30 diumenge durant l'any A
lectures
lectures
Les polèmiques i
discussions que al llarg de la seva vida va tenir Jesús amb els fariseus i
Mestres de la Llei primer, i més tard amb els saduceus i els notables de
Jerusalem, encara que fossin fetes amb males intencions i amb la voluntat de
fer-lo caure en el parany, són sovint per a nosaltres ocasió per rebre
ensenyaments preciosos de Jesús.
La pregunta que li
fan a l’evangeli d’avui s’emmarca en tot un seguit de discussions que tenien
entre ells els Mestres jueus del temps
de Jesús. Cada un d’ells intentava prioritzar els més de sis cents manaments
que es comptaven i que concretaven el decàleg. Cada mestre hi deia la seva,
proposava un ordre d’importància.
Jesús, enlloc
d’entrar en aquestes disquisicions una mica inútils, ens ajuda a anar un cop
més al fonament, a la profunditat de la llei.
En primer lloc
els fa comprendre que no cal anar massa lluny, perdre’s en estèrils
discussions. El que és fonamental de la llei, els jueus ho repeteixen cada dia
en el que es considera la seva professió de fe, el conegut “Shema Israel: Escolta Israel”. Es tracta
del primer manament, aquell que diu que de Déu només n’hi ha un i que cal
estimar-lo.
Jesús hi
afegeix, però, un segon manament, que és segon en l’ordre, però que té una
importància equivalent. I també el treu de la Llei, aquesta vegada del llibre
del Levític: “Estima els altres com a tu
mateix”. L’originalitat de Jesús no es troba en els dos manaments, que eren
coneguts, sinó en el fet d’unir-los i donar-los un rang d’igualtat i
d’inseparabilitat. Sant Joan ho va comprendre bé quan en una de les seves
cartes ens diu: “Si algú diu «Jo estimo Déu», però no estima el seu germà, és un
mentider”
Encara que ho
haguem repetit moltes vegades, hem d’insistir en això. No podem dir que estimem
Déu perquè passem moltes hores resant o perquè anem a missa els diumenges.
L’amor a Déu i l’amor als altres són les dues cares d’una mateixa moneda.
Estimant els altres aprenem a estimar Déu. Estimant els altres, estimem la
imatge de Déu que és l’home.
La primera
lectura ens fa però una advertència. Estimar no pot quedar en frases i
paraules, sinó en fets i en veritat: estimar es concreta en no oprimir l’immigrant
ni la viuda ni l’orfe, no estafar el pobre. Concrecions que ens cal
actualitzar, encara que alguna com la de no oprimir l’immigrant segueix essent
ben actual.
Com concretem
avui, aquí, en el nostre viure de cada dia, el manament de l’amor? La nostra
manera d’estimar se sembla a la de Jesús? Som capaços de perdonar, d’estimar
els enemics, de no venjar-nos, de no buscar els primers llocs, de posar-nos al
servei dels altres, d’ajudar el qui ho necessita sense tenir en compte el seu
origen social, racial, religiós o ideològic?
Podria semblar
que Jesús ens hagi simplificat la feina en això dels manaments. Ens els ha
resumit, ens ha dit que tots els altres “estan
penjats” diu el text original d’aquests dos. “Estima i fes el que vulguis” deia Sant Agustí. És una altra manera
de dir el mateix, encara que ens pugui semblar una frase perillosa. Però de fet
no és gens perillosa, el que passa és que és difícil de posar en pràctica. Quan
la llei se simplifica, el missatge és molt més senzill, però l’exigència és més
gran ja que ens deixa a nosaltres i a la nostra responsabilitat una bona part
de la feina. Jesús ens tracta com a adults, majors d’edat. No ens cal que ens
ho donin tot pastat, que ens diguin minuciosament el que hem de fer i el que no
hem de fer, com pretenien els fariseus i els Mestres de la Llei amb els més de
sis cents preceptes o com en alguns moments també ha fet l’Església amb un
excés de preceptes, manaments i cànons. Som nosaltres, amb l’ajuda de
l’evangeli i també dels altres que hem d’anar concretant com estimar Déu i com
estimar els altres en el dia a dia.
Germanes, germans,
l’eucaristia ens pot ajudar en aquesta tasca. Hem escoltat la paraula, mengem
també el cos i la sang de Crist, que ens uneix a aquell que ens ensenya a
estimar per tal que en el nostre viure creixi el seu amor.