4 diumenge durant l'any B
lectures
lectures
Després d’haver cridat els seus quatre primers deixebles, Jesús inicia la
seva missió. Des del començament no va sol, s’envolta d’un grup. Viure la fe
s’ha de viure en grup. Més en general, podríem dir que la vida humana és millor
viure-la en grup.
Jesús, amb Jaume, Joan, Simó i Andreu, comença una jornada. Els biblistes
l’anomenen “Jornada de Cafarnaüm”.
Entre l’evangeli d’avui i el de diumenge vinent seguim Jesús durant 24 hores.
No és habitual trobar un dia cronològic en els evangelis, excepte aquí i en els
dies de la passió.
Aquesta jornada cau en dissabte, el dia de repòs. Com un bon jueu Jesús comença per anar a la
sinagoga, el lloc de trobada per escoltar la paraula en comunitat.
Entra a la sinagoga i ensenya. Marc no ens diu
el contingut de l’ensenyament, només ens diu que ho feia amb autoritat. De
quina autoritat es tracta? L’autoritat d’un home autoritari que imposa la seva
voluntat, l’autoritat d’aquell que es passa el dia donant ordres, l’autoritat
del cap militar o polític, l’autoritat del qui suprimeix la llibertat dels
altres?
Segur que no. L’autoritat de
Jesús és l’autoritat d’aquell que fa el que diu, que dóna més importància als
fets, als gestos, que a les paraules. És l’autoritat que neix de la coherència.
És també l’autoritat d’aquell que
amb els seus gestos i les seves paraules ens dóna la llibertat, la veritable
llibertat; no la llibertat de fer el que em doni la gana sinó la llibertat que m’allibera
de tot allò que esclavitza.
Aquesta llibertat és més difícil
de conquerir que les petites llibertats que el món ens ofereix tan generosament
per acabar essent esclaus del consum, del diner, de les ideologies...
Jesús a la sinagoga, amb la seva paraula
allibera l’home posseït d’un esperit maligne perquè esdevingui un home lliure.
La paraula de Jesús pot
alliberar-nos també a nosaltres perquè esdevinguem homes i dones lliures. Amb aquella
llibertat que ens fa sortir de nosaltres mateixos, de les nostres petiteses,
mandres, egoismes... per arribar a ser l’home lliure que és l’home per als
altres. Jesús és l’home lliure per excel·lència precisament perquè és l’home
per als altres per excel·lència.
Ell és el camí del servei, del
perdó, de la solidaritat, en definitiva el camí de l’amor, d’un amor gratuït i
sense fronteres. Si ens atrevim a agafar aquest camí, serem homes i dones
lliures.
La jornada de Jesús, doncs, ens
convida a viure la vida i la fe en
comunitat, a intentar predicar més amb el testimoni que amb els discursos, a ser
coherents, a comprometre’ns a lluitar contra tots els esperits malignes,
començant pels qui són dins nostre. Aquest és el programa que a l’inici de la
seva missió Jesús ens proposa, no només als cristians sinó a tot home o dona de
bona voluntat a qui no els agrada el món tal com és, i que el voldrien més just
i solidari, un món on es respecti la dignitat de les persones.
En aquest diumenge en què com els
jueus ens reunim per escoltar la paraula, revisem si la nostra participació a
l’eucaristia va més enllà del compliment d’un precepte o d’una tradició. Si,
com Jesús, escoltar la paraula de Déu ens condueix als homes i dones del nostre
món que ens adrecen paraules d’angoixa, de foscor, de pobresa, d’injustícia, de
malaltia i som capaços, en un temps en
el que molts ho passen malament, de fer gestos d’acolliment, de solidaritat i
de compassió que siguin per a ells llum i esperança.