lectures
Amb l’evangeli que acabem
d’escoltar, Jesús conclou la sèrie d’antítesis en les que contraposa el que diu
la Llei i el que ell diu. No es tracta de dir no a la Llei, sinó d’anar més
enllà, més lluny. Així ens ho diu en la frase final: “Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial”. Un “Sigueu bons del tot” que també podríem
traduir com “Aneu fins al final”.
Efectivament, Mateu utilitza aquí la paraula grega “teleios”, que pot tenir aquest sentit. Una paraula que en els
evangelis només trobem aquí i en el passatge de Mateu del jove ric, dient-li en
un sentit molt semblant: “Si vols anar
fins al final, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres”. No n’hi ha prou
d’acomplir la Llei per al qui vol seguir Jesús. Cal anar més lluny. I en les
antítesis que hem escoltat avui, anar més lluny passa per un rebuig clar de la
violència. Jesús coneix bé l’esperit de l’home, i sap que d’entrada les seves
paraules poden semblar exagerades. Com podem estimar els enemics? Com podem
parar l’altra galta?
Però pensem per un moment en la
història de la humanitat, tan en el passat com en el present... Una història
tan plena de violència, tan plena d’espirals de violència que comencen amb
petits conflictes i van creixent perquè no hi ha ningú que digui prou, que
s’aturi, en definitiva algú que sigui capaç d’estimar l’enemic o de parar
l’altra galta.
D’exemples no ens en falten, en
els llargs conflictes que no s’acaben mai, a Síria en fratricida guerra civil,
a Palestina, entre palestins i israelites, per només donar dos exemples. Però
també hi ha violència en les situacions que estan vivint els refugiats que no
són acollits enlloc, i que malviuen en camps de refugiats o que moren al mar.
Les paraules de Jesús són un
manual de la no-violència, per això a Gandhi li agradava molt el Sermó de la
Muntanya que hem anat escoltant aquests diumenges.
Jesús no ens demana que siguem
afectuosos i amables amb els nostres enemics com ho podem ser amb els nostres
amics, amb els nostres familiars. El que ens demana és que desterrem la
venjança, l’odi, cap a aquell que considerem enemic i fins i tot que siguem
capaços d’ajudar-lo si sabem que està necessitat. I també que traguem del
nostre cor actituds xenòfobes i racistes que no reconeixen que tot ésser humà,
per diferent que sigui de mi, és un germà.
Anar més enllà, anar fins al
final en la nostra relació amb els altres ha de començar per anar més enllà en
la relació amb els que tenim més a prop, amb els nostres germans, familiars, amb
els nostres companys de feina o d’estudi, amb aquells amb els que compartim més
hores. Anar més enllà de la simple correcció, de la bona educació... Crear bon
ambient, ser pacient, somriure, acollir, saber perdonar... Tants petits detalls
que ajuden a fer créixer la fraternitat i a evitar els conflictes.
Aquesta manera de ser i de fer és
Jesús mateix qui ens la va ensenyar, no només amb les seves paraules, sinó
sobretot amb la seva manera de fer, amb la tendresa i acolliment amb què
tractava els altres, amb la seva preocupació per la situació en què es
trobaven, sigui perquè estaven malalts, desanimats, exclosos o discriminats. I
a la creu ens va donar l’exemple del que ens havia ensenyat, pregant i
perdonant aquells que l’havien crucificat. I com Jesús, molts homes i dones han
viscut amb esperit de pau i reconciliació, i perdonant en situacions extremes.
Germans, que nosaltres també anem més enllà, anem
més lluny del que és correcte. Així serem instruments de pau i de fraternitat.