Lc 1, 26-38
En aquest darrer diumenge d’Advent la litúrgia se centra en Maria. Com
Joan Baptista, Maria prepara d’una manera especial la vinguda de Jesús.
El text escollit és el de l’anunci de l’àngel en l’evangeli de Lluc. És
un text, com tots els de la infància de Jesús, amb un alt contingut teològic i
que cal llegir més que com un relat històric, com una contemplació dels signes
i de les paraules que ens ajudi a descobrir el significat profund de la vinguda
de Jesús.
Em voldria fixar especialment en algunes de les paraules. La primera, la salutació de l’àngel “Déu te guard”. En català hem traduït per “Déu te guard”, però en l’original grec la paraula és “jaire” que significa “alegra’t”. El Déu que parla a Maria no
és un Déu que faci por, que ens provoqui tristesa, ben al contrari és un Déu
que ens porta alegria, i que ens crida a viure amb alegria la seva bona notícia.
Una notícia que és bona perquè per sobre de tot el que és negatiu, que provoca
tristesa, plors i desànims, hi ha l’amor, i l’amor és motiu d’alegria. No és
fàcil fer una afirmació com aquesta en una setmana on uns assassins han matat
més d’un centenar d’infants i joves dins d’una escola. Però hem de dir que sí,
que és bona notícia, perquè malgrat tot cada un de nosaltres som capaços d’estimar,
i a més hi ha molta gent que cada dia estima, a vegades en circumstàncies ben
difícils.
“El senyor és amb tu”: En Jesús Déu s’apropa de
nosaltres, Déu comparteix la condició humana. Aquest Déu que és amb Maria, també
és amb nosaltres. Un Déu tan proper és
una invitació a cada un de nosaltres a ser propers, a no allunyar-nos dels altres,
a no crear divisions per qualsevol motiu, ni de religió, ni de cultura, ni de
política, ni de raça. Ser proper d’aquell que no conec de res però que em
necessita, tal com va fer el bon samarità.
“No tinguis por, Maria” El mateix que Jesús ressuscitat dirà als seus deixebles: “No tingueu por”. El mateix que avui ens
diu a nosaltres. Déu ens convida a viure sense por. No es tracta de la por que
podem tenir en un moment determinat per alguna amenaça, és la por profunda de
qui no espera res de la vida, del que no troba cap sentit a l’existència. És
també la por que a vegades tenim caps als qui són diferents de nosaltres, pel
seu origen, per la seva raça. I també la por que sembla que tinguem els
cristians al món que ens envolta, a la secularització, a les altres creences i
conviccions, a les diferents maneres d’entendre la vida, a les diferents morals
i models de família.
La invitació de Jesús és a fer confiança. Vivint en aquesta confiança la
por deixarà lloc al testimoniatge valent, alegre i també respectuós dels
altres.
“Tindràs un fill”: aquí també la traducció ha perdut els detalls de l’original, que diu: “concebràs i donaràs a llum un fill”.
Donar a llum és una expressió ben rica que també s’adreça a nosaltres que
hauríem de ser testimonis de llum enmig de les foscors. No estem cridats a
jutjar, a condemnar, sinó a donar llum d’esperança, i també a saber reconèixer
les petites llums que s’encenen a molts llocs i fer costat a tots aquells que
les encenen.
“Sóc l’esclava del Senyor: que
es compleixin en mi les teves paraules”. Fer que la
nostra vida sigui paraula de Déu. Podem
pensar que això és només cosa de Jesús, de Maria, dels sants. Nosaltres som
paraula de Déu cada vegada que fem un gest, per més senzill que sigui, que
sigui un gest d’amor.
Que les paraules de Maria siguin
un repte per a nosaltres en aquesta darrera setmana d’Advent i que a través
nostre es compleixi la paraula de Déu.