11 diumenge durant l'any A
“En veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperada” Què veu avui Jesús mirant la multitud dels nostres dies? No crec que ningú pugui dubtar que segueix veient gent malmenada i desesperada, que es troba en situacions d’extrema necessitat, que ha perdut el nord, que no sap cap a on tirar.
L’evangeli és bona notícia. L’evangeli ens dona esperança. Jesús també va passar per situacions de desesperació, Jesús també va estar ell mateix malmenat, és a dir, tractat malament. La diferència potser és que en aquelles situacions no es va trobar com una ovella sense pastor, gràcies a la confiança absoluta que va posar en un Déu que li era Pare.
Les seves paraules doncs ens han de conduir cap a la mateixa confiança en la que ell vivia. Viure en la confiança enmig de la desesperació, del maltractament i la desorientació.
Jesús crida ben aviat uns col·laboradors, els Dotze, els deixebles, els apòstols...
Si ell es va envoltar de col·laboradors per acomplir la seva missió, hem de creure que avui se segueix envoltant de col·laboradors per dur a terme la seva missió.
Jesús en crida Dotze, símbol de les dotze tribus d’Israel. I envia a aquestes tribus d’Israel. Després de la resurrecció aquesta missió s’eixampla a tot el món: en l’evangeli de Mateu, les darreres paraules de Jesús són “Aneu per tot el món...”
La manera de fer de Déu és la mateixa. Cada un de nosaltres, cristians o no, creients o no, som cridats a col·laborar amb ell. Encara que sigui una mica agosarat, podríem dir que sense nosaltres Déu estaria perdut. No tindria els instruments necessaris per dur a terme la seva missió.
I quina és aquesta missió? Escoltem quina era la missió de Jesús, que encomana als Dotze: “Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis...”
Què hi ha de comú en aquestes accions?: malaltia, mort, exclusió i pecat.
La missió de Déu en el món, per a la qual som enviats va per aquí: Lluitar contra el mal en totes les seves formes i donar consol i esperança. I per a dur-ho a terme Déu ens ha fet un regal: la nostra capacitat d’estimar, l’esperit d’amor que s’ha unit al nostre esperit humà allò que ens fa imatge i semblança d’Ell.
És amb aquest “poder” que som capaços de guarir malalties, d’apostar per la vida, de ser llavors de comunió, de rebutjar el mal.
Un “poder” que hem rebut sense pagar res i que hem de donar sense demanar res a canvi.
Encara que a vegades costi creure-ho, el Regne de Déu és a prop. I és a prop perquè és un Regne que ve de Déu i que ens l’ha donat des del moment en què per amor ens va crear.
Ni que el rebutgem, aquest Regne és a prop. I en Jesús és on l’hem vist més a prop, encara que els homes intentessin fer-lo fora.
La resurrecció és el que ens dona aquesta esperança, amb la que intentem caminar enmig de les dificultats. No som com ovelles sense pastor. Jesús va al davant nostre i ens ensenya el camí. Seguim-lo sense por.
