Santa Maria Mare de Déu 2018
lectures
lectures
La solemnitat de la Mare
de Déu, una setmana després de Nadal, és, més que una festa de Maria, una festa
nadalenca. Entre Nadal i Reis, vol reforçar el misteri de l’encarnació, d’un
Déu que es fa ésser humà, que entra dins l’espai i el temps, dintre de la
història.
Quan l’Església, l’any
431 en el concili d’Efes va proclamar que Maria era Mare de Déu, no ho va fer
tant per donar un títol a Maria, com per a defensar que Jesús va ser
veritablement home, i no un déu disfressat d’home
Dient que Maria, que sens
cap mena de dubte pertanyia al gènere humà, és mare de Déu, indirectament
proclamaven que Jesucrist era veritablement home a més de ser veritablement
Déu.
Efectivament, Jesús va
ser home en tot, excepte en el pecat.
Per això va necessitar d’una família que l’eduqués, que l’ensenyés a parlar, a
creure, a pregar. En tenia tanta necessitat com qualsevol de nosaltres.
També tenia necessitat
d’un poble, d’una cultura, d’una fe. I com a jueu, la seva família segueix les
prescripcions jueves, com la de la circumcisió, als vuit dies del naixement.
La filiació divina de
Jesús no l’allunya en cap moment de la humanitat. Al contrari, Jesús se
submergirà plenament en aquesta humanitat concreta, amb les seves
alegries i les seves tristeses, les seves esperances i els seus dubtes.
Jesús, fill de Déu, no es
posa per sobre nostre, com feien els emperadors, que també es feien dir fills
dels déus. Jesús, fill de Déu, es posa al costat nostre i ens fa descobrir que
Déu és per a nosaltres un pare tan proper que el podem anomenar “abba”, que hem de traduir com a papa.
Jesús, el nostre germà,
ens crida a viure la fraternitat que brolla de la nostra filiació. Si som
fills, som també germans.
Per això, el missatge que
el papa Francesc, ens adreça en la 51ª Jornada Mundial de la Pau, que cada 1 de
gener celebrem, porta com a títol “Migrants
i refugiats: Homes i dones que cerquen la pau”
Un missatge ben actual,
ni que per als mitjans de comunicació hagi deixat de ser primera notícia.
Francesc no segueix la moda que ens imposen a vegades aquests mitjans i
insisteix en el tema dels migrants i refugiats. I ho fa recordant-nos que “migrants i refugiats fugen de realitats on
no hi ha pau, sigui perquè hi ha guerra o fam, sigui perquè hi ha injustícia,
persecució, pobresa o degradació ambiental.” I ens demana d’abraçar-los amb
esperit de misericòrdia.
És conscient de les
dificultats per acollir, de les pors que ens generen, de la manca de recursos.
Però creu que a vegades s’emfasitzen massa aquestes dificultats amb finalitats
polítiques, de discriminació racial i de xenofòbia.
Tot al contrari ens
convida a contemplar aquest fenomen “amb
una mirada plena de confiança, com una oportunitat per a construir un futur de
pau.” Una mirada que s’alimenta de la fe, que ens fa capaços de reconèixer
que tots, “tant emigrants com poblacions
locals, formen part d’una sola família.”
Una mirada que descobreix
que “no arriben amb les mans buides, sinó
que porten amb ells la riquesa de la seva valentia, les seves capacitats, les
seves aspiracions, els tresors de la seva cultura pròpia, enriquint així la
vida dels que els acullen.”
El seu missatge continua
dient que hi ha quatre accions que cal conjugar envers migrants i refugiats: “acollir, protegir, promoure i integrar.”
El missatge el va signar
el 13 de novembre, festa de santa Francesca Xavier Cabrini, patrona dels
migrants, en el centenari de la seva mort. Aquesta santa era una religiosa italiana
que va anar als Estats Units per a consagrar-se als molts emigrants que en
aquell moment anaven allà buscant un futur millor. No sé si els governants
actuals d’aquest país recorden massa el seu passat no tant llunyà en les seves
polítiques actuals cap els migrants.
Acabo amb unes
paraules, també de Francesc, de fa uns anys: “Que Maria, la mare de Jesús, ens ajudi a comprendre i viure cada dia
la fraternitat que brolla del cor del seu Fill, per portar la pau a tots els
homes i dones en aquesta estimada terra nostra”
