4 diumenge Quaresma any A
Com
havíem dit diumenge passat, els evangelis que escoltem aquests diumenges
servien per explicar als catecúmens que havien de ser batejats el dia de Pasqua
el significat dels símbols utilitzats en el Baptisme.
Un d’aquests
símbols és el de la llum, que, a més, en
el context de la Vetlla Pasqual, té una presència important en tota la
celebració.
Com
n’és d’important la llum en la nostra vida! Pensem per un moment la situació
d’un cec. Pensem per un moment com seria la nostra vida si fóssim cecs. Segur
que ens espanta aquesta possibilitat.
El
relat del cec de naixement vol fer-nos anar des d’aquesta experiència de la
llum material, exterior, física, a aquella llum interior i immaterial, per
fer-nos comprendre que és fins i tot més important que l’altra. El cec passa en
primer lloc a veure la llum física, i cap al final, quan es torna a trobar amb
Jesús descobreix aquesta llum interior que el fa creure en Ell.
En la
primera lectura, el Senyor revela al profeta Samuel la importància d’allò que
és interior quan li diu: “Allò que l’home veu no és el que val;
l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor”
Com
se sembla a aquella frase del petit príncep quan la guineu li diu: “només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial
és invisible als ulls.”
I és
el que Jesús ens fa comprendre en l’evangeli: Per a ell ha estat molt més fàcil
guarir la ceguesa material d’aquell home, que la ceguesa del cor dels fariseus.
Però,
què és per a Jesús aquesta llum interior, i què és la ceguesa del cor?
En
l’evangeli de Joan i sobretot en la seva primera carta el tema de la llum és
molt important. En el pròleg de l’evangeli ja ens en parla, quan diu que “la llum resplendeix en la foscor, i la
foscor no ha pogut ofegar-la” i també, que “existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots
els homes”
Va
passar entre els primers cristians, que alguns van comprendre malament en què
consistia aquesta llum.
També
nosaltres podríem comprendre-ho malament, i pensar per exemple que aquesta llum
consisteix a saber moltes coses, a tenir molts coneixements de la ciència, dels
misteris de l’existència... fins i tot a saber moltes coses sobre la vida de
Jesús o sobre l’Església...
Aquells
primers cristians buscaven una “il·luminació” que vingués directa de Déu cap a
ells, i van arribar a pensar que la posseïen i que eren molt millors que els
altres que segons ells no tenien aquesta “il·luminació” que els feia conèixer
els misteris de l’existència.
Es
per això que sant Joan, en la seva primera carta, va voler aclarir en què
consisteix la llum interior que Jesús ens dóna. Ens diu: “El qui afirma que està en la llum, però odia el seu germà, encara està
en la foscor. El qui estima el seu germà, està en la llum, i res no el fa
ensopegar. El qui odia el seu germà, està en la foscor i camina en la foscor, i
no sap on va, perquè la foscor li ha encegat els ulls”
Crec
que aquesta explicació no deixa lloc al dubte. Tenir la llum no vol dir saber
moltes coses, ni que siguin coses de Déu o de Jesús: Es té la llum quan
s’estima. S’està en la foscor quan no s’estima. Així de senzill.
Els
fariseus eren a la foscor, eren cecs, perquè els preocupava més el compliment
estricte i al peu de la lletra de la llei, en aquest cas la llei del repòs del
dissabte, que no pas el gest d’amor que Jesús havia realitzat en el cec de
naixement. I per aquesta raó l’exclouen de la sinagoga, com van excloure Jesús
condemnant-lo o com van excloure els primers cristians perquè no seguien
estrictament la llei. La seva “saviesa” superficial els condueix a no estimar,
a excloure, a discriminar.
I
avui, dos mil anys després, hem escoltat prou l’ensenyament de Jesús? Posem al
damunt de tot l’amor, que és el que ens fa viure en la llum? O seguim posant al
damunt el compliment estricte de la llei o del dret canònic, i excloem de
l’Església o de la societat aquell que sembla que s’ha desviat de la norma, o
aquell que no té els papers en regla?
Amics, demanem a Jesús en aquesta eucaristia que
guareixi la nostra ceguesa, aquella que ens impedeix de descobrir un germà, una
germana, en tot home i tota dona que es creua en el nostre camí, i que faci de
nosaltres instruments de comunió i no d’exclusió.