Epifania del Senyor 2018
lectures
lectures
Darrera la bonica història dels
Mags hi ha molts missatges i significats. No és tan sols una història per
entretenir els infants; és un veritable tractat sobre el misteri de Nadal.
Uns Mags vinguts d’Orient: no són
jueus, són pagans. Però pagans que busquen. Busquen els secrets de la creació,
busquen el sentit de la història, interpreten els signes. La vocació de
cercador està íntimament unida a l’ésser humà. Podríem inclús dir que és la
diferència entre l’home i la resta de la creació: l’home busca, es posa
preguntes, d’on vinc, qui sóc, on vaig? Cada creença, cada religió, cada
filosofia intenten donar resposta a aquestes preguntes fonamentals.
Però hem de reconèixer que en el
món d’avui sovint s’intenten amagar les grans preguntes. És millor no
reflexionar gaire, cal viure el present, cal consumir, cal passar-s’ho bé a
qualsevol preu... S’amaga tot allò que provoca interrogants: la malaltia, la
mort...
La festa d’avui és una invitació a
esdevenir cercadors, a preguntar, a reflexionar... Com Maria que meditava en el
seu cor els esdeveniments que li succeïen, com els Mags que escruten els signes
del cel, cal que nosaltres meditem, busquem, escrutem.
Un estel indica el camí que condueix a
l’infant de Betlem. Déu posa davant nostre signes que ens condueixen allà on el
Crist es fa present. No és en els llocs previstos: Jerusalem; sinó en els llocs
imprevistos: un petit poble quasi desconegut. El Crist és present allà on no l’esperàvem.
Cal saber interpretar els signes dels temps, cal desplaçar-se allà on l’home és
petit, pobre, malalt, exclòs, refugiat. Cal saber canviar de camí. No hem de
restar a Jerusalem, en els nostres llocs de confort, en els indrets segurs; cal
anar a vegades lluny, cal aixecar-se, cal caminar cap els llocs on Déu passa,
on el Crist se’ns fa present, en la perifèria de les ciutats, en el revers de
la història.
Els Mags aporten regals: or,
encens i mirra. També nosaltres hem d’aportar els nostres regals: l’or de les
nostres qualitats, del nostre treball, del nostre servei; l’encens de la nostra
pregària, de la nostra capacitat de mirar cap endins, la mirra de la nostra
donació sense reserves.
Trobar el camí i saber actuar en
favor d’aquell que és presència del Crist: el pobre, el petit, el refugiat,
l’exclòs, el violentat, el malalt. Posar en pràctica el manament de l’amor cap
als nostres germans i germanes que ens estan cridant.
La festa de l’Epifania completa
el cicle de Nadal: Déu s’ha fet un de nosaltres, la llum ha vingut enmig
nostre. Un “nostre” que abasta tots els pobles, races, cultures, religions. Déu
s’ha manifestat a l’univers sencer. Ningú no és exclòs de l’amor de Déu.
Tots estem cridats a comunicar aquesta llum en les nostres
foscors, a comunicar esperança allà on quasi no en resta, a comunicar pau allà
on hi ha violència i odi, a posar-se al servei dels que estan patint
dificultats de tota mena.
Germanes, germans, l’eucaristia
que celebrem és el sagrament de la presència de Déu enmig nostre. El pa i el vi
no són els aliments on hauríem esperat trobar-nos amb Déu. Hi ha aliments més
suculents i més rics. Però Déu ha volgut deixar-nos signes de pobresa i de
senzillesa: un país petit, una noia senzilla, un pessebre, un infant, el pa, el
vi...
Per fer-nos comprendre on l’hem de buscar, on el
podem trobar. Que aquesta celebració de l’Epifania ens ajudi a trobar els
camins i els senyals que ens condueixen a Déu i als altres.