dimecres, 9 de desembre de 2015

Què hem de fer?

3 diumenge Advent any C
Fl 4, 4-7   Lc 3, 10-18
« Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. »
La primera i segona lectura d’avui ens donen llum en aquest tercer diumenge d’Advent, que tradicionalment és anomenat diumenge de joia, “gaudete” deien en llatí.
 Sí, estem contents quan Nadal s’apropa. L’ambient nadalenc ens hi ajuda.
 Com ha de ser la nostra alegria, el nostre estar contents. Quina relació té amb aquelles petites alegries que de tant en tant vivim. Perquè correm el perill de separar l’alegria diguem-ne més profunda, de les alegries més de cada dia. I no seria bo, perquè Jesús ha vingut a il·luminar tota la nostra vida. Des de la més profunda a la més superficial.
Si de tant en tant no tinguéssim petites alegries, ni que siguin efímeres, caduques, la nostra vida seria difícil a viure.
Es cert, però, que l’ensenyament de Jesús ens pot ajudar a donar el valor adequat a aquestes petites alegries. Quins serien els criteris evangèlics que ens ajudarien a fer millors les nostres petites alegries.
Un primer criteri seria el de compartir la nostra alegria: compartint-la, l’alegria és més profunda i és més duradora. Convidar els qui ens envolten a gaudir del que nosaltres gaudim. O encara millor, treballar perquè els qui ens envolten puguin gaudir del que nosaltres tenim la sort de gaudir.
 Un segon criteri és el de veure si les meves alegries, fins i tot els meus plaers, m’obren als altres o em tanquen cada vegada més sobre mi mateix. El plaer de la droga seria un bon exemple d’un plaer, d’una pretesa alegria que em tanca sobre mi mateix i em destrueix.
 Un tercer criteri és el del respecte. Una alegria que no és respectuosa no és una bona alegria. Respecte cap a mi, cap a la meva salut física i mental. Una alegria que em perjudica deixa de ser alegria. Respecte cap als altres. Quan sentim aquestes notícies de joves que es diverteixen fent mal als altres, per exemple filmant-ho en un mòbil, veiem que aquesta diversió, aquesta suposada alegria és una degradació. Respecte també del nostre planeta. Una alegria que destrueix el planeta tampoc és una bona alegria. El consum desmesurat, potser ens dóna alegries materials, però tampoc és una bona alegria.
Aquests i d’altres criteris, des de l’evangeli tenen un denominador comú: l’amor.
 L’evangeli no ens prohibeix les petites alegries, la d’un bon menjar, la d’una festa, la de l’art i moltes altres. Jesús mateix participa d’aquestes petites alegries, li agrada compartir taula, però el que li agrada compartir sobretot és l’ambient de convivència, d’amistat, de reconciliació, de fraternitat que es crea al voltant de la taula.
A l’evangeli, la multitud que va a fer-se batejar per Joan busquen orientació. Què hem de fer?
També nosaltres, a vegades, estem desorientats sobre els camins que hem de seguir. També ens posem la pregunta: Què hem de fer? No tenim un llibre de respostes. Tenim com sempre a Jesús, tenim l’evangeli. Però som nosaltres els que hem d’aterrar, posar en pràctica aquest evangeli davant les situacions que vivim diàriament, enmig de tantes situacions difícils.  Com la gent que escoltava Joan, com els cobradors dels impostos o els soldats, cal concretar en la vida allò que proclamem, allò que creiem. Si ens quedem en els discursos, el nostre amor no serà un amor com el de Jesús.
Busquem l’alegria en la nostra vida, una alegria que duri i que sigui profunda.