lectures
L’origen històric de la
Quaresma sembla trobar-se en la preparació més immediata que els catecúmens
dels primers temps feien abans de rebre el Baptisme durant la Vetlla Pasqual.
Després d’un llarg temps de catequesi, aquests quaranta dies servien per verificar
si els candidats estaven a punt per rebre’l. Sobretot es verificava si havien
fet els canvis necessaris en les seves vides perquè fossin coherents amb
l’evangeli.
Per què quaranta dies? El
número quaranta tenia un valor simbòlic per als jueus. Durant quaranta anys van
fer camí pel desert des d’Egipte fins a Palestina guiats per Moisès.
I per als cristians, segons la tradició, i tal
com hem escoltat a l’evangeli, Jesús havia passat quaranta dies al desert, tot
just després del baptisme al Jordà i abans d’iniciar la seva missió. La missió
de mostrar als homes i dones el rostre d’un Déu que és Pare.
I és durant aquests quaranta dies
que Jesús és temptat, tal com ho hem escoltat. Les temptacions de Jesús són com
una mena de resum de les temptacions que Jesús va tenir tot al llarg de la seva
vida. Recordem-ne dos exemples : després d’haver multiplicat els pans i
els peixos, la multitud el busca per proclamar-lo rei, i Jesús s’ha d’amagar. I
quan Jesús és a la creu, la gent diu : « Si
ets Fill de Déu, baixa de la creu i creurem »
Jesús, al llarg de la seva vida,
i degut al caràcter de la seva missió, és temptat d’esdevenir un rei, un líder,
algú que és adulat pels altres. I cada vegada Jesús ho rebutja. Vol ser Fill de
Déu, però del Déu veritable ; no del déu poder o del déu riquesa, com ho
havien esdevingut personatges com l’emperador romà que també es considerava
fill dels déus.
Vet aquí les temptacions del
diable : « Si ets Fill de Déu,
tal com ho has escoltat al Jordà, digues que aquestes pedres es tornin pans,
tira’t daltabaix de la cornisa del Temple, posseeix tots els reialmes del
món »
En comptes d’això, Jesús es
manifestarà Fill de Déu fent-se el servidor de tots, guarint els malalts,
perdonant, acollint, anunciant una bona notícia als pobres i als presoners, i
com a culminació d’aquesta vida donada fins al final, serà crucificat com un delinqüent.
El temps de Quaresma pot ser per
a cadascú de nosaltres un temps oportú perquè, com els catecúmens dels primers
temps, verifiquem quina és la distància entre la nostra vida i l’evangeli,
entre els fets i les paraules. Com
Jesús, també hem de fer front a temptacions.
Potser estem temptats de tractar els
altres des del poder, des de la superioritat, siguin els nostres subordinats, els
nostres alumnes, els nostres fills, la nostra parella o un germà de la
comunitat.
O estem temptats per l’adulació,
per creure’ns millors i superiors que els altres.
O estem temptats de posseir no només
per cobrir les nostres necessitats sinó per tenir cada vegada més, consumir en
excés.
Si ens obrim a la Paraula que llegim i que
escoltem en les nostres celebracions podrem obrir-nos a aquest do que és
l’altre, especialment l’altre que passa necessitat: el pobre, l’exclòs,
l’immigrant, el refugiat.
Així va viure Jesús la seva
filiació, obert sempre a aquests dons: la Paraula i l’altre.
Que el temps
de Quaresma que comencem sigui un temps oportú per obrir-nos a la Paraula i a
l’altre acollint-los com un do que ens fa millors.
