Nit de Nadal 2021
El missatge de l’àngel als pastors ens ajuda a comprendre el significat i la importància del naixement a Betlem en la nit de Nadal. L’àngel els saluda dient-los: “No tingueu por”. les mateixes paraules que l’àngel va dir a Maria quan li va anunciar el naixement de Jesús: “No tinguis por, Maria”. Les mateixes paraules que Jesús havia repetit tantes vegades: “No tingueu por”.
Quines són les nostres pors avui? Cadascú té les seves. Por a l’obscuritat, por a la soledat, por davant la situació econòmica, por perquè hem perdut la feina, por per la salut del planeta Terra, por per la malaltia i la pandèmia, por per la manca de sentit, por pel present i futur de les nostres famílies i comunitats... Tantes i tantes pors!
“No tingueu por” Tingueu confiança perquè el qui dona sentit a tot és a prop nostre i ens estima. Jesús és el fonament de la nostra confiança, l’antídot per a les nostres pors.
Un Jesús que no pertany a Josep i Maria, que no pertany als pastors ni als Mags, que no pertany als Jueus, i que fins i tot no pertany tampoc als cristians. Jesús pertany a la humanitat sencera.
La Bona notícia és per a tot el poble, és a dir, per a tota la humanitat. És bona notícia pels qui confiem en ell, però també pels qui l’han oblidat, pels qui creuen en Déu però també pels qui viuen enmig de dubtes.
La bona notícia és que qualsevol home o dona no està sol davant les seves pors. Hi ha Algú que és a prop i que ens estima.
Una proximitat que celebrem cada any en el naixement de Betlem. El Déu invisible i misteriós se’ns ha revelat en el petit poble de Betlem en un infant fràgil.
En l’infant de Betlem hi veiem ja l’home Jesús que ens ha obert un camí, que ha encès una llum enmig de la foscor.
No són teories o discursos, és una vida ben concreta que neix a Betlem i que mor ben a prop, a les afores de Jerusalem. La gran ciutat on hi havia el Temple que era el signe de la proximitat de Déu per als Jueus deixa pas al poble petit i humil de Betlem i el lloc inhòspit del Calvari.
En la foscor de tots dos llocs neix una llum que no s’apaga malgrat que alguns la volien apagar, no acollint la família de Natzaret a l’hostal i condemnant a mort Jesús. Com escoltarem demà, la foscor no ha pogut ofegar la llum.
Entre el naixement i la mort hi ha una vida plena i lluminosa que ens omple d’esperança. Hi ha l’home que amb obres i paraules ens ha deixat senyals per caminar. Senyals que es resumeixen en el manament de l’amor i que es concreten en servei, acompanyament, perdó, acolliment, amor generós, gratuït i sense fronteres.
Celebrar Nadal és comprometre’s amb Jesús, seguir-lo. No n’hi ha prou amb adorar-lo al pessebre, l’hem d’adorar en els homes i dones que tenim a prop nostre i que necessiten ser estimats. L’hem d’adorar en els infants i els pobres d’avui. L’hem d’adorar en les famílies que aquí i arreu no tenen prou recursos per viure dignament.
L’hem d’adorar en els qui travessen països i fronteres fugint de les guerres i de la pobresa i que són a casa nostra, potser sense un sostre, recollint ferralla pel carrer.
Hem d’adorar Jesús en els malalts i en la gent gran que necessita companyia en la seva soledat.
Els pessebres que tenim a casa o als carrers ens han de recordar i conduir als altres pessebres que tenen figures de carn i ossos, homes i dones, infants i vells que com Jesús, Maria i Josep no han trobat lloc a l’hostal.
Seguim les passes dels pastors adorant els pessebres reals de 2021.
Que la Pau i la Solidaritat, la llibertat i la justícia, siguin al centre de les nostres vides en la nit de Nadal.
