Jm 2, 1-5 Mc 7, 31-37
La guarició del sord-mut, com les guaricions de cecs, tenen
en els evangelis una clara finalitat d'ensenyar-nos alguna cosa més que un fet
meravellós o espectacular. Veure, escoltar i parlar són unes facultats
essencials en la comunicació interpersonal, i per a nosaltres creients, per a
la comunicació amb Déu. El cec, el sord i el mut simbolitzen les dificultats
per a comunicar-se.
El sord, en aquest context, no és tant el que no pot
escoltar, perquè té una mancança física, sinó el que no vol escoltar, el que
rebutja d'escoltar, generalment perquè es creu superior, perquè creu que ja ho
sap tot. És per això que per a Jesús els
sords més importants seran els mestres de la llei, els fariseus, els
sacerdots...
Escoltar és important en la nostra relació amb Déu. Però per
escoltar Déu cal saber escoltar els altres, perquè qui no sap escoltar l’altre
que veu, difícilment podrà escoltar Déu que no veu.
No podem pretendre escoltar Déu tancant les orelles als
germans. Més encara, la manera d'aprendre a escoltar Déu és aprendre a escoltar
els altres.
Es diu a vegades que el món actual s’ha allunyat de Déu,
que no l’escolta. Quan diem això a què ens referim? A què ja no es va a missa,
a què ja no es resa? L’allunyament de Déu passa en primer lloc per
l’allunyament dels germans. El nostre món s’ha allunyat de Déu no tant perquè
en les formes s’és més o menys religiós, sinó perquè han augmentat les
diferències entre els homes i entre els països, perquè la violència i la
intolerància creix, perquè no hi ha prou compassió ni misericòrdia. En resum,
el món s’allunya de Déu en la mesura que s’allunya del seu Regne.
Déu ens parla de maneres diverses. Si cerquem una mena de
comunicació directa i misteriosa, segurament no el trobarem. Déu l'hem trobat i
l'hem escoltat, en primer lloc, en Jesús, home com nosaltres, i que utilitzava
les nostres paraules humanes, no unes paraules misterioses vingudes directament
del cel. És aquí, en Jesús, on hem de
buscar, en primer lloc el que Déu ens diu. Hem d'escoltar Jesús per escoltar
Déu.
Però Déu ens completa el seu parlar per altres mitjans: a
través dels altres i dels esdeveniments de la vida. Els bons i els dolents. I
és l’Esperit que viu dins nostre el que ens ajuda a interpretar totes aquestes
paraules.
Amb una clau
d'interpretació que és ben senzilla: Déu només parla per estimar-nos i perquè
estimem. El seu llenguatge és el de l'amor. L'únic secret que Déu ens vol
revelar és el secret d’estimar. Nosaltres, a vegades, voldríem que Déu ens
donés resposta a les nostres curiositats. Però l’única resposta que Déu ens
dóna és la resposta a la pregunta: Com he d'estimar avui i aquí?
La carta de sant Jaume que escoltem aquests diumenges ens
ajuda a comprendre-ho millor. L'apòstol ens exhorta perquè la nostra fe no es
quedi als núvols, sinó que ens mogui a estimar, i a estimar sobretot el pobre
que és l'escollit de Déu.
Però, davant el pobre, no som sords-muts? No és cert que
moltes vegades no escoltem el seu crit i no parlem per ajudar-lo, que mirem cap
a una altra banda? El pobre que viu en la nostra ciutat, els pobres que són
països sencers en el Tercer Món. Els pobres que són refugiats i immigrants
travessant el Mediterrani i els camins d’Europa. Aquests són els escollits de
Déu i els hereus del Regne, no ho oblidem!
Mentrestant, el discurs d'aquí, d’Europa,
és cada vegada més racista. En els països més afectats sorgeixen moviments
contraris a donar asil als qui viuen enmig d’inferns a Síria, a l’Iraq, a l’Afganistan
o més a prop a Ucraïna. Tots ells són els escollits de Déu, els hereus del
Regne.
Avui, com ahir, Jesús ens diu a cada un de nosaltres:
« Effata », obre't. No et tanquis al pobre que et necessita, al
refugiat que demana asil. No et tanquis en el teu benestar, en el teu petit
món. Obre't a qualsevol home o dona que et necessita, que necessita la teva
paraula d'amor.
Amics, que l'Eucaristia que celebrem ens ajudi a obrir
les nostres orelles per saber escoltar millor Déu i els germans!
