lectures
La festa d’avui és en
primer lloc una festa de Nadal. També és una festa de Maria, perquè Maria té un
lloc central en el misteri de Nadal, del Déu que es fa humà i comparteix amb
nosaltres la nostra existència.
L’evangeli és la
continuació del que vam escoltar la nit de Nadal. Els pastors obeint l’anunci
de l’àngel van a Betlem i esdevenen testimonis de la bona notícia rebuda.
Una notícia que els ha
omplert d’alegria i d’esperança. Enmig de la nit fosca ha aparegut una llum que
serà alegria i esperança per a tothom, especialment per als petits.
Maria conserva aquests
records en el seu cor i els medita. Els relats de Nadal són relats del cor més
que dels ulls. Esdeveniments que s’han de meditar amb un cor net.
Als vuit dies, complint
la llei de Moisès l’infant és circumcidat i rep el nom de Jesús, Déu que salva.
Tots els relats de la infància insisteixen en el fet que la família de Jesús fa
com totes les famílies, Jesús creix en saviesa educat per Maria i per Josep. No
és un àngel baixat del cel, és un infant que necessita ser educat en la saviesa
i també en la fe.
Avui és també el primer
dia de l’any civil. Ni que els calendaris siguin convencionals, els necessitem.
Necessitem marcar el temps per adonar-nos que avancem. Altres elements dels
calendaris com els dies, les estacions tenen un caràcter més circular. En canvi
el número de l’any, té un caràcter més lineal, ens fa adonar que avancem, que
no tornem enrere.
I en aquest 1 de gener
ens desitgem un bon any, perquè tenim esperança. Volem que l’any que comença
tingui bones notícies. Desitgem que sigui un any millor que l’anterior, tant a
nivell personal, familiar, comunitari com a nivell social i mundial.
En el missatge de
Francesc en la 53 Jornada de la Pau que avui celebrem diu que “l’esperança és la virtut que ens posa en
camí, ens dona ales per avançar, fins i tot quan els obstacles semblen
insuperables.”
Aquestes paraules no deixen
lloc a una esperança que s’evadeixi de la realitat, que ens adormi situant-la
en el més enllà. L’esperança cristiana és sempre activa, ens impulsa a avançar,
a caminar, ni que, com diu el missatge, els obstacles semblin insuperables.
És una esperança activa
que ens fa treballar per un món més digne i més humà, i que ens uneix amb tots
els que tenen esperança en la humanitat, siguin creients o no.
És una esperança que ens
fa tenir cura de nosaltres mateixos, dels altres i també de la creació, del
planeta.
La dimensió ecològica de
l’esperança és especialment important avui en què estem prenent més consciència
de la seva importància.
En el missatge per la
Jornada de la Pau Francesc diu: “Aquest
camí de reconciliació és també escolta i contemplació del món que Déu ens va donar
pera convertir-lo en la nostra casa comuna. De fet, els recursos naturals, les nombroses
formes de vida i la terra mateixa se’ns confien pera ser “cultivades i preservades”
també per a les generacions futures, amb la participació responsable i activa
de cadascú. (...)
D’aquí sorgeixen, en particular, motivacions profundes i
una forma nova de viure a la casa comuna, de trobar-se els uns amb els altres
des de la pròpia diversitat, de celebrar i respectar la vida rebuda i
compartida, de preocupar-se per les condicions i models de societat que
afavoreixen la florida i la permanència de la vida en el futur, d’incrementar
el bé comú de tota la família humana.
Aquesta conversió
ecològica ha d’entendre’s de manera integral, com una transformació de les
relacions que tenim amb els nostres germans i germanes, amb els altres éssers
vius, amb la creació en la seva varietat tan rica, amb el Creador que és l’origen
de tota vida. Per al cristià, la conversió ecològica demana «deixar brotar
totes les conseqüències del seu trobament amb Jesucrist en les relacions amb el
món que ens envolta»
Germanes i germans, en aquesta festa de Santa Maria
Mare de Déu, que Déu ens beneeixi i ens
guardi, ens faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de nosaltres;
giri cap a nosaltres la seva mirada i ens doni la pau.
