Durant
uns diumenges canviem d’evangeli i anem al de Joan, per escoltar el signe de la
multiplicació dels pans i els peixos i el llarg discurs que en segueix, sobre
el pa de la vida.
Aquest
signe explicat per Joan té moltes significacions, valgui la redundància. Tanta
significació que farà que Joan desenvolupi aquest discurs del pa de vida.
En
l’actual situació que vivim de profunda crisi econòmica el signe és molt
suggerent. Aquella multitud mancava del necessari per subsistir. Havien anat a
escoltar Jesús per alimentar el seu esperit, però l’home necessita també
l’aliment material. No podem anar a les poblacions de tants països on es mor de
fam, per fer-los bonics discursos, si abans no els hem ajudat a cobrir les
seves necessitats més bàsiques. Així ho ha entès l’Església quan ha anat als
països del Tercer Món, i és per això que molt sovint, al costat d’una església,
s’hi troba un dispensari i una escola…
En
l’anunci de l’evangeli no podem dividir l’ésser humà. Es un anunci per a tota
la persona, cos i esperit.
Continuant
amb el signe de la multiplicació, el missatge de Jesús penso que és força clar.
La solució dels deixebles a la petició de Jesús de buscar aliment, és la dels diners. I quan pensem com a primera
solució els diners, no s’acostuma a anar massa lluny. Els diners sols no són
suficients. Per ajudar els altres, cal sobretot una acció interior, una
voluntat de compartir. La solució vindrà de compartir el poc que tenien,
aquells cinc pans i dos peixos. Es veritat que racionalment no té massa sentit,
el sentit el trobem en la profunditat del signe. Si no som capaços de
compartir, no només els nostres béns, sinó també les nostres vides, el nostre
temps, per més diners que tinguem, no solucionarem els problemes.
I
quina és la realitat del nostre món? No hi són els diners? Quan sentim les
quantitats de què es parla en el nostre primer món, per fitxar un futbolista, fins
i tot ara en plena crisi, per comprar armament, o per tantes d’altres despeses,
ens hem de preguntar: No hi ha prou diners per alimentar tota la humanitat?
Però la solució no ve de tenir els diners, sinó de ser capaços de compartir, de
canviar radicalment les relacions entre els països, de crear un nou ordre
econòmic més solidari, més just.
La
crisi econòmica actual ens ha fet descobrir que l’afany de guanyar més i més
diners el més ràpid possible porta a situacions de col·lapse. Que gastar més i
més sense fre, porta a situacions de col·lapse.
El
gest de Jesús ens convida a canviar el nostre estil de vida, a ser més austers,
a estar disposats a sacrificar els nostres petits privilegis pel bé comú. En
definitiva, a compartir.
Es
evident que en la manera d’explicar Joan la multiplicació dels pans i dels
peixos, hi ha una intenció clara de relacionar-la amb l’eucaristia. Per això,
després del que hem dit sobre el significat d’aquest miracle, podríem redescobrir
l’Eucaristia més com un sagrament de la fraternitat, del compartir, de la
solidaritat, i no tant com un ritus
misteriós i difícil de comprendre.
L’eucaristia
és signe del regne que Jesús anunciava, un regne on ningú no tindrà fam, on tothom
tindrà un lloc.
Celebrar
l’eucaristia ens ha d’impulsar a canviar la nostra vida per tal de ser
instruments de fraternitat i de solidaritat No hi pot haver eucaristia si al
mateix temps no hi ha almenys un desig d’estimar i de compartir.
Els
jueus que estaven en aquell indret, no van comprendre el significat del que
Jesús havia fet. Volien fer-lo rei. Només hi veien un significat polític. Jesús
es retira, no vol que es mal interpreti el que acaba de fer, que va més enllà
de la política. També avui veiem que moltes de les solucions als nostres
problemes vénen, no de la política sinó de gestos senzills de solidaritat.
Amics, celebrem
l’eucaristia amb aquest compromís de girar-nos
cap a Jesús i l’evangeli, amb el compromís de compartir el poc que
tenim.
