3 diumenge de Pasqua any B
lectures
Aquest diumenge, com el passat, hem escoltat a l’evangeli
una aparició de Jesús ressuscitat als apòstols. Aquesta vegada, de l’evangeli de Lluc. L’estil és diferent,
però els trets essencials són els mateixos.
Jesús acabava d’aparèixer-se als dos deixebles que anaven
cap a Emaús i que l’havien reconegut al trencar el pa. S’apareix de nou, ara a
tots, sense que s’ho esperin. La iniciativa ve sempre de Jesús. Els deixebles
més aviat dubten, tenen por, encara que barrejat amb una gran alegria.
Enmig d’aquestes pors i dubtes, Jesús els transmet un
missatge de pau i de perdó « La pau
sigui amb vosaltres ». I a continuació els diu: « Teniu aquí res per a
menjar ? » Jesús es fa present en la vida de cada dia, en
aquest gest tan ordinari, però al mateix temps tan ple de significats que és el
menjar. Quants de cops durant la seva vida Jesús havia compartit el menjar, i
aprofitava aquest moment per insistir sobre els valors del compartir, de la
fraternitat, de l’amistat que un menjar sovint significa. El valor també de
l’acolliment del pecador, del marginat, de l’exclòs que és convidat a la taula.
I és durant un sopar, el dijous sant, que Jesús comparteix amb els deixebles el
seu destí de passió i de mort.
I avui, aquí, nosaltres estem reunits també al voltant
d’una taula recordant aquell sopar per tal que la seva presència continuï enmig
nostre. Jesús comparteix un peix a la brasa, i al mateix temps, il·lumina els
cors dels apòstols. A la llum de l’Escriptura, els fa reveure els esdeveniments
tan difícils de comprendre que han viscut. Podran comprendre allò que semblava
que no tenia sentit. Més enllà de la creu poden comprendre el sentit de la vida
de Jesús.
I és en aquesta nova situació que poden ser enviats, ja
sense por. Les aparicions sempre acaben en un enviament. No ens ho podem
guardar per a nosaltres. N’hem de donar testimoni “Vosaltres en sou testimonis”
lectures
Aquest diumenge, com el passat, hem escoltat a l’evangeli
una aparició de Jesús ressuscitat als apòstols. Aquesta vegada, de l’evangeli de Lluc. L’estil és diferent,
però els trets essencials són els mateixos.
Jesús acabava d’aparèixer-se als dos deixebles que anaven
cap a Emaús i que l’havien reconegut al trencar el pa. S’apareix de nou, ara a
tots, sense que s’ho esperin. La iniciativa ve sempre de Jesús. Els deixebles
més aviat dubten, tenen por, encara que barrejat amb una gran alegria.
Enmig d’aquestes pors i dubtes, Jesús els transmet un
missatge de pau i de perdó « La pau
sigui amb vosaltres ». I a continuació els diu: « Teniu aquí res per a
menjar ? » Jesús es fa present en la vida de cada dia, en
aquest gest tan ordinari, però al mateix temps tan ple de significats que és el
menjar. Quants de cops durant la seva vida Jesús havia compartit el menjar, i
aprofitava aquest moment per insistir sobre els valors del compartir, de la
fraternitat, de l’amistat que un menjar sovint significa. El valor també de
l’acolliment del pecador, del marginat, de l’exclòs que és convidat a la taula.
I és durant un sopar, el dijous sant, que Jesús comparteix amb els deixebles el
seu destí de passió i de mort.
I avui, aquí, nosaltres estem reunits també al voltant
d’una taula recordant aquell sopar per tal que la seva presència continuï enmig
nostre. Jesús comparteix un peix a la brasa, i al mateix temps, il·lumina els
cors dels apòstols. A la llum de l’Escriptura, els fa reveure els esdeveniments
tan difícils de comprendre que han viscut. Podran comprendre allò que semblava
que no tenia sentit. Més enllà de la creu poden comprendre el sentit de la vida
de Jesús.
I és en aquesta nova situació que poden ser enviats, ja
sense por. Les aparicions sempre acaben en un enviament. No ens ho podem
guardar per a nosaltres. N’hem de donar testimoni “Vosaltres en sou testimonis”
Jesús ve avui a la nostra vida de cada dia. A
la vida de família, de treball, a l’escola, al barri, al país; també en el
silenci de la nostra pregària, de la nostra lectura. També ve a la nostra
reunió de diumenge, a l’eucaristia.
I en aquestes que també podríem anomenar
“aparicions”, Jesús il·lumina els esdeveniments de la vida, les alegries i les
esperances, les tristeses i les angoixes. I com als deixebles, Jesús ens envia
perquè nosaltres siguem llum per als altres, perquè compartim amb ells les
seves alegries i esperances, les seves tristeses i angoixes, sobretot les dels
qui ho passen pitjor, els pobres, els malalts, els qui es troben sols, els qui
s’han quedat a l’atur, els sense-papers, els desnonats, els qui arriben en
pasteres a les nostres costes, els refugiats. Un compartir que no es pot quedar
només en paraules, que s’ha de traduir en gestos concrets.
A la primera lectura, Pere, el
qui havia negat tres vegades Jesús, anuncia sense por la bona noticia de la
resurrecció. S’adreça als qui han rebutjat Jesús. Però no és una paraula
d’acusació, sinó de perdó i de fraternitat. Els diu “germans”. Ell sap bé que
va ser el primer que va fallar, que tots, d’una o altra manera, som
responsables de la passió de Jesús, i de retruc, de la passió del món. Ell sap
també que, malgrat tot, Jesús l’ha perdonat.
Jesús ens envia a proclamar l’evangeli amb el
mateix esperit, sense creure’ns ni superiors ni millors, anunciant un missatge
de pau, perdó i fraternitat.
Nosaltres cristians, des del més
petit fins al papa, hem d’anar cap als altres siguin cristians, musulmans,
agnòstics o ateus, rics o pobres, amb tendresa, per adreçar un paraula que
consola i no que condemna, que acull, i no que margina, una paraula de pau i no
d’odi.
Germanes i germans, cada eucaristia és una
aparició. Per la paraula que hem escoltat i pel pa i vi que compartirem, ens
unirem més a Jesús ressuscitat present enmig nostre. Però és durant la setmana que continuarem l’eucaristia, que farem que
aquesta presència continuï, fent créixer la nostra comunió amb els altres. Jesús
ens diu : « Vosaltres en sou
testimonis ».