Diumenge de Pasqua 2018
lectures
lectures
El
primer dia de la setmana Maria Magdalena és la primera a anar al sepulcre. Què
hi anava a fer, què hi esperava trobar? Sens dubte el sepulcre tancat on hi
havia el cos mort de Jesús. Anar a visitar un sepulcre és una manera de fer
present aquell que ens ha deixat, és lloc també de record i de pregària, i en
aquest cas, record trist per la mort violenta d’aquell qui era bona notícia i
esperança per a molts.
Una
bona notícia, una esperança que potser havien deixat de ser-ho en aquells
moments foscos del Calvari, veient com el seu Mestre estava penjat en una creu
com el pitjor dels malfactors. Maria Magdalena, com els deixebles, havien
perdut l’esperança, la bona notícia havia esdevingut una mala notícia.
L’arribada
al sepulcre i el veure’l buit podia voler dir moltes coses. La més immediata,
la reacció de Maria: “S’han endut el
Senyor”.
És
el deixeble anònim, el deixeble estimat, aquell que era al peu de la creu, i
que és imatge de tots els que volen seguir Jesús fins al final, el que llegeix
en clau d’esperança el fet que el sepulcre sigui buit. Veu i creu. Veu i
interpreta amb ulls de fe tota la vida de Jesús, els seus gestos, les seves
paraules, i recupera l’esperança que semblava perduda, la mala notícia de la
creu s’esvaeix per deixar de nou lloc a una bona notícia. La bona notícia amb
la que comença Marc el seu llibre sobre Jesús, la bona notícia que en el final
d’aquest mateix llibre de Marc, Jesús diu als deixebles de proclamar-la pertot
arreu.
Avui,
nosaltres, que com el deixeble estimat voldríem seguir Jesús fins al final, hem
de ser capaços de saber interpretar els signes dels temps, que no sempre són
bona notícia, que sovint són mala notícia, són sepulcre buit on sembla que no
hi hagi res. Hem de saber descobrir bona notícia, hem de creure, hem de fer
confiança, no només en els moments de llum, quan estem animats, quan la força
física ens acompanya, quan estem en bona salut, quan les coses ens van bé.
Hem
de descobrir bona notícia i esperança quan veiem foscor, quan estem desanimats,
quan la salut minva, quan hi ha coses que no van bé. I no només l’hem de
descobrir, sinó que l’hem de proclamar pertot arreu, tal com Jesús ens ho diu.
Quan
veiem un infant que ha estat mort per una persona de confiança, quan ens parlen
de milers d’infants vivint en situació de pobresa a Catalunya, quan veiem
homes, dones, infants travessant la mar mediterrània en condicions de gran
perill, quan veiem una ciutat a Síria assetjada i bombardejada amb població
civil, quan veiem un jove amb un fusell matant alumnes d’un institut. Quan
veiem aquestes i d’altres situacions que són sepulcre buit, com el deixeble
estimat hem de fer el pas cap a la fe, la confiança, la bona notícia,
l’esperança.
Això
és Pasqua, fer renéixer calor i llum d’unes brases que semblen quasi apagades. Qui
ens donarà les forces necessàries per no defallir? L’Esperit de Déu, l’esperit
de Jesús, l’esperit d’amor que hi ha dins nostre i que ens ajuda a mirar
endavant, a descobrir enmig de tantes males notícies, petites bones notícies
que ens parlen de solidaritat, servei, perdó, acompanyament, justícia. Petites bones notícies que esdevenen cada dia
pertot arreu, petites històries de les que podríem ser protagonistes si ens
deixem conduir per l’Esperit que celebrarem el dia de Pentecosta, al final del
temps pasqual que avui hem començat.
Germanes, germans, com
Maria Magdalena, com Pere, com el deixeble estimat, anem cap al sepulcre i del
sepulcre cap al món on som enviats.