La Transfiguració del Senyor 2017
«Que n’estem de bé aquí dalt!”: Aquesta
frase expressa molt bé el sentit de la festa que celebrem aquest diumenge, la festa de la Transfiguració.
L’altre
frase important és la de la veu que surt del núvol: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo”, les mateixes
paraules que surten del cel en un altre moment important de la vida de Jesús,
el baptisme al Jordà, el moment on Jesús comença la seva missió. Jesús pren
consciència d’aquesta filiació divina. La seva missió ha de consistir en
desenvolupar aquesta filiació. Les temptacions del desert l’ajuden a descobrir
de quina manera ha de ser Fill de Déu: No a través dels miracles fàcils i
egoistes, no a través del poder polític, no a través de gestos espectaculars.
Jesús serà fill a través del servei als petits, als pobres, als malalts, als
pecadors... Jesús serà fill en la discreció, la donació sense reserves, l’amor
sense fronteres.
Viure
així li portarà ben aviat incomprensió i rebuig. De part dels escribes i dels
fariseus, de part de la gent del seu poble, fins i tot de la seva família, i
encara incomprensió de part dels seus deixebles.
Quan
comença a encarar l’ultima etapa de la seva missió, quan s’encamina
decididament a Jerusalem, quan entreveu el que allà succeirà, s’esdevé aquest
episodi de la Transfiguració. No només ell passarà per la dificultat, per
l’abaixament; també els seus deixebles hauran de contemplar com aquell en qui
han posat la seva confiança mor com un bandit en un dels pitjors suplicis de
l’època, la crucifixió.
Pere,
Joan i Jaume tenen uns moments de llum, de benestar, de veure les coses més
clares: « Que n’estem de bé aquí
dalt!” Aquesta experiència, segurament, els ajudarà a travessar la creu per
arribar a la resurrecció.
L’experiència
dels deixebles de maneres diferents també l’experimentem nosaltres. Qui no ha
dit alguna vegada una frase semblant a la de Pere: « Que n’estem de bé aquí dalt!”
En
les nostres vides hi ha moments de transfiguració. No només en la nostra vida
de fe, també en la nostra vida humana. Hi ha moments en els que ens sentim bé i
que ens ajuden a il·luminar els altres moments més obscurs, més dolorosos...
És evident
que hi ha diferents maneres de sentir-nos bé, hi ha diferents qualitats. A
vegades busquem sentir-nos bé a través dels béns materials: d’un bon cotxe, una
casa a la muntanya, un partit de futbol... És natural i no són condemnables
aquests petits plaers.
Però
l’evangeli ens pot ajudar a avaluar-los. Quan aquests “bons moments” ens
tanquen sobre nosaltres mateixos, ens allunyen o ens enemisten amb els altres,
quan són plaers massa fugissers i immediats, són “bons moments” que es cremen
com encenalls i que no ens ajuden massa a créixer.
En la
vida de Jesús hi havia bon moments molt arran de terra: Li agradava compartir
la taula, però segurament no tan pel plaer de menjar o de beure, com pel plaer
d’apropar-se dels altres, de viure l’amistat i la fraternitat, d’ajudar amb una
paraula que acull o que consola.
Els
bons moments que ens obren als altres són l’entrenament dels bons moments que
ens obren a Déu. Hem d’aprofitar les petites coses de la vida quotidiana que
ens ajuden a estimar: el somriure, l’agraïment, el demanar perdó, el
perdonar... Són temps de transfiguració que ens ajudaran, com als deixebles, a
travessar el desert, la nit, el dolor.
Hi ha
també bons moments en la dimensió més espiritual: uns dies de recés, de desert,
un temps de pregària, una celebració de la fe, una eucaristia... Poden ser
moments on també diguem: « Que
n’estem de bé aquí dalt!”, a condició que no oblidem que hem de tornar a
baixar a la plana, allà on són els nostres germans, per tal que el que hem
viscut allà dalt ho puguem encomanar, no amb grans discursos, sinó sobretot amb
una vida transfigurada pel que allà dalt hem vist i hem sentit.
Germanes
i germans, que bé estaria si quan celebrem l’eucaristia, de tant en tant
poguéssim dir « Que n’estem de bé
aquí”. No depèn només d’uns cants bonics o d’un gran sermó. Depèn sobretot
de l’actitud interior de cada un dels participants, de sentir-se més actor que
espectador, de posar sobre l’altar les nostres alegries i les nostres
esperances, les nostres tristeses i les nostres angoixes, per deixar-les tocar
i transfigurar per l’Esperit de Déu.
Que
aquesta festa de la Transfiguració ens apropi de Déu i al mateix temps dels
nostres germans.