3 diumenge durant l'any B
lectures
lectures
Reprenem l’evangeli de Marc i ens
situem a l’inici de la missió de Jesús, després de ser batejat per Joan
Baptista i d’haver estat temptat al desert.
El tret de sortida sembla que
sigui l’empresonament de Joan Baptista. La crida de Jesús és senzilla: “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”,
en la Bona Notícia.
Ja les primeres paraules de
l’evangeli de Marc van ser: “Comença la
Bona Notícia de Jesús”.
Jesús va ser Bona Notícia per a
molta gent, gent senzilla que vivia en unes condicions difícils, gent deixada
de costat per ser considerats pecadors, malalts, impurs, petits.
Per a nosaltres, Jesús és Bona
Notícia? O a vegades ho relacionem massa amb moral, amb prohibicions, amb
abstinències... en definitiva en quelcom que ens genera tristesa i no alegria.
Als seguidors de Jesús, l’Església, se’ns veu com portadors d’una Bona Notícia?
Com ja vèiem en l’evangeli de
diumenge passat, Jesús, des del primer moment forma un grup, tria els seus
col·laboradors més propers. Aquesta tria té molt a veure amb el lloc on Jesús
se situa, el llac de Galilea. No escull sacerdots ni fariseus, sinó uns
pescadors.
A ells com a nosaltres Jesús ens
convida a seguir-lo. Un seguiment que comença per un coneixement. No podem
seguir-lo a cegues. Cal primer conèixer Jesús per tal de seguir-lo i donar
testimoni de la seva bona notícia.
Aquesta feina de conèixer Jesús
no ens hem de cansar de fer-la. No podem dir mai: “Ja el conec prou, ja he llegit molt l’evangeli”. Perquè no es
tracta d’un coneixement teòric o estàtic, aprendre de memòria la seva vida,
assolir uns coneixements. El coneixement de Jesús és un coneixement personal.
De la mateixa manera que no podem dir: “Ja
conec la meva parella, ja conec el meu amic, ja conec el meu fill”, tampoc
no podem acabar mai de conèixer Jesús, perquè aquest coneixement està lligat
amb la nostra pròpia vida, amb la nostra evolució personal. A cada moment, en
cada situació, en cada etapa de la nostra vida hem de tornar a conèixer Jesús
perquè ens pugui dir una paraula que il·lumini aquell moment, aquella etapa,
aquella situació personal que estem vivint.
Només així el nostre coneixement
serà viu i serem capaços d’anunciar-lo als altres, no amb un discurs ben après,
sinó a partir de la nostra vida. I el
món d’avui el que busca no són discursos sinó testimonis, exemples de vida més
que paraules per més ben dites que siguin.
Jesús vol fer dels deixebles
pescadors d’homes. No es tracta de fer proselitisme, en el sentit literal de la
paraula “pescar”. Aquells pescadors
de Galilea van ser pescadors d’homes amb el testimoni d’una vida fraterna en
què ho posaven tot en comú.
En aquesta setmana de pregària
per la unitat dels cristians que estem celebrant, cal que tots els qui ens diem
cristians deixem en un segon terme les paraules, els discursos, la teologia...
i que en un món dividit per tantes
raons, algunes de ben actuals com la intolerància religiosa, ideològica,
cultural i que té com a conseqüència situacions de violència i de mort, fem tot
per donar un testimoni que anunciï la Bona Notícia d’una humanitat en la que
tots som, sense exclusions, fills i filles d’un mateix Pare que ens estima i
que ens crida a estimar. Fer créixer ja aquí el Regne de Déu: un Regne on
tothom hi cap, on tots som germanes i germans.
L’eucaristia que celebrem cada diumenge és signe
d’aquesta humanitat fraterna o tothom hi té un lloc.