8 diumenge durant l'any C
lectures
lectures
Acabem d’escoltar tres proverbis de Jesús, algun molt de sentit comú, com
el del cec que vols ser guia d’un altre cec. Darrera d’ells s’hi entreveu
l’experiència de Jesús respecte a les reaccions ben diferents que produeixen en
la gent els seus ensenyaments.
Aquest primer i la seva conseqüència que és la de no jutjar els altres, i
jutjar-se a si mateix abans, segurament ve del que li passa a Jesús amb els
mestres de la llei, amb els escribes i amb els fariseus, a qui en l’evangeli de
Mateu dirigirà directament la frase del cec que condueix a un altre cec. El més
important, però, és el que aquests Proverbis ens diuen avui a nosaltres, tan
avesats a jutjar l’altre abans de veure les nostres cegueses. Què són sinó una
mica els tòpics respecte de persones d’altres orígens geogràfics, i deològics,
polítics o socials.
Com n’és d’important per viure unes relacions més sanes i més amables
deixar de jutjar sense conèixer l’altre amb profunditat, després d’haver-lo
escoltat, després d’haver compartit la seva vida, després d’haver-nos posat en
la seva pròpia pell. Fer així no és gaire lluny de dues virtuts tan cristianes
com són la misericòrdia i la compassió.
Això no vol dir que mai no haguem de fer un judici sobre l’altre. Però
l’hem de fer amb aquesta compassió, amb delicadesa i després d’haver-lo
escoltat molt. I sempre intentant separar la persona d’allò dolent que pugui
haver comès. I intentant també donar-li portes de sortida i de reconciliació.
Creient sempre en ell.
Així ho feia Jesús amb les persones amb qui es trobava. Les seves primeres
paraules no eren mai de condemna i de judici, sinó paraules per fer-lo aixecar
i perquè pugués reconciliar-se amb si mateix, amb els altres i amb Déu.
El segon ensenyament és una invitació a tenir cura del nostre cor, del
nostre interior. Amb la imatge de l’arbre i dels fruits, tan familiar en els
ensenyaments de Jesús, som convidats a fer néixer els nostres actes d’un cor
net.
Segurament, també aquí, Jesús té present la manera de fer dels fariseus, la
seva hipocresia, que no és altra cosa que fer creure externament el que no hi ha
a l’interior. Per això els va comparar una vegada amb uns sepulcres
blanquejats.
Aquesta hipocresia està sovint en les paraules, en les paraules boniques
que utilitzem i que ens serveixen per enganyar, per fer creure als altres una
cosa ben diferent del que hi ha al nostre interior.
I per això en una altra ocasió Jesús dirà a la gent que escoltin el que
diuen els fariseus, però que no segueixin el seu exemple, perquè diuen i no
fan.
Jesús coneix bé l’esperit humà, perquè tot el que diu dels fariseus, en
menor o major mesura ho fem tots. Diem i no fem. Som poc sincers, tenim un cor
poc net.
La setmana que ve iniciem la Quaresma. Un bon temps per revisar les nostre
vides i per canviar. L’evangeli que hem escoltat és ben quaresmal. Rellegim-lo
aquesta setmana per fer una bona entrada a la Quaresma a fi que sigui un temps
favorable per esdevenir arbres bons que donen fruits bons.