7 diumenge durant l'any A
Amb
l’evangeli que acabem d’escoltar, Jesús conclou aquesta sèrie d’antítesis en
les que contraposa el que diu la Llei i el que ell diu. No es tracta de dir no
a la Llei, sinó d’anar més enllà, més lluny. Així ens ho diu en la frase final:
“Sigueu bons del tot, com ho és el vostre
Pare celestial”. Un “Sigueu bons del
tot” que també podríem traduir com “Aneu
fins al final”. Efectivament, Mateu utilitza aquí la paraula grega “teleios”, que pot tenir aquest sentit.
Una paraula que en els evangelis només trobem aquí i en el passatge de Mateu
del jove ric, dient-li en un sentit molt semblant: “Si vols anar fins al final, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres”.
No n’hi ha prou d’acomplir la Llei per al qui vol seguir Jesús. Cal anar més
lluny. I en les antítesis que hem escoltat avui, aquest anar més lluny passa
per un rebuig clar de la violència. Jesús coneix bé l’esperit de l’home, i sap
que d’entrada les seves paraules poden semblar exagerades. Com podem estimar
els enemics? Com podem para l’altra galta?
Però pensem
per un moment en la història de la humanitat, tan en el passat com en el
present... Aquesta història tan plena de violència, tan plena d’espirals de
violència que comencen amb petits conflictes i van creixent perquè no hi ha ningú
que digui prou, que s’aturi, en definitiva algú que sigui capaç d’estimar l’enemic
o de parar l’altra galta.
Aquests
dies, el conflicte d’Ucraïna és un exemple ben actual de com la violència pot
créixer sense parar. I encara més, el que està passant a Síria o a la república
Centrafricana. I des de fa tants anys,
el conflicte entre Israel i Palestina.
Les paraules
de Jesús són un manual de la no-violència, per això a Gandhi li agradava molt aquest
tros de l’evangeli.
Jesús
no ens demana que siguem afectuosos i amables amb els nostres enemics com ho
podem ser amb els nostres amics, amb els nostres familiars. El que ens demana
és que desterrem la venjança, l’odi, cap a aquell que considerem enemic i fins
i tot que siguem capaços d’ajudar-lo si sabem que està necessitat.
Anar
més enllà, anar fins al final en la nostra relació amb els altres ha de
començar per anar més enllà en la relació amb els que tenim més a prop, amb els
nostres germans, familiars, amb els nostres companys de feina o d’estudi, amb aquells
amb els que compartim més hores. Anar més enllà de la simple correcció, de la
bona educació... Crear bon ambient, ser pacient, somriure, acollir, saber
perdonar... Tants petits detalls que ajuden a fer créixer la fraternitat i a
evitar els conflictes.
Aquesta
manera de ser i de fer és Jesús mateix qui ens la va ensenyar, no només amb les
seves paraules, sinó sobretot amb la seva manera de fer, amb la tendresa i
acolliment amb què tractava els altres, amb la seva preocupació per la situació
en què es trobaven, tant perquè estaven malalts, desanimats, exclosos,
discriminats. I a la creu ens va donar l’exemple del que ens havia ensenyat, pregant
i perdonant aquells que l’havien crucificat.
I com
Jesús, molts homes i dones han viscut amb aquest esperit de pau i
reconciliació, de perdonar en situacions extremes.
Germans, que nosaltres
també anem més enllà, anem més lluny del que és correcte. Així serem
instruments de pau i de fraternitat.
