5 diumenge Quaresma B
lectures
lectures
L’evangeli que hem escoltat se
situa cap al final de la vida de Jesús. Són moments de tensió, en el marc del
Temple de Jerusalem, just després d’haver entrat triomfalment a la ciutat i
quan els sacerdots li estan molt a sobre.
Uns grecs-jueus han pujat a
Jerusalem per adorar Déu en el Temple, com tot bon jueu. Però al mateix temps
busquen Jesús. No només per veure’l amb el ulls, sinó per escoltar-lo, per
parlar amb ell, per apropar-se d’ell. Sense saber-ho, estan actuant com a
cristians. És en Jesús on a partir d’ara es pot descobrir Déu. No és en el
Temple, és en la proximitat del seu Fill.
I en aquesta proximitat, Jesús, a
les portes de la passió, revela quin és el sentit més important de la vida. Pocs
dies abans que li prenguin la vida a la creu, Jesús ens diu on es troba la vida
de veritat, aquella que no mor. En una aparent contradicció ens revela un
secret molt important: és la vida donada, perduda als ulls de molts, la que és
important. La vida de la mare que es desgasta pel seu fill, la vida d’aquell
que gasta el seu temps per visitar un malalt, o algú que està sol, la vida
d’aquell voluntari que se’n va a un país del Tercer Món o a un barri del Quart
Món... Són totes aquestes vides que es donen, aquelles que donen fruit.
És aquesta vida la que dóna llum,
fent que la foscor de la pobresa, de la soledat, de la injustícia, del racisme,
de l’exclusió social, de l’egoisme, de la violència, deixi lloc a la llum de la
solidaritat, la llibertat, la igualtat, la justícia, l’amor, la pau.
Encara que aquest no és mai un
discurs que estigui massa de moda, els temps actuals de dificultat econòmica
ens fan veure com el discurs de Jesús val la pena. Com les actituds d’aquells
que volen obtenir uns guanys desmesurats, només pensant en ells i oblidant el
mal que poden fer, com el consum exagerat, el tren de vida excessiu, condueix a
situacions de mort, a empreses que han tancat, a gent que es va quedar sense
feina o a joves que els costa trobar una primera feina, a desnonaments, a pobresa, a situacions de
desesperació.
Ara, més que mai, el nostre
testimoni, la nostra manera d’actuar, seguint les paraules de Jesús, no cercant
el benefici egoista, el salvi’s qui pugui, sinó l’apropar-se dels altres,
posar-se al seu servei, compartir, ser solidaris, poden ser llum en la foscor.
L’exemple dels sants ens ajuda a
veure que tot això és possible. Des d’aquell que va gastar la seva vida pels
infants que no tenien escola, a aquella que va gastar la seva vida recollint
moribunds o leprosos pel carrer... molts sants són models de vida donada, de
gra de blat que cau a terra per donar molt de fruit.
La primera lectura ens ha
recordat que Déu ha posat en el nostre cor la llei que en Jesús hem descobert. Només
cal que ens deixem guiar per aquest cor, com Jesús es va deixar guiar pel seu
cor, un cor net on descobria la voluntat del Pare.
En aquest temps de Quaresma,
estem convidats a deixar-nos tocar per tantes paraules, tants fets que ens
envolten i a través dels quals Déu ens
parla i ens convida a canviar.
Preparem-nos
a la celebració de la Pasqua amb un cor més generós, un cor que ens impulsi a
donar vida, una vida amarada de fruits d’amor.