus del consum, del diner, de les ideologies...</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Jesús a la sinagoga, amb la seva paraula allibera l’home posseït d’un esperit maligne perquè esdevingui un home lliure.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La paraula de Jesús pot alliberar-nos també a nosaltres perquè esdevinguem homes i dones lliures. Amb la llibertat que ens fa sortir de nosaltres mateixos, de les nostres petiteses, mandres, egoismes... per arribar a ser l’home lliure que és l’home per als altres. Jesús és l’home lliure per excel·lència precisament perquè és l’home per als altres per excel·lència.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Ell és el camí del servei, del perdó, de la solidaritat, en definitiva el camí de l’amor, d’un amor gratuït i sense fronteres. Si ens atrevim a agafar el seu camí, serem homes i dones lliures.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La jornada de Jesús, doncs, ens convida a viure la vida i la fe en comunitat, a intentar predicar més amb el testimoni que amb els discursos, a ser coherents, a comprometre’ns a lluitar contra tots els esperits malignes, començant pels qui són dins nostre. Aquest és el programa que a l’inici de la seva missió Jesús ens proposa, no només als cristians sinó a tot home o dona de bona voluntat a qui no els agrada el món tal com és, i que el voldrien més just i solidari, un món on es respecti la dignitat de les persones. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Avui diumenge en què com els jueus ens reunim per escoltar la paraula, revisem si la nostra participació a l’eucaristia va més enllà del compliment d’un precepte o d’una tradició. Si, com Jesús, escoltar la paraula de Déu ens condueix als homes i dones del nostre món que ens adrecen paraules d’angoixa, de foscor, de pobresa, d’injustícia, de malaltia i som capaços de fer gestos d’acolliment, de solidaritat i de compassió que siguin per a ells llum i esperança.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-71496732501461130182024-01-14T08:00:00.000-08:002024-01-14T08:00:00.160-08:00Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">3 diumenge durant l'any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-iii-durant-lany-cicle-b.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7eGvBYp4-uUv-Fhsq9HRmk_uUuB5pnBLRHPiNfvkBJP7yNOge843aOx-utBQxem0t0_LebaPeXtMVQXQEP755-pX-sWOYGfr9p3DjXtSHcQDBC5DgJ7OMydMvmywTwhJCyeoS7OXutEJzLihMiAS0yrbF0nyppDdvEBHHfwvr4WKqQevnpEEfoTSLGJ6N/s940/Mc%201,%2014-20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7eGvBYp4-uUv-Fhsq9HRmk_uUuB5pnBLRHPiNfvkBJP7yNOge843aOx-utBQxem0t0_LebaPeXtMVQXQEP755-pX-sWOYGfr9p3DjXtSHcQDBC5DgJ7OMydMvmywTwhJCyeoS7OXutEJzLihMiAS0yrbF0nyppDdvEBHHfwvr4WKqQevnpEEfoTSLGJ6N/s320/Mc%201,%2014-20.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Reprenem l’evangeli de Marc i ens situem a l’inici de la missió de Jesús, després de ser batejat per Joan Baptista i d’haver estat temptat al desert.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El tret de sortida sembla que sigui l’empresonament de Joan Baptista. La crida de Jesús és senzilla: “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”, en la Bona Notícia.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Ja les primeres paraules de l’evangeli de Marc van ser: “Comença la Bona Notícia de Jesús”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jesús va ser Bona Notícia per a molta gent, gent senzilla que vivia en unes condicions difícils, gent deixada de costat per ser considerats pecadors, malalts, impurs, petits.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Per a nosaltres, Jesús és Bona Notícia? O a vegades ho relacionem massa amb moral, amb prohibicions, amb abstinències... en definitiva en quelcom que ens genera tristesa i no alegria. Als seguidors de Jesús, l’Església, se’ns veu com portadors d’una Bona Notícia?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Com ja vèiem en l’evangeli de diumenge passat, Jesús, des del primer moment forma un grup, tria els seus col·laboradors més propers. Aquesta tria té molt a veure amb el lloc on Jesús se situa, el llac de Galilea. No escull sacerdots ni fariseus, sinó uns pescadors.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">A ells com a nosaltres Jesús ens convida a seguir-lo. Un seguiment que comença per un coneixement. No podem seguir-lo a cegues. Cal primer conèixer Jesús per tal de seguir-lo i donar testimoni de la seva bona notícia.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquesta feina de conèixer Jesús no ens hem de cansar de fer-la. No podem dir mai: “Ja el conec prou, ja he llegit molt l’evangeli”. Perquè no es tracta d’un coneixement teòric, aprendre de memòria la seva vida. El coneixement de Jesús és un coneixement personal. De la mateixa manera que no podem dir: “Ja conec la meva parella, ja conec el meu amic, ja conec el meu fill”, tampoc no podem acabar mai de conèixer Jesús, perquè aquest coneixement està lligat amb la nostra pròpia vida, amb la nostra evolució personal. A cada moment, en cada situació, en cada etapa de la nostra vida hem de tornar a conèixer Jesús perquè ens pugui dir una paraula que il·lumini aquell moment, aquella etapa, aquella situació personal que estem vivint.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Només així el nostre coneixement serà viu i serem capaços d’anunciar-ho als altres, no amb un discurs ben après i ben construït, sinó a partir de la nostra vida. El món el que busca no són discursos sinó testimonis, exemples de vida més que paraules per més ben dites que siguin.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jesús vol fer dels deixebles pescadors d’homes. No es tracta de fer proselitisme, en el sentit literal de la paraula “pescar”. Aquells pescadors de Galilea van ser pescadors d’homes amb el testimoni d’una vida fraterna en què ho posaven tot en comú.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En la setmana de pregària per la unitat dels cristians que estem celebrant, cal que tots els qui ens diem cristians deixem en un segon terme les paraules, els discursos, la teologia... i que en un món dividit per tantes raons, algunes de ben actuals com la intolerància religiosa, ideològica, cultural i que té com a conseqüència situacions de violència i de mort, pensem en Ucraïna i Gaza, fem tot el que puguem per donar un testimoni que anunciï la Bona Notícia d’una humanitat en la que tots som, sense exclusions, fills i filles d’un mateix Pare que ens estima i que ens crida a estimar. Fer créixer ja aquí el Regne de Déu: un Regne on tothom hi cap, on tots som germanes i germans.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’eucaristia que celebrem cada diumenge és signe d’aquesta humanitat fraterna on tothom hi té un lloc.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-75921638043770339282024-01-07T08:00:00.000-08:002024-01-07T08:00:00.145-08:00Veniu i ho veureu<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">2 diumenge durant l'any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-ii-durant-lany-cicle-b.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNmP7t735DJmqI6fWrKUzm4OgWYjYjgwaQ1MDnGD5JUVTUkJ86BciLGzm7DEx8jQEW2AwgL7N6cn7ZfT5x9csPQ6Kww-sISK6DL3hUzswuurUBSk0mFxwNVCwA2rT4HuFOG451ExS5u3OEnVUoXLySYMG2pUL5Z2_MY1ipRKMLkgh4k4ZVw1rvm94wSelT/s940/Jn%201,%2035-42.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNmP7t735DJmqI6fWrKUzm4OgWYjYjgwaQ1MDnGD5JUVTUkJ86BciLGzm7DEx8jQEW2AwgL7N6cn7ZfT5x9csPQ6Kww-sISK6DL3hUzswuurUBSk0mFxwNVCwA2rT4HuFOG451ExS5u3OEnVUoXLySYMG2pUL5Z2_MY1ipRKMLkgh4k4ZVw1rvm94wSelT/s320/Jn%201,%2035-42.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Passat el temps de Nadal, comencem els anomenats diumenges “durant l’any”. Diumenge que ve reprendrem l’evangeli d’aquest any, el de Marc, que com en el d’avui, ens parlarà dels inicis de la missió de Jesús.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Avui és una mica la transició entre el temps de Joan Baptista i el temps de Jesús. Dos dels deixebles de Joan “es passen” per dir-ho d’alguna manera a Jesús. Aquest inici del temps de Jesús és ja una primera declaració d’intencions: No pensa anar sol, vol formar un grup que el segueixi i que podrà donar continuïtat a l’anunci de la seva bona notícia. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">No anar sol, formar grup... És un element important en la vida del cristià. I en una època com la nostra en la que sovint falten grups per posar en comú, per compartir penes i alegries, esperances i neguits, és bo que reivindiquem aquest tipus de grup. D’altres tipus n’hi ha: esportius, excursionistes, musicals, sindicals, polítics... Però de grups que en podríem anomenar “de vida” no sempre són fàcils de trobar. Grups basats en la confiança, en el compartir, en el revisar la vida.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Per això, no només hem de dir que per ser cristià cal fer-ho en grup, en comunitat, hem de dir també que és bo per a tot ésser humà tenir un grup de vida. També el no creient necessita el grup, a tots ens convé un grup de vida, que en alguns casos esdevindrà una comunitat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">On es fonamenta el grup que Jesús vol formar? En la vida precisament: “Veniu i ho veureu” “es quedaren amb ell aquell dia”</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">No passen el dia a la sinagoga ni al Temple. Se’l passen allà on Jesús s’allotjava. No sabem què van fer durant aquell dia, no sabem si van aprendre moltes coses. Només sabem que al marxar donen testimoni del que han viscut. Andreu es troba amb el seu germà Simó i comparteix amb ell el que en Jesús ha descobert: Jesús podria ser la resposta als anhels, a les esperances de la humanitat. Això és el que “l’Ungit” “el Messies” representava per als jueus del temps de Jesús, aquell que ha de donar resposta als desencants, a les tristeses, a les dificultats dels homes i dones d’aquell temps.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El que més tard descobriran, després de la resurrecció, és que Jesús és la resposta als anhels i les esperances, no només dels jueus, sinó de la humanitat sencera, de tots els llocs i de tots els temps.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’inici, però, d’aquest camí, està en aquesta jornada en què van quedar-se on Jesús s’allotjava. Cadascú de nosaltres hem d’intentar fer processos semblants. Descobrir Jesús, no només en les anècdotes de la seva vida, en la superfície, sinó en la profunditat. La manera de fer-ho no serà la mateixa que la dels primers deixebles. Però el resultat ha de ser el mateix. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">De quina manera, avui, hem de respondre a la invitació de Jesús “veniu i ho veureu”? On s’allotja avui Jesús per passar un dia amb ell? a l’església? al nou testament? El lloc principal on Jesús s’allotja també és, com llavors, un lloc de vida. A Jesús l’hem de trobar en la vida, en la nostra vida, no entesa d’una manera individual. En la nostra vida hi ha també la vida dels altres, hi ha també els esdeveniments que vivim. La nostra vida entesa així, jo, els altres i els esdeveniments, és sagrament de Jesús. És allí on l’hem de trobar. Evidentment, l’evangeli, el nou testament, l’eucaristia, poden ser moments i llocs que m’ajudin a descobrir-lo millor. Però a descobrir-lo no en la teoria sinó en la vida. Si la Bíblia, l’eucaristia o la pregària es deslliguen de la vida, passen a ser ídols que em poden portar a un pietisme, en el millor dels casos, o a tants fonamentalismes religiosos que han existit i existeixen.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Celebrem l’eucaristia i unim-la amb la vida per tal que, com els deixebles, descobrim qui és Jesús, on s'allotja i què espera de nosaltres.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-82063120357306988632024-01-03T08:00:00.000-08:002024-01-03T08:00:00.129-08:00Aquí teniu el meu servent<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Baptisme de Jesús any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-despres-del-dia-6-de-gener-el_06.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe6F_FuKowio45J47fexNpjXrf5jBZn93aKpRXtWB32fi78xtuRbw3E5Cp9eX-QdVOK3R-3hhItDp664jdDJA2JgupEiF9oL_4BADL4ZF7LAtTMuGgqTGDr2Ht1x9Nr4K29E5LC95QAK1wP3eaPh43vdrVT3uZTVPZSOXiJV1lNkjySaN3uynNAvsdJROO/s940/Mt%203,%2013-17.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe6F_FuKowio45J47fexNpjXrf5jBZn93aKpRXtWB32fi78xtuRbw3E5Cp9eX-QdVOK3R-3hhItDp664jdDJA2JgupEiF9oL_4BADL4ZF7LAtTMuGgqTGDr2Ht1x9Nr4K29E5LC95QAK1wP3eaPh43vdrVT3uZTVPZSOXiJV1lNkjySaN3uynNAvsdJROO/s320/Mt%203,%2013-17.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">E<span style="font-family: verdana; font-size: medium;">l baptisme al Jordà va ser un moment important en la vida de Jesús. Jesús sintonitza amb el moviment de Joan Baptista. Deixa el seu poble, se’n va al Jordà i es fa batejar. La bona notícia que més tard anunciarà, està en línia amb la crida a la conversió que fa Joan.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jesús es posa a la fila, un més entre la gent senzilla que se sent atreta per aquell profeta vestit amb pèl de camell. Jesús es posa a la fila, amb els senzills, com ja s’hi van posar Josep i Maria a Betlem, buscant un lloc per néixer, o presentant-lo al Temple per ser circumcidat. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> La veu que ve del cel sortint de l’aigua ens revela qui és aquest Jesús ja adult: “Ets el meu fill, el meu estimat”. Jesús es reconeix fill estimat, però no per posar-se per sobre dels altres, amb poder, tal com ho va fer l’emperador romà de l’època que es feia dir fill dels déus. Per a l’emperador, ser fill li dona poder, riquesa i superioritat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La lectura d’Isaïes ens fa veure quina classe de fill serà Jesús: <i>“Aquí teniu el meu servent, el meu estimat”</i> Jesús viurà la seva filiació no com a poder sinó com a servei. Servei a la humanitat, però amb una preferència cap als qui viuen a la fosca, a la presó, o són esclaus. Servei a la humanitat defensant la justícia i la dignitat de l’home. Servei a la humanitat sense cridar ni violentar. Intentant mantenir encès el ble que vacil·la. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El baptisme de Jesús que avui celebrem ens condueix al nostre propi baptisme. ¿Som capaços de sentir en el nostre cor la frase que Jesús va escoltar sortint del Jordà: <i>“Tu ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.”</i>? </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Ens reconeixem fills estimats de Déu? Sabem reconèixer en les petites coses de cada dia l’amor que rebem de Déu, un amor que rebem també a través dels qui ens envolten? I, en conseqüència, intentem ser instruments del seu amor, passant per la vida fent el bé, com Jesús hi va passar, preocupant-nos dels altres, sobretot dels més desvalguts?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Viure com a batejat és intentar ser fill de Déu a la manera de Jesús, posar-nos al servei dels nostres germans en tots els àmbits de la nostra vida: dins de la família, amb els nostres veïns, amb els nostres companys de treball o d’estudi. Descobrir tot allò que hi ha de bo en els altres i ser-ne reconeixent, ser agraïts,... Ser testimonis d’allò que creiem, però sense cridar ni violentar. Amb discreció i amb molt respecte cap als que són diferents de mi. Ser testimonis sobretot amb la manera de fer, més que no amb les paraules.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Jesús va ser capaç d’escoltar la veu de Déu perquè havia preparat el seu cor a l’escolta. Un cor que podem preparar amb la pregària, però també estant atents a tot el que ens envolta. Escoltar els altres és un bon entrenament per poder escoltar Déu. Qui no sap escoltar els altres, que veu, difícilment podrà escoltar Déu que no veu.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que aquesta eucaristia, que és també un temps per escoltar, ens ajudi a créixer en l’escolta de Déu per descobrir el que Ell espera de nosaltres.</span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-31906698560400599582024-01-01T08:00:00.000-08:002024-01-01T08:00:00.140-08:00La seva alegria en veure l’estrella va ser immensa<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Epifania 2024</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/6-de-gener-epifania-del-senyor.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwcX_Rcnv-7HiwcabhwdMMZ0ikuy7rs6A-QSI893eRpr3S5HBgC0Q8SABH0hDOoa0PrhU4_GhDyA2HtoUdmMpsR6ssztEXhQpZVKylzvFlDPkYf7rq_ST3itBj1W6o3P1FG95jyoB9MosjAVNdMpgWLWgoXh_dhBxhRfhL2dVMJthu2WIWIv5JuGB6Ez5j/s940/Mt%202,%201-12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwcX_Rcnv-7HiwcabhwdMMZ0ikuy7rs6A-QSI893eRpr3S5HBgC0Q8SABH0hDOoa0PrhU4_GhDyA2HtoUdmMpsR6ssztEXhQpZVKylzvFlDPkYf7rq_ST3itBj1W6o3P1FG95jyoB9MosjAVNdMpgWLWgoXh_dhBxhRfhL2dVMJthu2WIWIv5JuGB6Ez5j/s320/Mt%202,%201-12.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El relat dels Mags d’Orient ens situa al bell mig de molts moments de les nostres històries personals. Tots els moments en els que estem a la recerca de sentit en tot allò que fem. Recerca de sentit, que podem traduir des de la fe com a recerca de Déu.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Hi ha moments en les nostres històries on ens manca la llum per decidir el camí, les opcions que hem de prendre. Com els Mags. En la llunyania del seu país d’origen busquen sentit. I en aquest recerca veuen una llum que els és guia. No saben on els portarà, però prenen la decisió de seguir-la.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En el camí trobaran gent que els ajudarà, però sobretot gent que intentarà que canviïn de direcció. L’estel és el signe de tots aquells que ens aconsellen o que senzillament ens acompanyen en la nostra cerca. Herodes és el signe de tot allò que dificulta el nostre caminar, i que sovint es troba no fora, sinó dins de nosaltres mateixos.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El final del camí és sempre el mateix: el pessebre. Allà on Déu es troba amb nosaltres. Una trobada que és una trobada d’amor. L’infant del pessebre és l’amor. Ell ens ensenyarà de quina manera hem d’estimar. Ell ha deixat petjades en el nostre camí. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els Mags cerquen sense prejudicis. No eviten anar a un país amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb una religió diferent. No aixequen barreres que els haurien impedit arribar a Betlem.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En un món on hem aixecat tantes barreres, barreres ben reals de formigó o de filferro, barreres ideològiques, culturals o religioses; els Mags ens conviden a trencar barreres, a obrir-nos a l’altre, a qualsevol altre, reconeixent-lo com a fill o filla de Déu, reconeixent-lo com a germana o germà.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Així ens ho va dir Francesc en la seva encíclica “Fratelli Tutti”, “Tots Germans”. Ell recorda el viatge que va fer Francesc d’Assís d’Occident a Orient, viatge humil per trobar a Egipte el soldà Malik-el-Kamil, per obrir-se a algú que tenia una religió a la que els cristians combatien fins i tot amb les armes. Per ser testimoni de l’amor de Déu, que és el que ens uneix a tots, trencant barreres i fent una crida a la pau enmig de les moltes guerres d’aquell moment.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La festa d’avui és festa d’universalitat, de fraternitat sortint del meu petit món per anar vers l’altre per acompanyar-lo, acollir-lo, posant-se al seu servei, demanant-li perdó i perdonant-lo. Sobre aquestes bases podrem construir l’amistat social. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Deia Francesc a l’encíclica: <i>“Desitjo que en aquesta època que ens toca viure, reconeixent la dignitat de cada persona humana, puguem fer renéixer entre tots un desig mundial de germanor. Entre tots: «Vet aquí un bonic secret per somiar i fer de la nostra vida una bella aventura. Ningú no pot viure la vida aïlladament. [...] Es necessita una comunitat que ens sostingui, que ens ajudi i en la qual ens ajudem els uns als altres a mirar endavant. Com n’és d’important somiar junts! [...] Sols es corre el risc de tenir miratges, en els quals veus el que no hi ha; els somnis es construeixen junts ». Somiem com una única humanitat, com caminants de la mateixa carn humana, com a fills d'aquesta mateixa terra que ens acull a tots, cada un amb la riquesa de la seva fe o de les seves conviccions, cadascú amb la seva pròpia veu, tots germans.”</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Les paraules de Francesc escrites fa tres anys ressonen més actuals que mai en els nostres temps, amb tantes guerres sagnants, especialment a Ucraïna i a Gaza, a la terra de Jesús. El somni d’una única humanitat sembla allunyar-se. Malgrat tot, cal que seguim somniant i fent créixer germanor i solidaritat al nostre voltant. Jesús, infant fràgil de Betlem, home fràgil a la creu, és el fonament de la nostra esperança.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que l’eucaristia que celebrem obri els nostres ulls de cercadors que busquen amb humilitat i senzillesa un sentit al nostre caminar. I que el pa i el vi siguin aliment per no defallir.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-11105512972146940222023-12-29T08:00:00.000-08:002023-12-29T08:00:00.149-08:00Que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Santa Maria Mare de Déu 2024</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/1-de-gener-solemnitat-de-la-mare-de-deu.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg37LA9YTF11rOcvalfqZsRxscSIpD9gDDLd7NlxERvK2Qk9FNPmt66E5Tx5sG0xlbpgAVIMaZkvnZWwTEenMcwTN6F01dbO1MajkOKyBKF398hri_Bz5QlWyVkH-7-CQPK2fpY9DX1B9sDcldSM3SIPJ2RrVpIzt9liPT4I8kZq28Iwo-aevZdCTAsc-hS/s940/Lc%202,%2016-21.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg37LA9YTF11rOcvalfqZsRxscSIpD9gDDLd7NlxERvK2Qk9FNPmt66E5Tx5sG0xlbpgAVIMaZkvnZWwTEenMcwTN6F01dbO1MajkOKyBKF398hri_Bz5QlWyVkH-7-CQPK2fpY9DX1B9sDcldSM3SIPJ2RrVpIzt9liPT4I8kZq28Iwo-aevZdCTAsc-hS/s320/Lc%202,%2016-21.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La festa d’avui és en primer lloc una festa dins del temps de Nadal. També és una festa de Maria, perquè Maria té un lloc central en el misteri de Nadal, del Déu que es fa humà i comparteix amb nosaltres la nostra existència.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’evangeli és la continuació del de la nit de Nadal. Els pastors obeint l’anunci de l’àngel van a Betlem i esdevenen testimonis de la bona notícia rebuda.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Una notícia que els ha omplert d’alegria i d’esperança. Enmig de la nit fosca ha aparegut una llum que serà alegria i esperança per a tothom, especialment per als petits.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Maria conserva aquests records en el seu cor i els medita. Els relats de Nadal són relats del cor més que dels ulls. Esdeveniments que s’han de meditar amb un cor net.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Als vuit dies, complint la llei de Moisès l’infant és circumcidat i rep el nom de Jesús, Déu que salva. Tots els relats de la infància insisteixen en el fet que la família de Jesús fa com totes les famílies, Jesús creix en saviesa educat per Maria i per Josep. No és un àngel baixat del cel, és un infant que necessita ser educat en la saviesa i també en la fe.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Avui és també el primer dia de l’any civil. Ni que els calendaris siguin convencionals, els necessitem. Necessitem marcar el temps per adonar-nos que avancem. Altres elements dels calendaris com els dies, les estacions tenen un caràcter més circular. En canvi el número de l’any, té un caràcter més lineal, ens fa adonar que avancem, que no tornem enrere. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I en aquest 1 de gener ens desitgem un bon any, perquè tenim esperança. Volem que l’any que comença tingui bones notícies. Desitgem que sigui un any millor que l’anterior, tant a nivell personal, familiar, com a nivell social i mundial. Esperem que sigui un any amb més justícia, i sobretot en el context que vivim, un any amb més pau. Precisament l’1 de gener va ser declarat pel papa Pau VI com a Jornada Mundial de la Pau.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El missatge de Francesc en la 57ª Jornada de la Pau que avui celebrem l’ha titulat <i>“Intel·ligència artificial i pau”</i>. En ell fa una reflexió sobre aquest tema tan actual i que sovint ens preocupa. Hi destaca els aspectes positius, però també els negatius. Proposa una ètica de la intel·ligència artificial i en general de les tecnologies.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Respecte a les guerres actuals diu: <i>“Aquests dies, mirant el món que ens envolta, no podem eludir les greus qüestions ètiques vinculades al sector dels armaments. La possibilitat de conduir operacions militars per mitjà de sistemes de control remot ha dut a una percepció menor de la devastació que aquests han causat i de la responsabilitat en el seu ús, contribuint a un apropament encara més fred i distant a la immensa tragèdia de la guerra.”</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">També diu: <i>“Si la intel·ligència artificial fos utilitzada per a promoure el desenvolupament humà integral, podria introduir importants innovacions en l’agricultura, l’educació i la cultura, una millora del nivell de vida de nacions i pobles sencers, el creixement de la fraternitat humana i de l’amistat social.”</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I acaba el missatge així: <i>“La meva pregària al començament del nou any és que el ràpid desenvolupament de formes d’intel·ligència artificial no augmenti les ja nombroses desigualtats i injustícies presents al món, sinó que contribueixi a posar fi a les guerres i els conflictes, i a alleujar tantes formes de patiment que afligeixen la família humana. Que els fidels cristians, els creients de diferents religions i els homes i dones de bona voluntat puguin col·laborar en harmonia per aprofitar les oportunitats i afrontar els reptes que planteja la revolució digital, i deixar a les generacions futures un món més solidari, just i pacífic.”</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Germanes i germans, en aquesta festa de Santa Maria Mare de Déu, com hem escoltat en la primera lectura, "<i>que el Senyor ens beneeixi i ens guardi, ens faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de nosaltres; giri cap a nosaltres la seva mirada i ens doni la pau.”</i></span></p><p><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-4351274717778336172023-12-25T08:00:00.000-08:002023-12-25T08:00:00.133-08:00Llum que es reveli a les nacions<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Sagrada Família any B</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-dins-loctava-de-nadal-la_06.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLbWiC64pBqElspP2EZEydcYy0v0FgvE-e2Jp0s8EhhuwP5Cvv6qQS-deFRq43wIXXSoruni1hIEgLSQfdrqLcXFYlKXGs0ZUrXZZYFt4aiWiWmuQ4LmY0tS7pLbnfnnJlrpmUMmU1G7EUhGRUATfrZfOeG4zlDdbNiBDEF_Xt11cPw7tHmZfic0sokEd8/s940/Lc%202,%2022-40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLbWiC64pBqElspP2EZEydcYy0v0FgvE-e2Jp0s8EhhuwP5Cvv6qQS-deFRq43wIXXSoruni1hIEgLSQfdrqLcXFYlKXGs0ZUrXZZYFt4aiWiWmuQ4LmY0tS7pLbnfnnJlrpmUMmU1G7EUhGRUATfrZfOeG4zlDdbNiBDEF_Xt11cPw7tHmZfic0sokEd8/s320/Lc%202,%2022-40.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La família de Nazaret és avui al centre de la nostra celebració. Què ens pot dir aquesta família que va viure fa més de dos mil anys a la nostra vida d’avui. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El primer tret que destaquen els evangelis és que era una família que vivia en la senzillesa i en una certa dificultat econòmica. Com a bons jueus compleixen el que hi ha establert a la Llei de Moisès de presentar Jesús al Temple als quaranta dies del naixement i fer una ofrena. L’ofrena que ofereixen és la dels pobres, un parell de colomins. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’exemple de senzillesa i austeritat de la família de Jesús és vàlid per a les nostres famílies d’avui. Fins i tot per a aquells que potser no tenen problemes econòmics, la senzillesa i una certa austeritat ens fa donar més importància a altres valors. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Per exemple, dedicar més temps per parlar i per escoltar, dins de la parella, pares amb fills, avis i néts. Un parlar i escoltar que condueix a interessar-se més per l’altre. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Dins de les parelles fàcilment les preocupacions de la feina, el temps que demanen els fills, sobretot quan són petits, van deixant de banda el temps per a l’altre, per aquell amb qui m’he compromès a estimar-lo tota la vida. I com deia la guineu al petit príncep, “És el temps que has dedicat a la teva rosa que la fa tan important”. El ritme i l’estil de vida actual no ajuda gaire a trobar aquest temps. Un temps tan necessari per enfortir els lligams, per desfer malentesos, per reconciliar-se, en definitiva per estimar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Un altre tret que destaquen les lectures d’avui és la confiança. La confiança d’Abraham, la confiança de Simeó i d’Anna en contemplar Jesús. Una confiança que fa créixer l’esperança, malgrat l’edat, malgrat les dificultats.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Confiança que és també un element essencial dins la família. Confiança en l’altre, en la parella, en el fill, en el pare o mare. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Confiança fonamentada en la Confiança en majúscula que és la nostra fe. Fe en un Déu que neix enmig nostre, a Betlem, en les nostres vides i en els nostres cors. És la fe en Déu la que ens mou a viure en confiança, a creure en l’altre, a creure en nosaltres mateixos. Creure que la llum es revela avui i aquí en tants petits gestos d’amor, de perdó, de servei, de solidaritat que omplen el món.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Germanes, germans, en aquest dia de la Sagrada Família, preguem especialment per les famílies que aquí i arreu passen per més dificultat. Dificultats en la parella, dificultats econòmiques, malaltia, mort d’algun dels seus membres. Pensem també en tantes famílies esquinçades per la separació que provoquen la fam i les guerres, la presó o l’exili. Famílies emigrades i refugiades que cerquen un lloc millor per viure. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Recordant la família de Natzaret que va haver de passar també per la falta d’acolliment, la persecució i l’exili, preguem per elles, i també per les nostres famílies, i que aquestes pregàries ens comprometin a ser instruments de confiança i de llum per a tots ells.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Al mateix temps, donem gràcies per tot el que de la família hem rebut i rebem, especialment en els moments de dificultat, i expressem sempre que puguem aquest agraïment.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que l’eucaristia que celebrem, que és acció de gràcies per la vida de Jesús, sigui acció de gràcies per la vida que cada dia rebem.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-85107806524974646262023-12-23T08:00:00.000-08:002023-12-23T08:00:00.142-08:00Plantà entre nosaltres el seu tabernacle <p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Dia de Nadal 2023</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/25-desembre-nadal_3468.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixaRyjiDP6AS0bqSSD2Y52lI5BrJIH6Pl9uvbybt-vbUlVS_xt9dP0KIClFLsRttUeMf086Cp0C3ecQH3Po2ktzK49Qnqs19_5aTjQr-AfoiNJQziNmUHqxDa17iRHiLKixMIKb_6t1FH8PBzepwZVIgJAE01uyJT89pN2Fx83xcV3-WvWQcC6UQrY2pxW/s940/Jn%201,%201-18.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixaRyjiDP6AS0bqSSD2Y52lI5BrJIH6Pl9uvbybt-vbUlVS_xt9dP0KIClFLsRttUeMf086Cp0C3ecQH3Po2ktzK49Qnqs19_5aTjQr-AfoiNJQziNmUHqxDa17iRHiLKixMIKb_6t1FH8PBzepwZVIgJAE01uyJT89pN2Fx83xcV3-WvWQcC6UQrY2pxW/s320/Jn%201,%201-18.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Pau, bona nova, alegria, salvació, cants, Paraula, vida, llum, testimoni, casa, fills de Déu, tabernacle. Són unes quantes de les paraules que hem escoltat a les lectures d’avui.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Paraules positives totes elles. Les que ressonen en l’ambient nadalenc: llums, regals, escalfor, desigs de pau. També hem sentit paraules negatives: rebuig, foscor. Paraules que ressonen també en la realitat del món: persones que no podran celebrar el Nadal amb els seus, que no tindran res per menjar, que no tindran un sostre per protegir-se, que estaran hospitalitzats, sols, a la presó o a l’exili. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Són els que necessiten més que ningú una bona notícia de salvació. Com fer-los viure l’esperit de Nadal? Com fer-los arribar la bona notícia?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Potser anant al cor del Nadal, a l’infant nu i fràgil del pessebre, nascut fora de la ciutat. L’infant que és a l’origen de la bona notícia de salvació no ha nascut dins dels palaus dels reis ni dels castells dels poderosos, ni tan sols a un pobre hostal de Betlem. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Per això pot ser bona notícia per als pobres, per als malalts, per als perseguits, per als refugiats. Jesús avui podria néixer abrigat per quatre cartrons, en una barraca, en una pastera, o als peus del grans murs que divideixen els països.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Nadal no és una bona notícia edulcorada o de cotó fluix. És una bona notícia que s’arrela de ple en la humanitat real. Ha plantat la seva tenda entre les nostres i porta esperança allà on ja quasi no en queda, llum en les foscors. Les foscors socials i també les foscors més íntimes i personals.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La vida de Jesús comença en l’infant nu i fràgil de Betlem i acaba en l’home nu i fràgil del Gòlgota. Entremig hi ha l’home per als altres, atent als altres, al servei dels altres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Les nostres vides transcorren també enmig de la fragilitat. Jesús ens ajuda a què la fragilitat no sigui la darrera paraula. Ell la va viure més que ningú, des del naixement fins a la mort, però no va ser la darrera paraula de la seva vida. La darrera paraula va ser l’amor, un amor que no es quedava en les paraules, que s’encarnava en el més quotidià, en les persones que es creuaven amb ell a les que els donava esperança, guarició, consol, pau. Un amor que fa que sigui vivent entre nosaltres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Davant d’això, per a nosaltres creients, celebrar Nadal no pot ser altra cosa que contemplar l’infant de Betlem, l’home de Galilea, el crucificat de Jerusalem, escoltar-lo i ser testimonis, com Joan, de la bona notícia de salvació, especialment entre els més petits i necessitats d’avui.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Quan contemplem Jesús veiem algú que sempre que es troba amb una persona traspua tendresa i esperança. La tendresa de l’infant no desapareix quan Jesús es fa gran. Tots els que es trobaven amb Jesús sortien amb més esperança de viure.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Hem d’aprendre a tenir tendresa. A vegades hi ha persones que fan molt pels altres, però els manca aquesta tendresa que fa que l’amor sigui més càlid. Un somriure, una abraçada, fan que l’amor sigui més càlid.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> L’infant Jesús ens diu que la tendresa l’hem d’intentar conservar tota la vida, que no és una cosa només d’infants. Francesc parla moltes vegades de la tendresa. Parlant de sant Josep va dir: “En els Evangelis, sant Josep apareix com un home fort i valent, treballador, però en la seva ànima es percep una gran tendresa, que no és la virtut dels febles, sinó més aviat tot el contrari: denota fortalesa d'ànim i capacitat d'atenció, de compassió, de veritable obertura a l'altre, d'amor. No hem de tenir por de la bondat, de la tendresa.”</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’infant Jesús ens diu que si vivim com ell va viure, l’esperança creixerà al nostre voltant. Les festes de Nadal, si les vivim amb aquest esperit, no seran festes que fem per tradició, seran festes de tendresa i d’esperança. Aprofitem-les per guarir ferides, per perdonar-nos mútuament. Que siguin ocasió per preocupar-nos i tenir més cura els uns dels altres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que l’eucaristia que celebrem sigui avui més que mai aquesta taula on tothom hi té lloc, sagrament de la taula del Regne que Jesús ens va anunciar.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-41728689758543468532023-12-20T08:00:00.000-08:002023-12-20T08:00:00.146-08:00No tingueu por<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Nit de Nadal 2023</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/25-desembre-nadal.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcj42JJUi9TpynZuUa2YWz6ezO0ug8Kz0bvYxZsYV8MerByDnmPgUpQPUc4KzeqpFSfWRB0Mi676qHLsuuCJ5eXBIg1TFal0v5rb_MwQvd9NqBxNAYHCeuCGriI7-RSdpiR6Q-Km7WqLZePGOIo5rTZjvAZ2UCU4tvuVu_y6B8t5uAZMROAb_NwcsJY76h/s940/Lc%202,%201-14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcj42JJUi9TpynZuUa2YWz6ezO0ug8Kz0bvYxZsYV8MerByDnmPgUpQPUc4KzeqpFSfWRB0Mi676qHLsuuCJ5eXBIg1TFal0v5rb_MwQvd9NqBxNAYHCeuCGriI7-RSdpiR6Q-Km7WqLZePGOIo5rTZjvAZ2UCU4tvuVu_y6B8t5uAZMROAb_NwcsJY76h/s320/Lc%202,%201-14.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Les lectures que acabem d’escoltar ens ajuden a aprofundir el misteri que avui celebrem, més enllà dels detalls anecdòtics, de la bonica història del naixement d’un infant.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En la lectura d’Isaïes hi trobem paraules com llum, alegria, pau, justícia, encarnades en el naixement d’un infant. A l’evangeli, el missatge de l’àngel als pastors comença per “No tingueu por”. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Totes aquestes paraules les podem resumir en una altra: esperança. Quan tenim motius d’esperança, les petites pors desapareixen, les foscors s’il·luminen, la pau i la justícia creixen. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">No és fàcil viure sense por quan hi ha molts motius per tenir-ne. La situació actual que vivim, per a molts està plena d’inseguretats. Inseguretat econòmica en moltes llars que fan que no puguin portar el menjar necessari a taula, o pagar la llum o el gas, por a la violència de la parella o ex-parella, por pel futur dels fills que no troben feina, por quan es viu en un país en guerra... </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En aquest context, les paraules dels àngels segueixen ressonant a les nostres oïdes: “No tingueu por” Tingueu confiança perquè el qui dona sentit a tot és a prop nostre i ens estima. Jesús és el fonament de la nostra esperança, la llum per a les nostres foscors.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El context històric del naixement de Jesús no era millor que el nostre. La pobresa de la família de Jesús ens recorda la pobresa dels nostres dies. Els qui aquesta nit, com cada nit, dormiran al ras, ens recorden Josep i Maria cercant lloc a l’hostal.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jesús neix avui, com va néixer a Betlem. Avui també la Bona notícia és per a tot el poble, per a tota la humanitat. És bona notícia pels qui confiem en ell, però també pels qui l’han oblidat, pels qui creuen en Déu però també pels qui viuen en un mar de dubtes.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La bona notícia és que qualsevol home o dona no està sol davant les seves pors i les seves foscors. Hi ha Algú que és a prop i que ens estima. Potser les pors no desapareixeran, però no estem sols.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquest Algú no el trobarem entre els poderosos d’aquest món, entre els rics, entre els famosos, entre els qui mouen els fils. Aquest Algú el trobem avui com fa dos mil anys en els petits llocs perduts de la nostra societat, enmig dels senzills, dels petits, dels qui no compten per a ningú, dels qui no omplen les portades de les revistes. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els pessebres actuals es troben a la part de darrera del món, de les ciutats, en les perifèries que intentem amagar perquè fan mal als ulls. En els països del Tercer Món, en els barris del Quart Món. És en aquests llocs on es viuen més experiències de solidaritat, de persones que sense fer massa soroll es fan propers dels més necessitats. D’homes i dones que com Maria donen a llum la Llum.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En tots aquests llocs Déu s’ha fet avui proper de nosaltres perquè han hagut homes i dones que s’han fet propers de les famílies dels Betlems d’avui, de les que no tenen prou diners per arribar a fi de mes, de les que no tenen una casa per viure perquè han estat desnonats, de les que recorren quilòmetres per terra i per mar per buscar un lloc segur on viure amb dignitat. Allà on hi ha solidaritat i proximitat, allà hi ha el Déu que s’ha fet humà a Betlem, allà hi ha Nadal, allà es dona a llum la Llum.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquest és el missatge de Nadal, i per això avui estem aquí reunits, per això demà mirarem d’estar reunits en família, per això aquests dies ens farem regals... Per significar que volem fer com Déu, que volem fer com Jesús, fer-nos propers dels altres, començant per la pròpia família.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">“Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor” Sí, és veritat, la glòria de Déu es fa més palesa quan entre nosaltres hi ha pau, en la família, en la feina o a l’escola, entre els veïns, entre els països, en el món sencer. Treballar per la pau, avui més que mai, és viure Nadal. És donar a llum la Llum.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que la Pau i la Solidaritat, l’alegria i la justícia, siguin al centre de les nostres vides en la nit de Nadal.</span></div></div><div><br /></div></div><br /><p></p>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-54031915151880069172023-12-17T08:00:00.000-08:002023-12-19T00:19:00.662-08:00Que es compleixin en mi les teves paraules<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">4 diumenge d'Advent any A</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-iv-dadvent_06.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzVc9yEQWn9k9YSnPh-nDLOclHhS995WKqhGn0ps2MfLMm-HWEhsGl4_4bNoU3oHjkY-szZc0T4Y2TpKUk8Yg3yQrkQmXUeyDbfPhSUOkvlmLS_yIcmjyxyAvj8uM0vZK9YbXz8Gn10dgNe-Xw7LcKFQ2Z-fu7svoOWFl8AjGvAacRMF71QjC4Fb3AQBXx/s320/Lc%201,%2026-38%20bis.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="148" data-original-width="320" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzVc9yEQWn9k9YSnPh-nDLOclHhS995WKqhGn0ps2MfLMm-HWEhsGl4_4bNoU3oHjkY-szZc0T4Y2TpKUk8Yg3yQrkQmXUeyDbfPhSUOkvlmLS_yIcmjyxyAvj8uM0vZK9YbXz8Gn10dgNe-Xw7LcKFQ2Z-fu7svoOWFl8AjGvAacRMF71QjC4Fb3AQBXx/s1600/Lc%201,%2026-38%20bis.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En aquest darrer diumenge d’Advent la litúrgia se centra en Maria. Com Joan Baptista, Maria prepara d’una manera especial la vinguda de Jesús. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El text escollit és el de l’anunci de l’àngel en l’evangeli de Lluc. És un text, com tots els de la infància de Jesús, amb un alt contingut teològic i que cal llegir més que com un relat històric, com una contemplació dels signes i de les paraules que ens ajudi a descobrir el significat profund de la vinguda de Jesús.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Em voldria fixar especialment en algunes de les paraules. La primera, la salutació de l’àngel <i><b>“Déu te guard”</b></i>. En català hem traduït per “Déu te guard”, però en l’original grec la paraula és “jaire” que significa “alegra’t”. El Déu que parla a Maria no és un Déu que faci por, que ens provoqui tristesa, ben al contrari és un Déu que ens porta alegria, i que ens crida a viure amb alegria la seva bona notícia. Una notícia que és bona perquè per sobre de tot el que és negatiu, que provoca tristesa, plors i desànims, hi ha l’amor, i l’amor és motiu d’alegria. No és fàcil fer una afirmació com aquesta quan mirem el món que ens envolta, especialment en els temps actuals, amb tantes males notícies. Però hem de dir que sí, que és bona notícia, perquè malgrat tot cada un de nosaltres som capaços d’estimar, i a més hi ha molta gent que cada dia estima, a vegades en circumstàncies ben difícils. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><i>“El senyor és amb tu”</i></b>: En Jesús Déu s’apropa de nosaltres, Déu comparteix la condició humana. Aquest Déu que és amb Maria, també és amb nosaltres. Un Déu tan proper és una invitació a cada un de nosaltres a ser propers, a no allunyar-nos dels altres, a vetllar sobre ells, a no crear divisions, ni de religió, ni de cultura, ni de política, ni de raça. Ser proper d’aquell que no conec de res però que em necessita, tal com va fer el bon samarità. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i><b>“No tinguis por, Maria”</b></i> El mateix que Jesús ressuscitat dirà als seus deixebles: “No tingueu por”. El mateix que avui ens diu a nosaltres. Déu ens convida a viure sense por. No es tracta de la por que podem tenir en un moment determinat per alguna amenaça, és la por profunda de qui no espera res de la vida, del qui no troba cap sentit a l’existència. És també la por que a vegades tenim cap als qui són diferents de nosaltres, pel seu origen, per la seva raça. I també la por que sembla que tinguem els cristians al món que ens envolta, a la laïcitat, a les altres creences i conviccions, a les diferents maneres d’entendre la vida, a les diferents opcions morals i als diferents models de família. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La invitació de Jesús és a fer confiança. Vivint en aquesta confiança la por deixarà lloc al testimoniatge valent, alegre i també respectuós dels altres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><i>“Tindràs un fill”</i></b>: aquí també la traducció ha perdut els detalls de l’original, que diu: “concebràs i donaràs a llum un fill”. Donar a llum és una expressió ben rica que s’adreça a nosaltres que hauríem de ser testimonis de llum enmig de la foscor. No estem cridats a jutjar, a condemnar, sinó a donar llum d’esperança, i també a saber reconèixer les petites llums que s’encenen a molts llocs i fer costat a tots aquells que les encenen. Com Maria, també hem de donar a llum la bona notícia de Jesús.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i><b>“Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”</b></i>. Fer que la nostra vida sigui paraula de Déu. Podem pensar que això és només cosa de Jesús, de Maria, dels sants. Nosaltres som paraula de Déu cada vegada que fem un gest, per més senzill que sigui, que sigui un gest i un fruit d’amor. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Que les paraules de l’àngel i de Maria siguin un repte per a nosaltres en aquest acabament d’Advent. I que el Nadal que celebrarem sigui un temps favorable perquè a través nostre es compleixi la paraula de Déu.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-14813985260837768502023-12-10T08:00:00.000-08:002023-12-10T08:00:00.146-08:00L’Esperit del Senyor m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts...<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">3 diumenge d'Advent any A</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-iii-dadvent_06.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix0q_0vEvYCADmAZlCv1sRfsR0waOIhFDwKz9VVWjX5e51EnCtQPLXc-4nlmqwjQJ3mjaNRswo6eZ5EGxcNtPUMVkZaiNl3GwmJEIpSVKao4I23Fi6FA73tUsWva0mF0FMYdL_vFGnnbrtO2qUrDuxmAvcGsH8fGTQ9iF5AjM1tl4YRCNXCFrOZx-G8Y3X/s940/Jn%201,%2019-28.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix0q_0vEvYCADmAZlCv1sRfsR0waOIhFDwKz9VVWjX5e51EnCtQPLXc-4nlmqwjQJ3mjaNRswo6eZ5EGxcNtPUMVkZaiNl3GwmJEIpSVKao4I23Fi6FA73tUsWva0mF0FMYdL_vFGnnbrtO2qUrDuxmAvcGsH8fGTQ9iF5AjM1tl4YRCNXCFrOZx-G8Y3X/s320/Jn%201,%2019-28.jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">El fragment del profeta Isaïes que hem escoltat és el que Jesús va llegir a la sinagoga de Nazaret i que era, per dir-ho d’alguna manera, el seu programa: “L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu...”</div></span><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">L’Esperit de Déu és en els profetes, l’Esperit és en Jesús, però també és en nosaltres. L’Esperit de Déu no és elitista, només per a gent especial, només per als sants, només per als d’una determinada religió... L’Esperit de Déu és universal, no és sectari... Reposa sobre tot home sobre tota dona que no es tanca sobre si mateix, que s’obre a la seva acció. </div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">Deixar-se conduir per l’Esperit, apropar-se a ell no significa allunyar-se del món, dels altres. Tot el contrari, apropar-se a ell només es pot fer apropant-se al mateix temps als altres, especialment als desvalguts, als qui tenen el cor adolorit, als presoners, als captius...</div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">El missatge d’Isaïes, que Jesús fa seu, ens il·lumina molt bé en el temps d’Advent, en què ens preparem per a la seva vinguda. L’espera d’aquesta vinguda consisteix a esperar i acollir els altres, d’acord amb les paraules de Jesús que vam escoltar fa uns diumenges: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” sense oblidar que els germans de Jesús són els afamats, els qui passen set, els forasters, els malalts, els presoners. En les paraules de Jesús ressonen les paraules d’Isaïes: els desvalguts, els cors adolorits, els captius, els presos...</div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">La nostra preparació de Nadal ha d’anar per aquí, per apropar-nos als preferits de Jesús, que avui són també els presoners i els captius. També els que no arriben a cobrir les despeses més essencials com és la del pa de cada dia, els qui viuen violències de qualsevol mena, els qui són exclosos o discriminats.</div></span></div><div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;"> </span></div><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">Aquesta és també la preparació a la que Joan Baptista ens convida. Aplanar el camí al Senyor és aplanar el camí als altres, en comptes d’aixecar murs i tancar-nos en els nostres petits mons.</div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">Els petits mons personals, familiars, però també els nostres petits mons de països d’Occident que pensant només en els nostres problemes oblidem la situació dels països del Tercer Món. </div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">A l’evangeli hem escoltat que Joan venia a donar testimoni de la Llum. Nosaltres podem ser avui testimonis de la Llum. Una Llum que no consisteix a saber moltes coses, a conèixer els secrets de la ciència o de l’economia, ni a conèixer els misteris de l’existència. La Llum que hem de testimoniar és la Llum de l’amor. Com diu el mateix Joan en la seva primera carta: <i>“els qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum, però els qui no els estimen estan en la fosca, caminen a les fosques i no saben on van”.</i></div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">El papa Francesc, en l’encíclica “Fratelli Tutti” ens parla també d’una única humanitat, on l’objectiu és la fraternitat i l’amistat social. On tots estem units per un mateix Esperit, en siguem conscients o no, un Esperit que ens fa aturar quan veiem un germà caigut al costat del camí, el coneguem o no, sigui quina sigui la seva religió, la seva raça o la seva nacionalitat.</div></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que en aquest temps d’Advent siguem dòcils a l’Esperit de Déu que ens envia a portar la bona nova als desvalguts, que ens apropa solidàriament a la humanitat i al món que Déu ens ha confiat.</span></div></div><div><br /></div><p><br /></p></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-76187368967152943272023-12-07T08:00:00.000-08:002023-12-07T08:00:00.145-08:00Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">2 diumenge d'Advent any A</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-ii-dadvent_06.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSoIy0KJK7Ubgcov3527jTtvhUVOz1ara1VJj_YgYhnQhKJ4K9pQWpQnVPAVoJ_7tgLWu248CLIGoENxTanODnQ34_DB2uCrlPXkz_2fuoixo-F-sYZvuqFVcKxNFQYEoO43mttiIhD-xJLpUyhlSaRmLK2Zy-svD2ZWvgFqkJsXaUb-f8Af5zw4CU8O3s/s940/Mc%201,%201-8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSoIy0KJK7Ubgcov3527jTtvhUVOz1ara1VJj_YgYhnQhKJ4K9pQWpQnVPAVoJ_7tgLWu248CLIGoENxTanODnQ34_DB2uCrlPXkz_2fuoixo-F-sYZvuqFVcKxNFQYEoO43mttiIhD-xJLpUyhlSaRmLK2Zy-svD2ZWvgFqkJsXaUb-f8Af5zw4CU8O3s/s320/Mc%201,%201-8.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En aquest segon diumenge d’Advent, escoltem el començament de l’evangeli de Marc, l’evangeli que ens acompanyarà normalment al llarg d’aquest any litúrgic.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Es tracta de l’evangeli més antic dels quatre que hi ha al nou testament. No només és el primer cronològicament, sinó que podem afirmar que és Marc el primer que té la idea de recollir diferents escrits que ja existien sobre Jesús per “cosir-los” en forma de vida. Ho fa en el moment en què els testimonis directes d’aquesta vida comencen a morir. Vol deixar un llibre que recordi per sempre més que Jesús va viure una vida com les nostres, que no va ser un àngel baixat del cel, sinó un ésser humà amb carn i ossos. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Segurament, els altres tres evangelistes no van fer sinó imitar aquesta manera de fer de Marc.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Devem també a Marc la paraula “evangeli” per designar aquests llibres que ens anuncien el missatge de Jesús en forma de “vida”. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquesta paraula que etimològicament significa “bona notícia”, encapçala el llibre de Marc: “Comença la bona notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu”</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> En la nostra vida, en la que de tant en tant hi ha “males notícies”, en el nostre món on tan sovint hi ha “males notícies” és bo no oblidar que la vida de Jesús és “bona notícia”. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En quina mesura som, com deia Isaïes, missatgers de “bona notícia” enmig del nostre món? Com ho hem de fer per evitar que el món vegi els cristians com gent pessimista, que no sap descobrir les llavors de bondat que existeixen pertot arreu. Com podem ser portadors de bona notícia en els nostres temps de dificultat, de malaltia, de guerra, de pobresa, de mort.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Com podem fer per ser missatgers, com Joan Baptista, que va ser una llum enmig de la foscor en uns temps que no eren millors que els nostres.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La gent anava cap a ell perquè hi descobria coherència. La seva presència senzilla en el seu vestir, el seu crit de conversió, atreia la gent senzilla que estava cansada de tantes paraules i de tanta hipocresia.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">De quina manera podem avui fer semblant, a fi que el nostre testimoniatge es basi més en els fets que no en les paraules. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Com Joan, portar un vestit senzill. No són els grans mitjans el més important en l’anunci de l’evangeli. Més aviat els grans mitjans, l’ostentació, les despeses excessives desfiguren una bona notícia que Jesús adreçava en primer lloc als pobres.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els homes i dones que més rastre deixen o han deixat acostumen a ser persones que vivien senzillament. El que destaca en ells no són les riqueses o el poder sinó una vida coherent i dedicada als més pobres, als infants, als malalts... Tots ells ens són exemples per saber de quina manera podem ser missatgers d’una bona notícia.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Hi ha moltes maneres ben senzilles i al nostre abast per anunciar Jesucrist: Un somriure, una visita, un servei, donar gràcies, demanar perdó, ser acollidor, són petits gestos que són bona notícia. I són els actes pels que ens deia l’evangeli de fa dos diumenges que serem jutjats.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En el temps d’Advent preparem i aplanem el camí que ens porta a Jesús, apropant-nos dels petits i els pobres que es creuen amb nosaltres. Acompanyant els qui experimenten la soledat, la malaltia i la mort, la dificultat econòmica o l’exclusió social.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I encara que no es creuin amb nosaltres, sentim-nos propers de tantes persones i països que viuen submergits en males notícies d’injustícia, de guerra, d’intolerància, de xenofòbia o racisme.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que el camí cap a Nadal ens faci més sensibles i solidaris d’aquestes situacions i així poder acollir Jesús en el nostre cor.</span></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-81476559328584497682023-12-03T08:00:00.000-08:002023-12-03T08:00:00.141-08:00Que es compleixin en mi les teves paraules<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Immaculada Concepció 2023</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/8-de-desembre-la-immaculada-concepcio.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBdLbkUijZTGNno5Tt38Qv8RQd_Rq-cRgurF98dJth1PiU0ecoEC8vcByZaoQq0kA5jbw6daAOJJOtY9zeRuBKF4hSrDHRUx62FOmGVJxBDaorNfvtQz7XKSdzRJYJYtG2xWUw2_zEPTTMCkq5gxF520SuUngWIHHhmR3fyCZs7Fzc3FJzDwtEKFICYErM/s940/Lc%201,%2026-38.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBdLbkUijZTGNno5Tt38Qv8RQd_Rq-cRgurF98dJth1PiU0ecoEC8vcByZaoQq0kA5jbw6daAOJJOtY9zeRuBKF4hSrDHRUx62FOmGVJxBDaorNfvtQz7XKSdzRJYJYtG2xWUw2_zEPTTMCkq5gxF520SuUngWIHHhmR3fyCZs7Fzc3FJzDwtEKFICYErM/s320/Lc%201,%2026-38.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Quan celebrem una festa de Maria com la d’avui, podem tenir la temptació de mirar les imatges que d’ella tenim, algunes molt sumptuoses, amb riques vestimentes, algunes sense el nen Jesús. La diversitat és ben gran.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Totes són expressió de les diferents èpoques i cultures. Cap d’elles no hauria de ser una barrera per arribar a la noia de Natzaret que hem escoltat a l’evangeli. Tampoc els dogmes o les tradicions sobre ella que a vegades han estat barrejats amb altres intencions.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Celebrar Maria ha de ser celebrar i contemplar la seva humanitat, i a través d’ella celebrar i contemplar la humanitat del Crist. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Maria és model per a nosaltres de cristiana, deixebla i seguidora de Jesús. A través d’ella descobrim la humanitat del Crist i la nostra pròpia humanitat. D’ella destaca virtuts que són també model per a nosaltres: la pobresa i la humilitat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">I ara ja, a la llum de l’evangeli de l’anunciació i del que segueix, la visita a Elisabet, hi hem d’afegir dues virtuts tan importants en el nostre seguiment del Crist: la disponibilitat i l’esperit de servei.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Disponibilitat que es resumeix en la resposta a l’àngel: «Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules», i disponibilitat en el primer que fa un cop sap que serà la mare del Fill de Déu: visitar Elisabet per posar-se al seu servei.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Posa en pràctica les paraules de l’àngel seguint el que Jesús ensenyarà després: Servir Déu a través del servei als altres, especialment aquells que es troben més necessitats. Estimar Déu estimant els altres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Ser mare de Jesús no l’encimbellarà, més aviat l’abaixarà fins al peu de la creu, resum de totes les creus i sofriments de la humanitat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En aquesta època que ens ha tocat viure, amb totes les dificultats que molts passen per la malaltia, la mort, les dificultats econòmiques, les guerres, la pobresa, mirant Maria ens pot ajudar a no sentir-nos sols sinó misteriosament acompanyats per aquell Senyor que és amb nosaltres i que ens diu: “No tingueu por”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Un descobriment que no ens ha d’encimbellar deixant que els tsunamis socials passin per sota, passin de llarg, sinó que ens ha de fer anar a casa de les Elisabets d’avui, posant-nos al seu servei.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Enmig de l’Advent que ens prepara per rebre el Crist, la festa d’avui ens ajuda a avançar. Maria prepara com ningú la vinguda del Crist des d’abans de néixer fins a la fi dels temps. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que mirant-la, puguem preparar-nos millor a la seva vinguda, un any més, al pessebre de Betlem, envoltat de Maria, de Josep, dels pastors, sagraments de la humanitat pobra i desvalguda que no troba lloc a l’hostal.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que el puguem rebre en els nostres cors, que ens doni llum i força en la foscor i en la feblesa. I que l’eucaristia que celebrem sigui aliment per al nostre camí, signe d’una vida compartida i donada.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-41500257416569434722023-11-26T08:00:00.001-08:002023-11-26T08:00:00.137-08:00Estigueu atents, vetlleu<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">1 diumenge d'Advent A</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="https://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-i-dadvent.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC_ewzZ89vpJ8nK7KGxhqrNNl1Em0anxSCLA4E6JXvtz9QCbxvL-FffIEU2HLYo_MmC8J4_8EimWURRJ3fQXanOQVD40I29gEt0dNEM5M6IGGlO3n_XXRVqBxwZMRL5tbXEM06egq_pXDVeCRs1TeAdiTKbkze8Vsdw_CV6NMZx2YdbCAPCkGZFhjtM385/s940/Lc%2021,%2029-33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC_ewzZ89vpJ8nK7KGxhqrNNl1Em0anxSCLA4E6JXvtz9QCbxvL-FffIEU2HLYo_MmC8J4_8EimWURRJ3fQXanOQVD40I29gEt0dNEM5M6IGGlO3n_XXRVqBxwZMRL5tbXEM06egq_pXDVeCRs1TeAdiTKbkze8Vsdw_CV6NMZx2YdbCAPCkGZFhjtM385/s320/Lc%2021,%2029-33.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’evangeli d’aquest primer diumenge d’Advent insisteix en idees que hem sentit en els evangelis d’aquests darrers diumenges. La paràbola dels talents ens cridava a donar fruits. La paràbola del Judici Final ens deia que aquests fruits havien de ser fruits d’amor, especialment cap a aquells que tenen més necessitat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Són dues paràboles, doncs, que reforcen el missatge de l’evangeli d’avui: Cal estar atents, cal vetllar. L’Advent és el temps de l’esperança. Ja des d’aquest primer diumenge, se’ns diu que l’esperança cristiana és una esperança activa. No és com l’espera del qui s’asseu sense fer res, com qui espera el tren. És més aviat com l’espera d’uns amics que han de venir a sopar, i que ens fa aixecar i moure’ns per tal de preparar bé l’esdeveniment.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquesta experiència del nostre viure quotidià ens ajuda a comprendre què ha de ser i què no ha de ser el temps d’Advent que avui iniciem.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Esperem Jesús, l’Amic que ve a casa, i cal que ho tinguem tot a punt. Cal sobretot endreçar. Endreçar la nostra vida. Cal treure les teranyines de la casa i les lleganyes dels ulls. Tenir-ho tot a punt perquè quan l’amic vingui trobi lloc en el nostre cor. Un cor ample, un cor obert, un cor que estima i que es deixa estimar. Un cor com el seu. Un cor generós, que sap perdonar, solidari, net, just, compassiu, que posa pau.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Tenim al davant nostre quatre setmanes. És bo que fem tots els preparatius materials perquè les festes que s’apropen siguin boniques. És bo que decorem la casa de la mateixa manera que l’ajuntament decora la ciutat. És bo que truquem a la família i que organitzem els àpats d’aquests dies de festa. És bo que traguem el pessebre de l’armari i el posem a l’entrada o al menjador.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Però és encara més bo que aprofitem aquest temps per reconciliar-nos amb aquell de qui ens havíem distanciat, és encara més bo si visitem aquell que sabem que viu sol o que està malalt, és encara més bo si enmig de les despeses pensem a fer un donatiu a alguna organització que s’ocupa dels més pobres. D’ocasions no en manquen, com el recapte d’aliments o d’aquí uns dies la Marató de TV3.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En aquests temps, on l’esperança en el futur a vegades manca, no podem celebrar el Nadal indiferents, com si res no passés al nostre voltant. El Nadal d’enguany serà difícil, complicat i potser trist per a moltes famílies. El Nada serà difícil de celebrar a la terra de Jesús, a Betlem. Si nosaltres ho podem celebrar amb certa normalitat, intentem fer-ho amb senzillesa. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Si estem atents al que passa al voltant nostre, l’espera donarà fruit. Jesús no naixerà només en el pessebre. Naixerà i creixerà en el nostre interior. Les llums no només faran bonic, col·laborarem perquè el nostre entorn sigui més lluminós.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Diumenge passat l’evangeli ens deia que serem jutjats per tot allò que haurem fet pels més petits. Serà la nostra compassió i la nostra solidaritat el que haurem de presentar en aquest judici. Era una manera de dir-nos que quan Jesús ens convida a vetllar, ens convida en primer lloc a vetllar sobre els altres, especialment els més indefensos i necessitats. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Celebrem l’eucaristia, convidats al voltant de la taula, una taula que és signe de la taula on tothom hi té un lloc, on no hi ha restriccions, on tots som germanes i germans.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-73572602272599265442023-11-19T08:00:00.001-08:002023-11-19T08:00:00.147-08:00Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, m’ho fèieu a mi<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">34 diumenge durant l'any A: Jesucrist Rei de tot el món</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-xxxiv-durant-lany-solemnitat.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJq9HBYPGAyaxvxIhKofwX9l9yBTLLi6rw08j_r1MO5y0QRvugLJPD26Rh1edpmwu6nOY5DH-K_wQwMI5B0ok2CGNWNTrOSfBPCnfOMz_YjBOAYWlWOVQ2fdWsEFJBUHIEmI8l9B4EN1iVb8Wx3MSaGqVXACsNmRWbJrjck7iUBuCLqT66hX2gwQ_y1fUw/s940/Mt%2025,%2031-46.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="940" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJq9HBYPGAyaxvxIhKofwX9l9yBTLLi6rw08j_r1MO5y0QRvugLJPD26Rh1edpmwu6nOY5DH-K_wQwMI5B0ok2CGNWNTrOSfBPCnfOMz_YjBOAYWlWOVQ2fdWsEFJBUHIEmI8l9B4EN1iVb8Wx3MSaGqVXACsNmRWbJrjck7iUBuCLqT66hX2gwQ_y1fUw/s320/Mt%2025,%2031-46.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’evangeli d’avui, en el darrer diumenge de l’any litúrgic, ens parla del judici final, del moment decisiu.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’evangeli de diumenge passat ens hi va preparar: En la trobada definitiva amb Jesús haurem de rendir comptes dels talents que Déu ens ha donat. L’amo esperava fruits dels seus administradors. Avui ens acaba de concretar de quins fruits es tracta: Jesús espera de nosaltres fruits d’amor, i d’un amor concret, d’un amor compassiu i solidari cap als que més necessiten la nostra compassió i la nostra solidaritat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És per aquest amor que serem jutjats, i és per aquest amor que serem capaços de veure Déu. Deia Sant Agustí: “Donat que encara no veus Déu, és estimant el proïsme que purifiques el teu ull per poder veure Déu”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És l’amor envers els més necessitats el qui ens fa caminar cap a Déu, sigui quina sigui la nostra religió, siguin quines siguin les nostres conviccions.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Aquell que es declara ateu o agnòstic, aquell que viu en la indiferència pel que fa a la fe, si estima el qui ho necessita, està caminant cap a Déu. Déu, creant-nos a imatge i semblança seva, ens ha creat, tots, capaços d’estimar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’evangeli és clar. No és pels nostres actes explícitament religiosos, diguem-ho sense embuts, no és per anar molt a missa o per fer moltes pregàries que serem jutjats. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Tots serem jutjats per haver “donat de menjar o de beure”, per haver acollit “els forasters (els immigrants, els refugiats)”, per haver vestit el despullat, visitat el malalt i el presoner. I per moltes altres accions que van en aquesta línia de solidaritat i compassió envers els qui més ho necessiten.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Algú, escoltant això, podria preguntar: Si Déu no té en compte les vegades que he assistit a la missa en el judici final, potser no val la pena d’anar-hi.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Seria una pobra manera de comprendre què és la missa. Hi aniríem per acumular mèrits davant Déu. Però anar a missa, pregar o llegir l’evangeli no són accions per acumular mèrits.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Anem a missa per celebrar que Déu ens ha estimat. Anem a missa per escoltar la seva paraula, per descobrir la manera concreta de viure l’amor de Déu. Anem a missa per pouar l’aigua que necessitem per caminar, per menjar l’aliment que ens dona forces i ens ajuda a descobrir el qui té fam, el qui té set, el qui està sol o malalt. Anem a missa per recolzar-nos els uns als altres en la nostra fe i en el nostre compromís</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> Avui és la festa de Jesucrist rei de tot el món. El Regne del que proclamem que Jesucrist és el rei, no és com els regnes d’aquest món, no és el regne del diner o de les finances, no és el regne dels famosos ni dels poderosos, no és tampoc el regne de la intolerància, que no respecta els qui tenen diferents conviccions o creences, no és el regne del racisme ni de la xenofòbia.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És el Regne on ningú no té fam ni set, on ningú està sol o malalt, on ningú no és a la presó, on tothom és acollit i ben rebut, és el Regne de l’amor, de la pau, de la veritat, un Regne on tothom hi té un lloc.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquest Regne és dins nostre, aquest Regne l’hem de fer créixer ja des d’aquí estimant. No podem dir que l’esperem si en la nostra vida no hi ha gestos d’amor. La nostra esperança no és una esperança de paraules, sinó de fets; no tant de dir que creiem en Déu i que l’estimem, sinó de posar en pràctica el seu amor; no tant de parlar de Jesús sinó de parlar com Jesús, d’actuar com Jesús actuava</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La setmana vinent començarem l’Advent. Se’ns convidarà una vegada més a vetllar. L’evangeli d’avui ens recorda que sobretot hem de vetllar sobre els nostres germans, especialment els més indefensos. Aquest haurà de ser el primer significat de la nostra vetlla.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-45188731791362147282023-11-12T08:00:00.001-08:002023-11-12T08:00:00.132-08:00Ets un administrador bo i de tota confiança<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">33 diumenge durant l'any A</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-xxxiii-durant-lany-cicle.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLdFZJdJOcHXVKXwQHQhQADPyULbo13cM6XgwWetz68yJq_vqYPBHT53O1NjKD9_erHGM8A_jYYT53E7mvT_fxrJe-yAR3PKkD0LKK-HPycpHZ4L5RvrZS9fEF8-0PZ6NTbBji0XSo2GCdmkQNPmYzubJGt_TKOFGCUUAMmnbfN8TCk-k4sae6Nv78HBwG/s868/Mt%2025,%2014-30.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="868" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLdFZJdJOcHXVKXwQHQhQADPyULbo13cM6XgwWetz68yJq_vqYPBHT53O1NjKD9_erHGM8A_jYYT53E7mvT_fxrJe-yAR3PKkD0LKK-HPycpHZ4L5RvrZS9fEF8-0PZ6NTbBji0XSo2GCdmkQNPmYzubJGt_TKOFGCUUAMmnbfN8TCk-k4sae6Nv78HBwG/s320/Mt%2025,%2014-30.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La paràbola dels talents que acabem d’escoltar té un missatge principal: la nostra vida ha de donar fruit. En el nostre seguiment de Jesús no ens podem quedar a mig camí. No n’hi ha prou amb escoltar-lo (rebre els milions), cal posar en pràctica la paraula escoltada, cal donar fruit com l’esposa de la primera lectura. Una lectura que cal situar en el context del temps en què va ser escrita, i reconèixer-li la part positiva, la de lloar el treball callat i eficaç de la dona. Avui, que sembla que siguem molt avançats en el camí de la igualtat de l’home i la dona, no sé si som prou reconeixents i agraïm prou el treball de la dona, sovint silenciós i discret, en tants àmbits; dins la família, a la societat, i també dins la comunitat cristiana.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La lloança a la bona esposa és pels bons fruits que dona la seva vida quotidiana. S’ocupa del treball diari i té temps d’ocupar-se també dels pobres. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Donar fruit, és posar en pràctica la paraula que rebem. Sovint, la dificultat de posar en pràctica la paraula de Jesús no ve del fet que no sapiguem el que Jesús vol de nosaltres. Ve sobretot del fet que és una paraula exigent que moltes vegades intentem acomodar a la nostra mediocritat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Fa uns diumenges Jesús resumia el seu ensenyament: els manaments fonamentals són dos, estimar Déu i estimar els altres. Posar en pràctica el manament d’estimar, donar fruit, no és fàcil. Perquè estimar a la manera de Jesús vol dir estimar l’altre, sigui qui sigui, només pel fet que em necessita, com ho va fer el bon samarità. Estimar a la manera de Jesús vol dir saber perdonar, vol dir estimar fins i tot els enemics, parar l’altra galta, posar-se al servei dels altres en comptes de buscar ser servits...</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Posar en pràctica aquesta manera d’estimar és el que Jesús espera de nosaltres, de la mateixa manera que el senyor de la paràbola esperava dels seus administradors un rendiment dels seus béns. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Un segon missatge de la paràbola ve del fet que un administrador rebi cinc, l’altre tres i l’altre un. És un reconeixement de la nostra diversitat. No tots rebem el mateix, per la raó que sigui, no tots podem donar un fruit igual.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Reconèixer la diversitat no és massa habitual en la nostra manera de fer. Ara penso especialment en els pares o en els educadors. No ens és fàcil veure cada fill o cada alumne per ell mateix, sense fer comparacions amb altres alumnes o amb altres fills. Déu, que ens mira i ens exigeix a cada un d’una manera diferent, ens convida a actuar així respecte els altres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La comparació que hem de fer no és entre el que jo faig i el que fa el meu germà, el meu company, el meu veí. La bona comparació és entre el que he fet i el que hauria pogut fer. Entre els fruits que he donat i els que hauria pogut donar. Entre l’amor que he posat en pràctica i el que hauria pogut posar. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Comparar així és més exigent que quan ens comparem amb els altres. Quan ens comparem amb els altres tendim a fer-ho amb els qui fan menys que nosaltres i així quedem satisfets. Quan ens comparem amb nosaltres mateixos, si som prou sincers, ens adonem que hauríem pogut fer més.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els reptes que tenim davant nostre, com a administradors dels talents que hem rebut, els hem de viure amb confiança i no amb por com l’administrador que ha rebut un milió. És només confiant en un Déu que és Pare, que ens estima i que ens perdona, que serem capaços de fer passes endavant i de donar els fruits que Ell espera.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb aquesta confiança celebrem l’eucaristia, el banquet on som els convidats d’un Déu que ens estima com a fills únics.</span></p><div><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-579433536666782534.post-26385683006292866512023-11-05T08:00:00.001-08:002023-11-05T08:00:00.137-08:00Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora<p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">32 diumenge durant l'any A</b></p><p><b style="background-color: #fefdfa; color: #274e13; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-xxxii-durant-lany-cicle.html" target="_blank">lectures</a><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7_1YvjXC_oh5Wd9bdpwrBHcynywKHZKDSxD5YKfqODOfwp03t-M0Hw5EuwcVhPcwgo1xr5Pe9gbIYvaZpJ7Ed3QfoIZGGN_pRUyRsL6HSH0V8OwWiFQ2p1Wemg_EW_3urUqOdL2UfzKH59OfYvGyYdl--jmjRCAqJFAebd6cCJ9ODf63knL0T0jx1Y42K/s868/Mt%2025,%201-13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="868" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7_1YvjXC_oh5Wd9bdpwrBHcynywKHZKDSxD5YKfqODOfwp03t-M0Hw5EuwcVhPcwgo1xr5Pe9gbIYvaZpJ7Ed3QfoIZGGN_pRUyRsL6HSH0V8OwWiFQ2p1Wemg_EW_3urUqOdL2UfzKH59OfYvGyYdl--jmjRCAqJFAebd6cCJ9ODf63knL0T0jx1Y42K/s320/Mt%2025,%201-13.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els darrers diumenges de l’any litúrgic ens conviden a fer balanç de la nostra vida. L’ensenyament principal de la paràbola de Jesús es troba en la darrera frase: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora” És una invitació a vetllar i estar a punt. El qui no vetlla, no pot conèixer Jesús ni el que ens ha ensenyat. Quan Jesús diu a les desassenyades: “No us conec” és una altra manera de dir: “No em coneixeu”. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Són exactament les mateixes paraules que diu a aquells que sempre van dient “Senyor, Senyor” i que no fan la voluntat del Pare, és a dir a aquells que parlen molt però no fan res, aquells que construeixen la casa sobre la sorra en comptes de fer-ho sobre la roca. Aquells que diuen que volen seguir Jesús, que diuen que són cristians, però que en la seva manera de viure i de fer no s’hi veu gens la seva pretesa coneixença de Jesús. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">De fet, potser sí que coneixen una mica Jesús, han après coses sobre ell, se saben algunes de les seves paràboles, dels seus miracles. El seu coneixement es limita a saber coses sobre Jesús. Però no han fet amistat amb ell. No han posat oli a la torxa. I per això quan Jesús passa prop d’ells, no el saben reconèixer i no l’acullen.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquest és el secret de la paràbola. Més enllà de l’anècdota i de la història, el que Jesús proposa als deixebles és viure amb ell una veritable amistat, una relació de cor a cor més que no de cap a cap. Deixar-se seduir per ell, deixar-se tocar profundament per ell, per la seva Paraula.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Quan aquesta amistat s’estableix, el deixeble sap que el que compta sobretot és la manera de viure. El que Jesús vol del deixeble és que estimi com ell estima: estimar Déu i estimar els altres, aquell manament que fa uns diumenges Jesús va respondre als fariseus que era el més important. Però un amor que no sigui de frases i de paraules, sinó de fets i de veritat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En això consisteix vetllar, estar a punt. Haver deixat entrar tan endins l’amor de Jesús que el sabem fer sortir quan hi ha algú que ens necessita, quan hi ha algú que ens ha ofès, quan hi ha algú que es troba sol, quan hi ha algú que està malalt o desesperat... Estimar, com el bon samarità, l’home ferit al costat del camí i que no coneixia de res. Curar-li les ferides amb oli, carregar-lo sobre el cavall i portar-lo a l’hostal. Aquest és l’oli que necessitem, i el necessitem abundantment, perquè no se’ns acabi en els moments de dificultat, quan la mandra o l’egoisme guanyen en les nostres vides. És aleshores, com per a un cotxe, que necessitem oli per avançar, per no defallir en el nostre amor.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Precisament, en l’encíclica "Tots Germans”, Francesc fa una crida a la fraternitat i l’amistat social, a un amor que va més enllà de les barreres de la geografia i de l’espai. I la paràbola del bon samarità li serveix com a il·lustració d’aquest amor.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Germanes, germans, aquesta és la saviesa, la veritable saviesa de què ens parlava la primera lectura. No és la saviesa que sovint ens ensenya el món d’avui. La saviesa de consumir, de tancar els ulls a tot el que no és bonic de veure, d’espavilar-nos oblidant-nos dels altres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Avui l’oli que més necessitem és l’oli de la solidaritat, el que ens impulsa a ajudar als qui es queden sense treball, els desvalguts, els refugiats o immigrats, però també els malalts i els qui han perdut un ésser estimat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Que l’Eucaristia ens doni l’oli de l’amor per mantenir enceses les torxes.</span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div>Josep Maria Canethttp://www.blogger.com/profile/06577174898540646453noreply@blogger.com