Divendres Sant 2014
La passió de Jesús que acabem d’escoltar no és només l’evocació d’una
història del passat, tampoc un exercici de sentimentalisme davant uns fets on
hi ha dolor, crueltat, odi.
Cada vegada que escoltem la passió de Jesús hem d’intentar que ens
il·lumini en la nostra vida d’avui, en la nostra història personal i també
social.
En la passió de Jesús s’hi condensa tota la passió del món i de la
història. Passió del món que és guerra a Síria, Veneçuela o Ucraïna. És fam i
pobresa al Tercer Món. És malaltia lluny o a prop. És pobres aquí ben a prop
nostre, manca d’habitatge, desnutrició, gent sense-sostre, gent vivint una
soledat no desitjada. És discriminació racial, de gènere. És mort, morts joves,
accidents, violència.
La passió de Jesús hauria de donar llum i confiança a aquesta passió del
món. No ens dóna respostes, ens obre a la fe i a la confiança i ens impulsa a
ser instruments de vida i d’amor.
Al centre d’aquesta història de Passió que hem escoltat hi ha Jesús. És
Jesús, ell que també va viure la por, el desànim, el dolor, l’abandó, en la
seva pròpia carn qui és per a nosaltres model de vida i d’amor per a les
nostres pors, desànims, dolors.
Però en aquesta història hi ha d’altres personatges que reflecteixen les
diferents actituds que cada un de nosaltres adopta davant la passió del món.
Les actituds de Judes, del Gran Sacerdot, de Pere i de Pilat ens parlen
de traïció, condemna, negació i de desentendre’s, de rentar-se les mans.
Actituds que no són tan lluny de les que vivim de tant en tant en relació amb
els qui ens envolten, els qui conviuen amb nosaltres a casa o a la comunitat,
els companys de feina o d’estudi, els subordinats o els superiors, els veïns,
els conciutadans, qualsevol home o dona que es creua amb nosaltres.
Hi ha però d’altres actituds: La de Simó de Cirene, encara que no aparegui
en l’evangeli de Joan, la de les dones, la de Nicodem i Josep d’Arimatea.
Actituds d’ajuda, d’acompanyament, de testimoni o de compromís.
Actituds que també vivim nosaltres de tant en tant. Enmig de la
injustícia, la violència i la mort, que és el que és més cridaner i que a
vegades s’amplifica més als mitjans de comunicació, hi trobem aquestes petites
històries de generositat, servei, acompanyament, compromís, ajuda...
Llegir i escoltar la passió ens ajuda a descobrir l’esperit de Déu en la
nostra història personal i social i ens obre a l’esperança.
Una esperança que ens impulsa a ser protagonistes de petites històries de
generositat, servei, acompanyament, compromís, envers aquells que avui viuen la
passió.
I si la passió ens toca a nosaltres, intentar viure amb confiança, com ho
féu Jesús, posant-se a les mans del Pare fins i tot quan se sentia abandonat.
Adorem la creu, preguem pel món sencer, compartim el pa. Que aquests
gestos que ara farem ens ajudin a apropar-nos d’aquell que és el camí, la
veritat i la vida.