29 diumenge durant l'any B
Just abans que Jaume i Joan demanin a Jesús de seure a la seva dreta i a la seva esquerra, Marc ens diu que feien camí cap a Jerusalem, que Jesús anava davant dels deixebles i que aquests estaven sorpresos i tenien por. I per tercera vegada Jesús els anuncia que el camí cap a Jerusalem el conduirà a la passió i a la mort.
Jesús va al davant. Des d’aquell episodi en què diu a Pere que es posi darrera seu perquè no pensa com Déu sinó com els homes, Jesús es posa al davant. Quan ens volem posar davant Jesús fàcilment seguim altres camins diferents. Com Jaume i Joan, que volen emprendre el camí que els porti a ocupar llocs d’honor i de poder. No havien entès gens el que Jesús els acabava de dir, que el camí cap a Jerusalem no condueix a la glòria ni al poder sinó a la creu.
Els altres deixebles s’indignen amb els dos germans, però molt probablement pensen com ells i tenen al cap les mateixes idees d’honor, poder i glòria.
Jesús els deixa i ens deixa les coses ben clares. El seu Regne no s’assembla gens als regnes de l’època, ni el romà ni el jueu, ni al de l’emperador Tiberi ni al del rei Herodes. I tampoc no s’assembla a qualsevol regne d’avui que vagi a la recerca dels honors i els privilegis d’uns pocs o que exerceixi el poder tirànicament.
El Regne de Jesús és un Regne de pau i justícia, de llibertat i de veritat, tal com deia Joan XXIII.
Els artesans del Regne només poden ser homes i dones que enlloc de cercar els honors i el poder es posin al servei dels altres.
El nostre món d’avui no és el mateix que el del temps de Jesús. Malgrat això les seves paraules ressonen d’una manera ben viva avui. Segueixen havent països en què els governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos. Però no només hem de pensar al nivell dels països. L’actitud que Jesús no vol en els seus deixebles es pot donar i de fet es dona en tots els àmbits socials.
En el treball, aquells que ocupen llocs de comandament també han d’escoltar el que Jesús diu, i han d’exercir aquest comandament amb una actitud de servei.
Dins la família, els pares han de tenir també sempre presents les paraules de Jesús i no oblidar que han de posar-se al servei dels seus fills; el mateix podem dir de l’home respecte a la dona. Quants actes de violència de gènere no responen a aquesta actitud de poder?
I dins l’Església, d’una manera especial, aquells que hem estat posats al servei de la comunitat no hem d’oblidar mai que estem al servei i no per sobre dels altres. I segur que a vegades ho oblidem.
Jesús coneix a fons el cor de l’home i sap que molt fàcilment, en tot home i en tota dona, des del més important al més insignificant, tenim la temptació de poder. Recordem com una de les tres temptacions de Jesús al desert és la temptació del poder quan el diable li diu: “Et donaré tots els reialmes del món si et prosternes i m’adores”. I també com després d’haver multiplicat els pans i els peixos, la gent el vol agafar per fer-lo rei, i Jesús marxa a un lloc desert.
Les paraules que Jesús ens diu, doncs, no són paraules sinó fets. Tota la seva vida va ser una vida posada al servei de tots. Jesús és el Servidor en majúscula. És l’home per als altres.
Demanem avui d’una manera especial que creixi en nosaltres una actitud de servei, i avui d’una manera especial cap als que més ho necessiten. Que a cada moment sapiguem obrir els ulls i les orelles per descobrir qui és el proïsme que ens necessita.
