5 diumenge de Pasqua any B
lectures
lectures
La imatge del cep i les sarments
és suggeridora per comprendre quina ha de ser la nostra relació amb Jesús.
Seguir-lo no és possible només a nivell intel·lectual, la nostra relació amb
ell ha de ser una relació viva, semblant a la que tenim amb un amic o amb algú
a qui estimem.
El que és més important no és
saber moltes coses de Jesús, el que és important és actuar com Jesús actuava, viure
com Jesús vivia. Evidentment, saber coses de Jesús ho necessitem per viure com
ell. És un primer pas. Però el que es queda en aquest primer pas, com va dir
Jesús en una ocasió, és com qui construeix una casa sobre la sorra, o en un
altre lloc quan deia que no n’hi havia prou amb dir “Senyor, senyor...” sinó el qui compleix la voluntat del Pare. En
l’evangeli d’avui se’ns diu que per fer aquest segon pas, el de complir la
voluntat del Pare, o el que és el mateix, el de donar fruit, cal que quan
escoltem Jesús hoi fem a un nivell vivencial, des del cor.
I penso que una manera
d’aconseguir-ho és fer que el que escoltem, el que llegim a l’evangeli, ho
portem de seguida a la vida quotidiana, ho portem a les nostres relacions
humanes, a les situacions que vivim. I anant una mica més lluny, a
convèncer-nos que a Jesús no el trobem només ni principalment en l’evangeli, en
els sagraments, en la pregària o en l’eucaristia, sinó que hem de trobar-lo en
aquells en qui Jesús es fa especialment present, aquells que necessiten el
nostre amor, el nostre servei, el nostre acolliment, la nostra tendresa, perquè
com diem col·loquialment estan deixats de la mà de Déu.
Déu utilitza les nostres mans per
tal que no hi hagi ningú que estigui deixat de la mà de Déu. I en sentit
contrari, aquell que fa que algú deixat de la mà de Déu deixi d’estar-ho és un
instrument de Déu, es deixa guiar per l’esperit de Déu.
I si nosaltres que tenim uns
mitjans privilegiats, com són els evangelis o l’eucaristia, no donem fruits,
tenim una responsabilitat encara més gran.
Sant Joan en la seva carta ens ho ha dit també: “Que el nostre amor no
sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat”.
Quantes vegades hauríem de
recordar aquesta frase quan ens omplim la boca parlant de l’amor de Déu, o de
l’amor a Déu, pensant que aquest amor consisteix a dedicar temps a Déu en la
pregària o en el culte. L’amor a Déu, estimar Déu, es realitza en els fets i de
veritat, és a dir, en l’amor concret als altres. No es pot dir que s’estima
Déu, que no es veu, si no s’estima els altres que sí que veiem. És estimant els
altres, especialment els preferits de Jesús, que estimem Déu amb fets i de
veritat. És estimant els altres que complim els seus manaments, que ell està en
nosaltres i nosaltres en ell.
El culte, els sagraments,
l’eucaristia, fins i tot la lectura dels evangelis, són a un altre nivell. Són
instruments que ens ajuden a anar més a fons en l’amor de fets i de veritat. Si
comencen i acaben en ells mateixos, culte, sagraments, lectura de l’evangeli,
eucaristia, esdevenen ídols. Tots ells han de néixer de la vida i ens han de
conduir a la vida, una vida que doni molt de fruit.
Al nostre voltant, malauradament, o benauradament,
no manquen ocasions, llocs i persones per donar fruits. A prop, lluny, hi ha
sempre algú que necessita el nostre fruit, Obrim els ulls i les orelles per no
restar sords i muts a les seves crides. Siguem sarments que estan units al cep,
que reben la saba de l’amor, un amor a la manera de Jesús, sense fronteres,
gratuït i generós.