Immaculada 2018
lectures
lectures
Els
evangelis de la infància de Jesús, tant a Mateu com a Lluc, tenen un caràcter més
teològic i simbòlic que no pas històric. Volen transmetre un missatge important
a través d’un relat explicat en forma d’història. Hi compten molt els símbols,
les paraules. Ens cal, per comprendre’ls bé, i no quedar-nos en l’anècdota,
intentar descobrir al darrera de les paraules el missatge que l’evangelista ens
vol donar.
Fixem-nos
en algunes d’aquestes paraules del text que hem escoltat avui. La primera és la
salutació de l’àngel: “Déu te guard,
plena de gràcia, el Senyor és amb tu”.
Ja
des d’abans de néixer l’evangelista ens anuncia el que Jesús serà per a la
humanitat. En ell Déu s’apropa de nosaltres, Déu comparteix la condició humana.
En l’evangeli de Mateu, l’àngel diu a Josep el nom que ha de posar a l’infant: “Emmanuel, Déu-amb-nosaltres”.
Aquest
Déu que és amb Maria, que és amb nosaltres, és el Déu que Jesús ens revelarà
com a Pare. Un Déu tan proper és una invitació a ser propers, a no allunyar-nos
dels nostres germans i germanes, a no crear divisions per qualsevol motiu, ni
de religió, ni de cultura, ni de política, ni de raça. Ser proper d’aquell que
no conec de res però que em necessita, tal com va fer el bon samarità.
La
segona frase és: “No tinguis por, Maria”
El mateix que Jesús ressuscitat dirà als seus deixebles: “No tingueu por”. El mateix que avui ens diu a nosaltres. És sense
por com Maria viurà des d’aquell dia fins a la creu. És sense por que Jesús ens
demana de viure. No es tracta de la por que podem tenir en un moment determinat
per alguna amenaça, és la por profunda de qui no espera res de la vida, de qui
no troba cap sentit a l’existència. La invitació de l’àngel, la invitació de
Jesús és a fer confiança. Vivint en aquesta confiança la por deixarà lloc al
testimoniatge valent, el que va donar Maria, el que van donar els primers
cristians.
La
tercera frase és “Sóc l’esclava del
Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”. Que la paraula de Déu
es converteixi en vida. La vida de Maria va ser una paraula de Déu, no una
paraula escrita en un paper sinó una paraula viva. Deixant-se conduir per
l’Esperit, Maria va fer que Déu pogués parlar a través d’ella, de la seva vida
senzilla, de la seva fe profunda, de la seva maternitat, del seu servei a
Elisabet, de la seva mediació a les noces de Canà...
Fer
de la nostra vida paraula de Déu és possible. No cal ser herois ni sants
oficials. Cada vegada que fem un gest, per més senzill que sigui, que sigui un
gest d’amor, som paraula de Déu. Paraula viva de Déu, paraula d’amor.
Escoltar
el que normalment en diem “paraula de Déu”, és a dir la Bíblia, l’evangeli,
seria estèril si no esdevé vida. Les paraules, les frases que llegim o que
escoltem, són lletra morta si no som capaços de convertir-les en vida.
Aquest
és l’exemple que hem rebut de Maria. En la seva maternitat, la Paraula de Déu
es va fer home en Jesús. També nosaltres podem donar a llum aquest Déu fet home
si a través nostre deixem passar la paraula de Déu, si a través nostre es
compleix la seva paraula.
Germanes, germans, en la festa de Maria Immaculada, amb
els ulls posats ja en la festa de Nadal, mirem-la i preguem-li que intercedeixi
per nosaltres, per tal que seguim el seu Fill Jesús com ella ho va saber fer.