dimarts, 26 de febrer del 2019

No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents

8 diumenge durant l'any C
lectures

Acabem d’escoltar tres proverbis de Jesús, algun molt de sentit comú, com el del cec que vols ser guia d’un altre cec. Darrera d’ells s’hi entreveu l’experiència de Jesús respecte a les reaccions ben diferents que produeixen en la gent els seus ensenyaments.
Aquest primer i la seva conseqüència que és la de no jutjar els altres, i jutjar-se a si mateix abans, segurament ve del que li passa a Jesús amb els mestres de la llei, amb els escribes i amb els fariseus, a qui en l’evangeli de Mateu dirigirà directament la frase del cec que condueix a un altre cec. El més important, però, és el que aquests Proverbis ens diuen avui a nosaltres, tan avesats a jutjar l’altre abans de veure les nostres cegueses. Què són sinó una mica els tòpics respecte de persones d’altres orígens geogràfics, i deològics, polítics o socials.
Com n’és d’important per viure unes relacions més sanes i més amables deixar de jutjar sense conèixer l’altre amb profunditat, després d’haver-lo escoltat, després d’haver compartit la seva vida, després d’haver-nos posat en la seva pròpia pell. Fer així no és gaire lluny de dues virtuts tan cristianes com són la misericòrdia i la compassió.
Això no vol dir que mai no haguem de fer un judici sobre l’altre. Però l’hem de fer amb aquesta compassió, amb delicadesa i després d’haver-lo escoltat molt. I sempre intentant separar la persona d’allò dolent que pugui haver comès. I intentant també donar-li portes de sortida i de reconciliació. Creient sempre en ell.
Així ho feia Jesús amb les persones amb qui es trobava. Les seves primeres paraules no eren mai de condemna i de judici, sinó paraules per fer-lo aixecar i perquè pugués reconciliar-se amb si mateix, amb els altres i amb Déu.
El segon ensenyament és una invitació a tenir cura del nostre cor, del nostre interior. Amb la imatge de l’arbre i dels fruits, tan familiar en els ensenyaments de Jesús, som convidats a fer néixer els nostres actes d’un cor net.
Segurament, també aquí, Jesús té present la manera de fer dels fariseus, la seva hipocresia, que no és altra cosa que fer creure externament el que no hi ha a l’interior. Per això els va comparar una vegada amb uns sepulcres blanquejats.
Aquesta hipocresia està sovint en les paraules, en les paraules boniques que utilitzem i que ens serveixen per enganyar, per fer creure als altres una cosa ben diferent del que hi ha al nostre interior.
I per això en una altra ocasió Jesús dirà a la gent que escoltin el que diuen els fariseus, però que no segueixin el seu exemple, perquè diuen i no fan.
Jesús coneix bé l’esperit humà, perquè tot el que diu dels fariseus, en menor o major mesura ho fem tots. Diem i no fem. Som poc sincers, tenim un cor poc net.
La setmana que ve iniciem la Quaresma. Un bon temps per revisar les nostre vides i per canviar. L’evangeli que hem escoltat és ben quaresmal. Rellegim-lo aquesta setmana per fer una bona entrada a la Quaresma a fi que sigui un temps favorable per esdevenir arbres bons que donen fruits bons.