diumenge, 1 de gener de 2023

Hem vist com s’aixecava la seva estrella

Epifania 2022

lectures


La festa de l’Epifania ens endinsa en el més profund del misteri de Nadal: La revelació del misteri d’un Déu fet humanitat. Com bé sabeu la paraula “epifania” significa “revelar, posar al descobert, manifestar...”

Els mags vinguts d’orient ens fan comprendre fins a on vol arribar Déu en la seva voluntat de fer-se proper de la humanitat.

Els mags no són jueus, són pagans, vinguts d’Orient. No coneixen la revelació de Déu als jueus. Però en canvi són persones que estan obertes al misteri, atentes al que passa entorn d’ells. Tenen un esperit obert. No estan tancats en idees fixes ni en tradicions intocables. Tenen un esperit que els fa aixecar-se i començar un viatge del que no saben el destí. És l’esperit del viatger que surt de casa seva per obrir-se a altres geografies, a altres cultures, a altres llengües, a altres maneres de pensar.

Al mateix temps és un esperit profund, que els fa endinsar-se en els seus cors, en el seu interior. Escruten els signes del cel, interpretant-los des de la profunditat del cor.

El viatge que faran no serà fàcil. L’estrella desapareixerà del seus ulls i del seu cor, Herodes els enganyarà, els faltarà poc per fer marxa enrere, sense haver trobat allò que cercaven.

Però l’estrella tornarà a aparèixer en els seus ulls i en els seus cors i podran arribar fins al misteri, un misteri fet infant. El seu esperit obert veurà, allà on els altres només veuran un infant, la presència de Déu.

La història dels mags ens diu quelcom d’important, el Déu fet home trenca totes les barreres que els homes hem construït. És un Déu-amb-nosaltres, un Emmanuel, que ha vingut per a tothom, sense cap distinció de cultura, de raça, de nació, d’ideologia, de religió...

Jesús se’ns revelarà com el germà sense fronteres que ens convida a estimar sense fronteres. El seu amor és a la vegada universal, ja que no exclou ningú, però concret, adreçat a cada un, cridant-lo pel seu nom: Pere, Joan, Maria Magdalena, Zaqueu, Mateu, Josep d’Arimatea, Marta, Llàtzer, Andreu, Judes, Bartimeu, Susanna, Pau...

El seu amor no només travessa les fronteres geogràfiques; per la resurrecció ha travessat el temps i continua estimant-nos a cada un de nosaltres, avui, de la mateixa manera que ho va fer fa més de dos mil anys a Palestina, cridant-nos pel nostre nom, acceptant-nos tal com som, amb els nostres encerts i amb els nostres errors, convidant-nos sempre a anar més enllà, a llegir i a interpretar els signes dels temps, per tal de ser els seus col·laboradors perquè el seu amor arribi avui allà on hi manca.

Ser homes i dones que estimen com ell, sense fronteres, amb un amor generós i gratuït que va més enllà del que sembla raonable.

Mirant els Mags vinguts d’Orient, mirem avui tots aquells que seguint el seu cor surten de casa seva,   per posar-se al servei dels més necessitats, tant en el propi barri, ciutat o país com viatjant a països del Tercer Món. Gent que no té por del desconegut, fins-i-tot prenent riscos, per fer-se germà d’aquell que viu en la pobresa, en la malaltia, en la injustícia... 

Mirant els mags vinguts d’Orient, mirem també  aquells que cercant una vida més digna i fugint de la guerra i la pobresa, emprenen camins desconeguts, i  es troben amb barreres de tota mena, murs i tanques, oïdes sordes, incomprensió i rebuig.

Mirant els mags vinguts d’Orient preguem perquè l’Església creixi en un amor universal que fa que es miri menys a ella mateixa i que obri els ulls al món en el que viu, no com un grup a part, sinó com llevat enmig de la pasta. Barrejada amb tots aquells que, cristians o no, lluiten per un món més just i fratern. Manifestant-se amb ells, si cal, per defensar els reptes més urgents: els de la justícia i de la pau, els dels drets de les persones i dels pobles, el de l’emergència climàtica. I aquest any especialment tenint ben presents els qui viuen i pateixen en països en guerra, quasi a un any del començament de la guerra d’Ucraïna.

Avui que fem i rebem regals, intentem fer-los, com els mags, des del cor. Regals d’amabilitat, de companyia, d’afecte, de solidaritat, d’alegria.  

I que aquesta eucaristia, regal que Jesús ens fa cada vegada que la celebrem, ens faci créixer en el seu amor.