Divendres Sant 2021
Un any més hem escoltat amb atenció el relat de la passió de Jesús, tal com vam fer-ho també el diumenge de Rams. Una contemplació que ens apropa de Jesús, però que ens ha d’apropar també de totes les històries de passió d’avui. La passió de Jesús il·lumina tants sofriments als que no trobem resposta. El sofriment és un dels grans interrogants de l’ésser humà. Busquem respostes i difícilment en trobem. Tenia Jesús resposta als sofriments amb els que es trobava quasi diàriament? No ho sé, el que sí sabem és de quina manera s’apropava a aquest sofriment: amb paraules plenes de tendresa, amb gestos de proximitat, d’acolliment, amb gestos que alleujaven el sofriment.
Aquest Jesús que no es reservava per a ell, que va passar pel món fent el bé, que denunciava la injustícia i la hipocresia d’aquells que exigien molt i no feien res, d’aquells que no volien que guarís en dissabte o que posés en dubte la magnificència del Temple... Aquest Jesús fa nosa, posa a la llum les mesquineses i els egoismes d’aquells que haurien de ser els guies, els mestres. Per això, aquest guies, aquest mestres, es conjuren amb Pilat per fer-lo fora, per crucificar-lo.
Jesús no busca la seva mort, però tampoc no la defuig. Hi planta cara per tal de ser fidel fins al final al projecte d’un Pare que estima la humanitat sencera, sense fer divisions com les que fem nosaltres.
Un projecte de fraternitat universal, on tothom és respectat, on tothom hi té un lloc, és contrari als interessos egoistes d’aquells que només tenen projectes per a uns quants, deixant la resta a la perifèria.
Avui el sofriment segueix essent ben present. Sofriment lluny i a prop, guerra i violència, pobresa i injustícia, exclusió, racisme i discriminació. Sofriment per causes naturals, malaltia, catàstrofes, accidents. I des de fa un any el sofriment derivat de la pandèmia. Sofriment dels malalts, especialment els que han hagut de ser ingressats a les UCIS. Sofriment físic, però també sofriment interior degut a l’aïllament, a no poder ser acompanyats per les persones que els estimen. Un sofriment que ha estat alleujat per la feina del personal sanitari que ha intentat substituir la llunyania de la família.
Sofriment per la pèrdua d’éssers estimats sense poder-los acompanyar i sense poder fer el dol que calia.
Sofriment també econòmic, persones que han perdut la feina, que han hagut de tancar el negoci o l’empresa. Dificultats per portar a casa el pa de cada dia. Sofriment per haver d’acudir a les ajudes socials.
I aixecant una mica el cap, uns sofriments que en altres latituds s’han vist incrementats, especialment al Tercer Món, amb menys mitjans sanitaris.
Sens dubte la passió de Jesús pot ser llum avui per totes aquestes situacions.
Com a la passió de Jesús en què hi van haver persones que van acompanyar, que van ajudar, com les dones, Josep d’Arimatea o Nicodem, avui també hi ha hagut molts que en les situacions derivades de la pandèmia, com en totes les altres situacions de passió, han acompanyat, han ajudat, han estat a prop per donar llum als qui ho passen malament.
Davant del sofriment, a la llum de Jesús, la nostra resposta ha de ser com la que ell ens va ensenyar amb la seva vida. Que els nostres gestos, que les nostres paraules, que les nostres actituds, no facin créixer el sofriment sinó que contribueixin a fer-lo minvar.
Que la vida de Jesús i els exemples de tants ens encoratgin a ser més radicals en els nostres compromisos i en la fidelitat a Jesús i a l’evangeli per ser instruments de pau, d’amor i de llum en el nostre món d’avui.
