20 diumenge durant l'any A
Mt 15, 21-28
Mt 15, 21-28
La frase de Jesús dient a la dona cananea “No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells”, ens
pot semblar una mica dura i desconcertant en boca de Jesús. La imatge que ens hem
fet d’ell sembla que no lligui amb paraules com aquestes.
L’evangeli de Mateu és, dels quatre evangelis, el més jueu. Destinat a una
comunitat de cristians procedents del judaisme, intenta a tot moment fer-los
comprendre que el cristianisme és l’acompliment del judaisme i que en Jesús
s’acompleixen les profecies de l’Antic Testament.
No és estrany doncs que Mateu reprodueixi una frase que probablement Jesús
va dir, per a uns cristians a qui no els xocarà. En els altres evangelis, que
es dirigeixen a cristians que no procedeixen del judaisme, aquesta frase no
apareix.
Hi ha però en el relat una altra frase que és molt més important: “Dona, quina fe que tens!”
La fe, la confiança, en l’evangeli són molt més importants que el fet de
pertànyer al poble jueu. La fe és més important que la religió, que la cultura,
que la raça.
En Jesús totes les fronteres desapareixen. El que compta és viure en la confiança,
una confiança que ens porta a estimar.
Nosaltres, avui, som testimonis d’aquesta bona notícia que s’adreça a tots
els homes i dones de bona voluntat. Sense ser jueus, hem pogut conèixer
Jesucrist i fer-li confiança.
Per això Jesús, avui, ens demana sobretot això que lloa en la dona cananea:
Ens demana fe, confiança. És amb aquesta fe que serem capaços de seguir-lo. Un
seguiment que no és una acceptació d’uns dogmes, o l’acompliment d’uns manaments.
Un seguiment que és vida. No és una teoria: és intentar que la nostra vida
encarni l’esperit de Jesús, actualitzi en el nostre aquí i en el nostre ara,
aquell esperit que va guiar la seva vida i que es resumeix en un amor sense
fronteres que es concreta en servei, perdó, compassió, solidaritat, acolliment,
preocupació pels altres.
El mateix Jesús que diu a la cananea que no està bé de prendre el pa dels
fills per tirar-lo als cadells, dirà als deixebles al final de l’evangeli de
Mateu, “Aneu, doncs, a tots els pobles”,
i aquest és l’encàrrec que ens fa avui. Estar oberts a tots els pobles, a totes
les cultures. Començant per aquells que vénen al nostre país, i que a vegades
sembla que ens facin nosa, però que estan fent feines que a nosaltres no ens
agrada fer.
Tenir envers ells una mirada acollidora, positiva, sense prejudicis, no
oblidant mai que són fills i filles de Déu, independentment del seu origen, de
la seva raça o religió, i que en conseqüència, són germans i germanes a qui hem
d’estimar, i més encara tenint en compte que sovint es troben en situacions de
pobresa, marginació i dificultats. Mirar-los, en definitiva, com va mirar Jesús
la dona estrangera.
No oblidem avui aquells països del Tercer Món que mengen les engrunes de la
nostra taula, i també els països que viuen el flagell de la guerra i la
violència, especialment el país de Jesús, a Jerusalem, a Síria, a l’Iraq.
Amb aquests records celebrem l’Eucaristia, que prefigura aquell banquet on
tothom hi tindrà un lloc, i que celebrant-la puguem créixer en la nostra fe i
en el nostre amor.