diumenge, 14 de març del 2021

El gra de blat, si mor, dóna molt de fruit

5 diumenge de Quaresma any B

lectures


L’evangeli que hem escoltat se situa cap al final de la vida de Jesús. Són moments de tensió, en el marc del Temple de Jerusalem, just després d’haver entrat triomfalment a la ciutat i quan els sacerdots li estan molt a sobre.

Uns grecs-jueus han pujat a Jerusalem per adorar Déu en el Temple, com tot bon jueu. Però al mateix temps busquen Jesús. No només per veure’l amb el ulls, sinó per escoltar-lo, per parlar amb ell, per apropar-se d’ell. Sense saber-ho, estan actuant com a cristians. És en Jesús on a partir d’ara es pot descobrir Déu. No és en el Temple, és en la proximitat del seu Fill.

I en aquesta proximitat, Jesús, a les portes de la passió, revela quin és el sentit més important de la vida. Pocs dies abans que li prenguin la vida a la creu, Jesús ens diu on es troba la vida de veritat, aquella que no mor. En una aparent contradicció ens revela un secret molt important: és la vida donada, perduda als ulls de molts, la que és important. La vida de la mare que es desgasta pel seu fill, la vida d’aquell que gasta el seu temps per visitar un malalt, o algú que està sol, la vida d’aquell voluntari que se’n va a un país del Tercer Món o a un barri del Quart Món, la vida del metge o de l’infermer que es dona completament als malalts, fins i tot arriscant la pròpia vida. Són totes aquestes vides que es donen, aquelles que donen fruit. 

És aquesta vida la que dona llum, fent que la foscor de la pobresa, de la soledat, de la injustícia, del racisme, de l’exclusió social, de l’egoisme, de la violència, deixi lloc a la llum de la solidaritat, la llibertat, la igualtat, la justícia, l’amor, la pau.

Encara que aquest no és mai un discurs que estigui massa de moda, els temps actuals de crisi sanitària i econòmica ens fan veure com el discurs de Jesús val la pena. Com les actituds de solidaritat, de servei als més vulnerables, especialment als malalts per part tant del personal sanitari com dels zeladors o el personal de neteja, com les actituds de generositat dels voluntaris en l’acció social, l’acompanyament dels infants, de la gent gran, han fet que la crisi sigui menys greu. I a l’inrevés, com actituds dels qui busquen guanys desmesurats, dels qui s’aprofiten de la crisi per al propi interès egoista, fan que la crisi s’agreugi.  

En aquest any de pandèmia ha aflorat el millor que hi ha en nosaltres, però també el pitjor. La generositat s’ha barrejat amb l’egoisme. De fet com sempre passa en la història humana. També en temps de Jesús.

Ara, més que mai, el nostre testimoni, la nostra manera d’actuar, seguint les paraules de Jesús, no cercant el benefici egoista, el salvi’s qui pugui, sinó apropant-nos dels altres, posant-nos al seu servei, compartint, sent solidaris, podem ser llum en la foscor. Ser blat que mor per donar fruit.

L’exemple dels sants ens ajuda a veure que tot això és possible. Des d’aquell que va gastar la seva vida pels infants que no tenien escola, a aquella que va gastar la seva vida recollint moribunds o leprosos pel carrer... Molts sants són models de vida donada, de gra de blat que cau a terra per donar molt de fruit. 

En aquest temps de Quaresma, estem convidats a deixar-nos tocar per tantes paraules, tants fets que ens envolten i  a través dels quals Déu ens parla i ens convida a canviar. 

 Preparem-nos a la celebració de la Pasqua amb un cor més generós, un cor que ens impulsi a donar vida, una vida plena de fruits d’amor.