dilluns, 12 de març del 2018

El gra de blat, si mor, dóna molt de fruit

5 diumenge Quaresma B
lectures
L’evangeli que hem escoltat se situa cap al final de la vida de Jesús. Són moments de tensió, en el marc del Temple de Jerusalem, just després d’haver entrat triomfalment a la ciutat i quan els sacerdots li estan molt a sobre.
Uns grecs-jueus han pujat a Jerusalem per adorar Déu en el Temple, com tot bon jueu. Però al mateix temps busquen Jesús. No només per veure’l amb el ulls, sinó per escoltar-lo, per parlar amb ell, per apropar-se d’ell. Sense saber-ho, estan actuant com a cristians. És en Jesús on a partir d’ara es pot descobrir Déu. No és en el Temple, és en la proximitat del seu Fill.
I en aquesta proximitat, Jesús, a les portes de la passió, revela quin és el sentit més important de la vida. Pocs dies abans que li prenguin la vida a la creu, Jesús ens diu on es troba la vida de veritat, aquella que no mor. En una aparent contradicció ens revela un secret molt important: és la vida donada, perduda als ulls de molts, la que és important. La vida de la mare que es desgasta pel seu fill, la vida d’aquell que gasta el seu temps per visitar un malalt, o algú que està sol, la vida d’aquell voluntari que se’n va a un país del Tercer Món o a un barri del Quart Món... Són totes aquestes vides que es donen, aquelles que donen fruit.
És aquesta vida la que dóna llum, fent que la foscor de la pobresa, de la soledat, de la injustícia, del racisme, de l’exclusió social, de l’egoisme, de la violència, deixi lloc a la llum de la solidaritat, la llibertat, la igualtat, la justícia, l’amor, la pau.
Encara que aquest no és mai un discurs que estigui massa de moda, els temps actuals de dificultat econòmica ens fan veure com el discurs de Jesús val la pena. Com les actituds d’aquells que volen obtenir uns guanys desmesurats, només pensant en ells i oblidant el mal que poden fer, com el consum exagerat, el tren de vida excessiu, condueix a situacions de mort, a empreses que han tancat, a gent que es va quedar sense feina o a joves que els costa trobar una primera feina,  a desnonaments, a pobresa, a situacions de desesperació.
Ara, més que mai, el nostre testimoni, la nostra manera d’actuar, seguint les paraules de Jesús, no cercant el benefici egoista, el salvi’s qui pugui, sinó l’apropar-se dels altres, posar-se al seu servei, compartir, ser solidaris, poden ser llum en la foscor.
L’exemple dels sants ens ajuda a veure que tot això és possible. Des d’aquell que va gastar la seva vida pels infants que no tenien escola, a aquella que va gastar la seva vida recollint moribunds o leprosos pel carrer... molts sants són models de vida donada, de gra de blat que cau a terra per donar molt de fruit.
La primera lectura ens ha recordat que Déu ha posat en el nostre cor la llei que en Jesús hem descobert. Només cal que ens deixem guiar per aquest cor, com Jesús es va deixar guiar pel seu cor, un cor net on descobria la voluntat del Pare.
En aquest temps de Quaresma, estem convidats a deixar-nos tocar per tantes paraules, tants fets que ens envolten i  a través dels quals Déu ens parla i ens convida a canviar.
 Preparem-nos a la celebració de la Pasqua amb un cor més generós, un cor que ens impulsi a donar vida, una vida amarada de fruits d’amor.