Diumenge de Pasqua 2014
El dijous sant Pere va intentar seguir Jesús, i va fracassar. Ell que amb
l’espasa va ferir el criat del gran sacerdot, al cap d’unes hores, quan ha de
comprometre’s, nega conèixer Jesús.
Les paraules de Pere a la primera lectura ens mostren bé com
l’experiència pasqual transforma la seva vida i la dels altres deixebles.
Aquell a qui havien seguit, a qui admiraven perquè va passar fent el bé, va ser
condemnat com un delinqüent. Aquesta mort va deixar els deixebles desorientats,
amb por, sense comprendre res.
L’experiència de Pasqua fa que la por desaparegui i que els ulls se’ls
obrin. No només valia la pena haver seguit Jesús. A partir d’ara calia ser-ne
testimoni.
Un testimoni que comença per seguir Jesús en els fets. De passar per la
vida fent el bé, com ell. Pasqua ens ha de transformar de tal manera que siguem
capaços d’anar a l’encontre de tots aquells i aquelles que estan més mancats
d’amor i d’esperança. Donar llum a aquells que viuen en les perifèries de la
humanitat, aquells que no compten, que són exclosos o discriminats. Ajudar els
infants i joves a créixer com a persones, a integrar-se en una societat amable.
Per fer-ho potser ens cal renunciar individualment i col·lectiva a un
cert nivell de vida, de consum, per tal que les desigualtats, en comptes
d’accentuar-se disminueixin.
Sí, celebrar Pasqua també és
això. Baixar allà on es viu la passió del món per encendre llums de vida i
d’amor. No quedar-nos en els nostres castells, en el nostre egoisme, en el
nostre benestar, tancant els ulls i les oïdes al que hi ha més enllà. Obrir
portes i finestres a la nostra vida personal, també a la vida de l’Església per
estar al costat, colze amb colze, de la humanitat sencera, sigui catòlica o no,
cristiana o no, creient o no. Fer nostre el missatge que tantes vegades el papa
Francesc ens ha donat en el seu any de ministeri. Escoltem les seves paraules: “És vital que
avui l'Església surti a anunciar l'Evangeli a tothom, arreu, en totes les
ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por. L'alegria de l'Evangeli és
per a tot el poble, no pot excloure ningú. L'Església que surt és la comunitat
de deixebles missioners que s'involucren, que acompanyen, que fructifiquen i
festegen. Que sap avançar-se, prendre la
iniciativa sense por, sortir a l’encontre, buscar els llunyans i arribar als
encreuaments dels camins per invitar els exclosos. Viu un desig inesgotable de
brindar misericòrdia, fruit d'haver experimentat la infinita misericòrdia del
Pare i la seva força difusiva. Com a conseqüència, l’Església sap
«involucrar-se». Jesús va rentar els peus als seus deixebles. El Senyor
s'involucra i involucra els seus, posant-se de genolls davant els altres per
rentar-los. Però després diu als deixebles: «Sereu feliços si feu això» (Jn
13,17). La comunitat evangelitzadora es fica amb obres i gestos en la vida
quotidiana dels altres, escurça distàncies, baixa fins a la humiliació si cal,
i assumeix la vida humana, tocant la carn sofrent de Crist al poble.”
Francesc contínuament ens crida a sortir, a no quedar-nos tancats, que és
precisament el missatge pasqual. No ens hem de quedar en el sepulcre buit, hem
d’anar als encreuaments dels camins, i oferir la bona notícia de Jesús que és
una bona notícia de misericòrdia, no de superioritat ni de proselitisme.
Anunciar pertot arreu que Déu és Amor, és a dir, que el sentit de l’existència
i de la vida és l’Amor, un amor que concretem en l’amor amb què Jesús va
estimar: amor generós i gratuït, sense fronteres, un amor que és servei, perdó,
tendresa, acolliment, proximitat, fraternitat.
Germanes,
germans, l’eucaristia és el sagrament pasqual, el diumenge és el dia pasqual.
Cada diumenge, quan celebrem l’eucaristia, celebrem Pasqua. L’aliment que
compartim és per a nosaltres força per tal que el nostre testimoni sigui més
valent, alegre i contagiós, i que passem
fent el bé com Jesús.
