Is 42, 1-4.6-7 Ac 10, 34-48 Lc 3, 15-16.21-22
El baptisme al Jordà devia ser un moment important en la vida de Jesús.
Jesús sintonitza amb el moviment de Joan Baptista. Deixa la seva terra, se’n va
al Jordà i es fa batejar. La bona notícia que més tard anunciarà, està en
sintonia amb la crida a la conversió de Joan.
Jesús es posa a la fila, un de més entre la gent senzilla que se sent
atreta per aquell profeta vestit amb pèl de camell. Jesús es posa a la fila,
entre els senzills, com ja s’hi van posar Josep i Maria a Betlem, buscant un
lloc per néixer, o presentant el seu fill al Temple per ser circumcidat.
La veu que ve del cel sortint de
l’aigua ens revela qui és aquest Jesús
ja adult: “Ets el meu fill, el meu
estimat”. Jesús es reconeix fill estimat, però no per posar-se a sobre els
altres, amb poder, tal com ho va fer l’emperador romà de l’època que es feia
dir fill dels déus. Per a l’emperador, ser fill li dóna poder, riquesa i
superioritat.
La lectura d’Isaïes ens fa comprendre quina classe de fill serà Jesús: “Aquí teniu el meu servent, el meu estimat”
Jesús viurà la seva filiació no com a poder sinó com a servei. Servei a la
humanitat, però amb una preferència cap als qui viuen a la fosca, a la presó, o
són esclaus. Servei a la humanitat defensant la justícia i la dignitat de
l’home. Servei a la humanitat sense cridar ni violentar. Intentant mantenir
encès el ble que vacil·la.
També la lectura dels Fets dels Apòstols sap resumir en ben poques paraules
com Jesús va comprendre que havia de ser el fill estimat de Déu: “passà pertot arreu fent el bé”. Quantes
vegades intentem explicar amb paraules complicades qui va ser Jesús. Amb quina
senzillesa ens ho ha dit Pere: “fer el
bé”. Quan diem que volem seguir Jesús, ser els seus deixebles, pensem
alguna vegada que fer el bé és seguir
Jesús? I que seguir Jesús potser és en
primer lloc intentar fer el bé?
El baptisme de Jesús que avui celebrem ens condueix al nostre propi
baptisme. Som capaços de sentir en el nostre cor la frase que Jesús va escoltar
sortint del Jordà: “Tu ets el meu fill,
el meu estimat, en tu m’he complagut.”?
Ens reconeixem fills estimats de
Déu? Sabem reconèixer en les petites coses de cada dia l’amor que rebem de Déu,
un amor que rebem també a través dels qui ens envolten? I, en conseqüència,
intentem ser instruments del seu amor, passant per la vida fent el bé,
preocupant-nos dels altres, sobretot dels més desvalguts?
Viure com a batejat és intentar ser fill de Déu a la manera de Jesús,
posar-nos al servei dels nostres germans en tots els àmbits de la nostra vida:
dins de la família, entre els nostres veïns, amb els nostres companys de
treball o d’estudi. Descobrir tot allò que hi ha de bo en els altres i ser-ne reconeixents,
ser agraïts,... Ser testimonis d’allò que creiem, però sense cridar ni
violentar. Amb discreció i amb molt respecte cap als que són diferents de mi.
Ser testimonis sobretot amb la manera de fer, més que no amb les paraules.
Veure en l’altre la seva situació de precarietat i de dificultat i no la
seva religió o la seva manera de vestir o de parlar. Els esdeveniments d’aquest
any que hem tancat, amb, d’una banda els atemptats terroristes causats per un
fanatisme més ideològic que no pas religiós, i d’una altra banda amb els
refugiats que fugen de països en guerra cap a casa nostra, fàcilment ens poden
fer caure, com ja està passant, en
reaccions xenòfobes o de criminalització d’una religió.
Seguir Jesús vol dir ser portadors d’una bona notícia que proclama que
tots, sense excepció, som fills d’un mateix Pare i germans de tothom.
Jesús va ser capaç d’escoltar la veu de Déu perquè havia preparat el seu
cor a l’escolta.
Un cor que podem preparar amb la pregària, però també estant atents a tot
el que ens envolta. Escoltar els altres és un bon entrenament per poder
escoltar Déu. Qui no sap escoltar els altres, que veu, difícilment podrà
escoltar Déu que no veu.
Que aquesta eucaristia que és també un temps per escoltar, ens ajudi a
créixer en l’escolta de Déu per descobrir el que Ell espera de nosaltres.