Sir 3, 2-6. 12-14 Col 3, 12-21 Lc 2, 22-40
Quan reflexionem sobre la
família avui fàcilment caiem en la temptació de dir que avui la família va molt
malament. No dic que no hi hagi raons per pensar-ho, però a vegades oblidem el
passat o l’idealitzem, i ens quedem només amb les coses bones d’aquest passat
oblidant el que no era tan bo. Una altra temptació és la de condemnar aquells
que tenen altres models.
En comptes d’idealitzar o de condemnar potser
el que cal és intentar viure el millor possible les nostres relacions
familiars, fent que l’amor hi sigui al centre, sabent que no som perfectes i
que sempre podem millorar.
La família de Nazaret és avui al centre de la
nostra celebració. Què ens pot dir aquesta família de fa més de dos mil anys a
la nostra família d’avui.
El primer tret que destaquen
els evangelis és que era una família que vivia en la senzillesa i en una certa
dificultat econòmica. Com a bons jueus compleixen el que hi ha establert en la
Llei de Moisès de presentar Jesús al Temple i fer una ofrena. L’ofrena que
ofereixen és la dels pobres, un parell de colomins.
Potser un dels problemes que hi
ha en les famílies que no tenen problemes econòmics ve de no saber viure amb senzillesa
i austeritat. Hem volgut viure millor que els nostres pares o avis i potser hem
exagerat, pensant que el més important eren les coses materials, i hem deixat
de banda altres aspectes que eren més importants.
Tenir temps per parlar i per escoltar, dins de
la parella, pares amb fills. El ritme i l’estil de vida actual no ajuda gaire a
trobar aquest temps. Un temps tan necessari per enfortir els lligams, per
desfer malentesos, per reconciliar-se, en definitiva per estimar.
Avui com ahir, el que és més
important en qualsevol model de família són aquells sentiments de què ens parla
Pau: compassió, bondat, humilitat, serenor, paciència, perdó... I avui
afegiríem: diàleg, respecte, tolerància, igualtat... Sentiments que fan créixer
una família en l’amor. Saber descobrir el que és essencial, allò que és
invisible als ulls, però visible amb el cor.
Són aquests sentiments profunds
els que hem de saber transmetre als nostres fills. Els seus models potser seran
diferents dels nostres. En alguns casos potser ens sobtaran, no acabarem de
comprendre les opcions que ells prenen. Cal respectar-los i no tancar-los mai la
porta. Mantenir sempre els lligams. Perquè fins i tot quan sembla que no us
necessiten, els cal la vostra presència de pares, sempre que sigui una
presència discreta i respectuosa.
I en aquests temps en què la
vida s’allarga, i en què les condicions de vida, -els pisos petits, els ritmes
de treball intensos- no ens ajuden gaire, cal no oblidar el que deia el llibre
de la Saviesa: “acull el teu pare en la
vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment no els
menyspreïs” Estar atents al que els més grans necessiten, dedicar-los
temps, escoltar-los, són també maneres de posar en practicar el manament d’estimar.
Germanes, germans, en aquest dia de la Sagrada
Família, preguem especialment per les famílies que aquí i arreu passen per més
dificultat. Dificultats en la parella, dificultats econòmiques, malaltia... Preguem
per les famílies dels alumnes que van ser assassinats a una escola del Pakistan.
Preguem per ells, i també per les
nostres famílies, i que aquestes pregàries ens comprometin a ser instruments de
pau, de reconciliació i de solidaritat.
