Que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau

Santa Maria Mare de Déu 2024

lectures

La festa d’avui és en primer lloc una festa dins del temps de Nadal. També és una festa de Maria, perquè Maria té un lloc central en el misteri de Nadal, del Déu que es fa humà i comparteix amb nosaltres la nostra existència.

L’evangeli és la continuació del de la nit de Nadal. Els pastors obeint l’anunci de l’àngel van a Betlem i esdevenen testimonis de la bona notícia rebuda.

Una notícia que els ha omplert d’alegria i d’esperança. Enmig de la nit fosca ha aparegut una llum que serà alegria i esperança per a tothom, especialment per als petits.

Maria conserva aquests records en el seu cor i els medita. Els relats de Nadal són relats del cor més que dels ulls. Esdeveniments que s’han de meditar amb un cor net.

Als vuit dies, complint la llei de Moisès l’infant és circumcidat i rep el nom de Jesús, Déu que salva. Tots els relats de la infància insisteixen en el fet que la família de Jesús fa com totes les famílies, Jesús creix en saviesa educat per Maria i per Josep. No és un àngel baixat del cel, és un infant que necessita ser educat en la saviesa i també en la fe.

Avui és també el primer dia de l’any civil. Ni que els calendaris siguin convencionals, els necessitem. Necessitem marcar el temps per adonar-nos que avancem. Altres elements dels calendaris com els dies, les estacions tenen un caràcter més circular. En canvi el número de l’any, té un caràcter més lineal, ens fa adonar que avancem, que no tornem enrere. 

I en aquest 1 de gener ens desitgem un bon any, perquè tenim esperança. Volem que l’any que comença tingui bones notícies. Desitgem que sigui un any millor que l’anterior, tant a nivell personal, familiar, com a nivell social i mundial. Esperem que sigui un any amb més justícia, i sobretot en el context que vivim, un any amb més pau. Precisament l’1 de gener va ser declarat pel papa Pau VI com a Jornada Mundial de la Pau.

El missatge de Francesc en la 57ª Jornada de la Pau que avui celebrem l’ha titulat  “Intel·ligència artificial i pau”. En ell fa una reflexió sobre aquest tema tan actual i que sovint ens preocupa. Hi destaca els aspectes positius, però també els negatius. Proposa una ètica de la intel·ligència artificial i en general de les tecnologies.

Respecte a les guerres actuals diu: “Aquests dies, mirant el món que ens envolta, no podem eludir les greus qüestions ètiques vinculades al sector dels armaments. La possibilitat de conduir operacions militars per mitjà de sistemes de control remot ha dut a una percepció menor de la devastació que aquests han causat i de la responsabilitat en el seu ús, contribuint a un apropament encara més fred i distant a la immensa tragèdia de la guerra.”

També diu: “Si la intel·ligència artificial fos utilitzada per a promoure el desenvolupament humà integral, podria introduir importants innovacions en l’agricultura, l’educació i la cultura, una millora del nivell de vida de nacions i pobles sencers, el creixement de la fraternitat humana i de l’amistat social.”

I acaba el missatge així: “La meva pregària al començament del nou any és que el ràpid desenvolupament de formes d’intel·ligència artificial no augmenti les ja nombroses desigualtats i injustícies presents al món, sinó que contribueixi a posar fi a les guerres i els conflictes, i a alleujar tantes formes de patiment que afligeixen la família humana. Que els fidels cristians, els creients de diferents religions i els homes i dones de bona voluntat puguin col·laborar en harmonia per aprofitar les oportunitats i afrontar els reptes que planteja la revolució digital, i deixar a les generacions futures un món més solidari, just i pacífic.”

Germanes i germans, en aquesta festa de Santa Maria Mare de Déu, com hem escoltat en la primera lectura, "que el Senyor ens beneeixi i ens guardi, ens faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de nosaltres; giri cap a nosaltres la seva mirada i ens doni la pau.”

                                                                                                             

Llum que es reveli a les nacions

Sagrada Família any B

lectures

La família de Nazaret és avui al centre de la nostra celebració. Què ens pot dir aquesta família que va viure fa més de dos mil anys a la nostra vida d’avui. 

El primer tret que destaquen els evangelis és que era una família que vivia en la senzillesa i en una certa dificultat econòmica. Com a bons jueus compleixen el que hi ha establert a la Llei de Moisès de presentar Jesús al Temple als quaranta dies del naixement i fer una ofrena. L’ofrena que ofereixen és la dels pobres, un parell de colomins.  

L’exemple de senzillesa i austeritat de la família de Jesús és vàlid per a les nostres famílies d’avui. Fins i tot per a aquells que potser no tenen problemes econòmics, la senzillesa i una certa austeritat ens fa donar més importància a altres valors.   

 Per exemple, dedicar més temps per parlar i per escoltar, dins de la parella, pares amb fills, avis i néts. Un parlar i escoltar que condueix a interessar-se més per l’altre. 

Dins de les parelles fàcilment les preocupacions de la feina, el temps que demanen els fills, sobretot quan són petits, van deixant de banda el temps per a l’altre, per aquell amb qui m’he compromès a estimar-lo tota la vida. I com deia la guineu al petit príncep, “És el temps que has dedicat a la teva rosa que la fa tan important”.  El ritme i l’estil de vida actual no ajuda gaire a trobar aquest temps. Un temps tan necessari per enfortir els lligams, per desfer malentesos, per reconciliar-se, en definitiva per estimar.

Un altre tret que destaquen les lectures d’avui és la confiança. La confiança d’Abraham, la confiança de Simeó i d’Anna en contemplar Jesús. Una confiança que fa créixer l’esperança, malgrat l’edat, malgrat les dificultats.

Confiança que és també un element essencial dins la família. Confiança en l’altre, en la parella, en el fill, en el pare o mare. 

Confiança fonamentada en la Confiança en majúscula que és la nostra fe. Fe en un Déu que neix enmig nostre, a Betlem, en les nostres vides i en els nostres cors. És la fe en Déu la que ens mou a viure en confiança, a creure en l’altre, a creure en nosaltres mateixos. Creure que la llum es revela avui i aquí en tants petits gestos d’amor, de perdó, de servei, de solidaritat que omplen el món.

 Germanes, germans, en aquest dia de la Sagrada Família, preguem especialment per les famílies que aquí i arreu passen per més dificultat. Dificultats en la parella, dificultats econòmiques, malaltia,  mort d’algun dels seus membres. Pensem també en tantes famílies esquinçades per la separació que provoquen la fam i les guerres, la presó o l’exili. Famílies emigrades i refugiades que cerquen un lloc millor per viure. 

Recordant la família de Natzaret que va haver de passar també per la falta d’acolliment, la persecució i l’exili, preguem per elles, i també per les nostres famílies, i que aquestes pregàries ens comprometin a ser instruments de confiança i de llum per a tots ells.

Al mateix temps, donem gràcies per tot el que de la família hem rebut i rebem, especialment en els moments de dificultat, i expressem sempre que puguem aquest agraïment.

Que l’eucaristia que celebrem, que és acció de gràcies per la vida de Jesús, sigui acció de gràcies per la vida que cada dia rebem.

Plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Dia de Nadal 2023

lectures

Pau, bona nova, alegria, salvació, cants, Paraula, vida, llum, testimoni, casa, fills de Déu, tabernacle. Són unes quantes de les paraules que hem escoltat a les lectures d’avui.

Paraules positives totes elles. Les que ressonen en l’ambient nadalenc: llums, regals, escalfor, desigs de pau. També hem sentit paraules negatives: rebuig, foscor. Paraules que ressonen també en la realitat del món: persones que no podran celebrar el Nadal amb els seus, que no tindran res per menjar, que no tindran un sostre per protegir-se, que estaran hospitalitzats, sols, a la presó o a l’exili. 

Són els que necessiten més que ningú una bona notícia de salvació. Com fer-los viure l’esperit de Nadal? Com fer-los arribar la bona notícia?

Potser anant al cor del Nadal, a l’infant nu i fràgil del pessebre, nascut fora de la ciutat. L’infant que és a l’origen de la bona notícia de salvació no ha nascut dins dels palaus dels reis ni dels castells dels poderosos, ni tan sols a un pobre hostal de Betlem. 

Per això pot ser bona notícia per als pobres, per als malalts, per als perseguits, per als refugiats. Jesús avui podria néixer abrigat per quatre cartrons, en una barraca, en una pastera, o als peus del grans murs que divideixen els països.

Nadal no és una bona notícia edulcorada o de cotó fluix. És una bona notícia que s’arrela de ple en la humanitat real. Ha plantat la seva tenda entre les nostres i porta esperança allà on ja quasi no en queda, llum en les foscors. Les foscors socials i també les foscors més íntimes i personals.

La vida de Jesús comença en l’infant nu i fràgil de Betlem i acaba en l’home nu i fràgil del Gòlgota. Entremig hi ha l’home per als altres, atent als altres, al servei dels altres.

Les nostres vides transcorren també enmig de la fragilitat. Jesús ens ajuda a què la fragilitat no sigui la darrera paraula. Ell la va viure més que ningú, des del naixement fins a la mort, però no va ser la darrera paraula de la seva vida. La darrera paraula va ser l’amor, un amor que no es quedava en les paraules, que s’encarnava en el més quotidià, en les persones que es creuaven amb ell a les que els donava esperança, guarició, consol, pau. Un amor que fa que sigui vivent entre nosaltres.

Davant d’això, per a nosaltres creients, celebrar Nadal no pot ser altra cosa que contemplar l’infant de Betlem, l’home de Galilea, el crucificat de Jerusalem, escoltar-lo i ser testimonis, com Joan, de la bona notícia de salvació, especialment entre els més petits i necessitats d’avui.

Quan contemplem Jesús veiem algú que sempre que es troba amb una persona traspua tendresa i esperança. La tendresa de l’infant no desapareix quan Jesús es fa gran. Tots els que es trobaven amb Jesús sortien amb més esperança de viure.

 Hem d’aprendre a tenir tendresa. A vegades hi ha persones que fan molt pels altres, però els manca aquesta tendresa que fa que l’amor sigui més càlid. Un somriure, una abraçada, fan que l’amor sigui més càlid.

 L’infant Jesús ens diu que la tendresa l’hem d’intentar conservar tota la vida, que no és una cosa només d’infants. Francesc parla moltes vegades de la tendresa. Parlant de sant Josep va dir: “En els Evangelis, sant Josep apareix com un home fort i valent, treballador, però en la seva ànima es percep una gran tendresa, que no és la virtut dels febles, sinó més aviat tot el contrari: denota fortalesa d'ànim i capacitat d'atenció, de compassió, de veritable obertura a l'altre, d'amor. No hem de tenir por de la bondat, de la tendresa.”

L’infant Jesús ens diu que si vivim com ell va viure, l’esperança creixerà al nostre voltant.  Les festes de Nadal, si les vivim amb aquest esperit, no seran festes que fem per tradició, seran festes de tendresa i d’esperança. Aprofitem-les per guarir ferides, per perdonar-nos mútuament. Que siguin ocasió per preocupar-nos i tenir més cura els uns dels altres.

Que l’eucaristia que celebrem sigui avui més que mai aquesta taula on tothom hi té lloc, sagrament de la taula del Regne que Jesús ens va anunciar.

No tingueu por

Nit de Nadal 2023

lectures

Les lectures que acabem d’escoltar ens ajuden a aprofundir el misteri que avui celebrem, més enllà dels detalls anecdòtics, de la bonica història del naixement d’un infant.

En la lectura d’Isaïes hi trobem paraules com llum, alegria, pau, justícia, encarnades en el naixement d’un infant. A l’evangeli, el missatge de l’àngel als pastors comença per “No tingueu por”. 

Totes aquestes paraules les podem resumir en una altra: esperança. Quan tenim motius d’esperança, les petites pors desapareixen, les foscors s’il·luminen, la pau i la justícia creixen.  

No és fàcil viure sense por quan hi ha molts motius per tenir-ne. La situació actual que vivim, per a molts està plena d’inseguretats. Inseguretat econòmica en moltes llars que fan que no puguin portar el menjar necessari a taula, o pagar la llum o el gas, por a la violència de la parella o ex-parella, por pel futur dels fills que no troben feina, por quan es viu en un país en guerra... 

En aquest context, les paraules dels àngels segueixen ressonant a les nostres oïdes: “No tingueu por” Tingueu confiança perquè el qui dona sentit a tot és a prop nostre i ens estima. Jesús és el fonament de la nostra esperança, la llum per a les nostres foscors.

El context històric del naixement de Jesús no era millor que el nostre. La pobresa de la família de Jesús ens recorda la pobresa dels nostres dies. Els qui aquesta nit, com cada nit, dormiran al ras, ens recorden Josep i Maria cercant lloc a l’hostal.

Jesús neix avui, com va néixer a Betlem. Avui també la Bona notícia és per a tot el poble, per a tota la humanitat. És bona notícia pels qui confiem en ell, però també pels qui l’han oblidat, pels qui creuen en Déu però també pels qui viuen en un mar de dubtes.

La bona notícia és que qualsevol home o dona no està sol davant les seves pors i les seves foscors. Hi ha Algú que és a prop i que ens estima. Potser les pors no desapareixeran, però no estem sols.

Aquest Algú no el trobarem entre els poderosos d’aquest món, entre els rics, entre els famosos, entre els qui mouen els fils. Aquest Algú el trobem avui com fa dos mil anys en els petits llocs perduts de la nostra societat, enmig dels senzills, dels petits, dels qui no compten per a ningú, dels qui no omplen les portades de les revistes. 

Els pessebres actuals es troben a la part de darrera del món, de les ciutats, en les perifèries que intentem amagar perquè fan mal als ulls. En els països del Tercer Món, en els barris del Quart Món. És en aquests llocs on es viuen més experiències de solidaritat, de persones que sense fer massa soroll es fan propers dels més necessitats. D’homes i dones que com Maria donen a llum la Llum.

En tots aquests llocs Déu s’ha fet avui proper de nosaltres perquè han hagut homes i dones que s’han fet propers de les famílies dels Betlems d’avui, de les que no tenen prou diners per arribar a fi de mes, de les que no tenen una casa per viure perquè han estat desnonats, de les que recorren quilòmetres per terra i per mar per buscar un lloc segur on viure amb dignitat. Allà on hi ha solidaritat i proximitat, allà hi ha el Déu que s’ha fet humà a Betlem, allà hi ha Nadal, allà es dona a llum la Llum.

Aquest és el missatge de Nadal, i per això avui estem aquí reunits, per això demà mirarem d’estar reunits en família, per això aquests dies ens farem regals... Per significar que volem fer com Déu, que volem fer com Jesús, fer-nos propers dels altres, començant per la pròpia família.

“Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor” Sí, és veritat, la glòria de Déu es fa més palesa quan entre nosaltres hi ha pau, en la família, en la feina o a l’escola, entre els veïns, entre els països, en el món sencer. Treballar per la pau, avui més que mai, és viure Nadal. És donar a llum la Llum.

Que la Pau i la Solidaritat, l’alegria i la justícia,  siguin al centre de les nostres vides en la nit de Nadal.

Que es compleixin en mi les teves paraules

4 diumenge d'Advent any A

lectures

En aquest darrer diumenge d’Advent la litúrgia se centra en Maria. Com Joan Baptista, Maria prepara d’una manera especial la vinguda de Jesús.  

El text escollit és el de l’anunci de l’àngel en l’evangeli de Lluc. És un text, com tots els de la infància de Jesús, amb un alt contingut teològic i que cal llegir més que com un relat històric, com una contemplació dels signes i de les paraules que ens ajudi a descobrir el significat profund de la vinguda de Jesús.

Em voldria fixar especialment en algunes de les paraules. La primera,  la salutació de l’àngel “Déu te guard”. En català hem traduït per “Déu te guard”, però en l’original grec la paraula és “jaire” que significa “alegra’t”. El Déu que parla a Maria no és un Déu que faci por, que ens provoqui tristesa, ben al contrari és un Déu que ens porta alegria, i que ens crida a viure amb alegria la seva bona notícia. Una notícia que és bona perquè per sobre de tot el que és negatiu, que provoca tristesa, plors i desànims, hi ha l’amor, i l’amor és motiu d’alegria. No és fàcil fer una afirmació com aquesta quan mirem el món que ens envolta, especialment en els temps actuals,  amb tantes males notícies. Però hem de dir que sí, que és bona notícia, perquè malgrat tot cada un de nosaltres som capaços d’estimar, i a més hi ha molta gent que cada dia estima, a vegades en circumstàncies ben difícils. 

“El senyor és amb tu”:  En Jesús Déu s’apropa de nosaltres, Déu comparteix la condició humana. Aquest Déu que és amb Maria, també és amb nosaltres.  Un Déu tan proper és una invitació a cada un de nosaltres a ser propers, a no allunyar-nos dels altres, a vetllar sobre ells, a no crear divisions, ni de religió, ni de cultura, ni de política, ni de raça. Ser proper d’aquell que no conec de res però que em necessita, tal com va fer el bon samarità.  

“No tinguis por, Maria” El mateix que Jesús ressuscitat dirà als seus deixebles: “No tingueu por”. El mateix que avui ens diu a nosaltres. Déu ens convida a viure sense por. No es tracta de la por que podem tenir en un moment determinat per alguna amenaça, és la por profunda de qui no espera res de la vida, del qui no troba cap sentit a l’existència. És també la por que a vegades tenim cap als qui són diferents de nosaltres, pel seu origen, per la seva raça. I també la por que sembla que tinguem els cristians al món que ens envolta, a la laïcitat, a les altres creences i conviccions, a les diferents maneres d’entendre la vida, a les diferents opcions morals i als diferents models de família. 

La invitació de Jesús és a fer confiança. Vivint en aquesta confiança la por deixarà lloc al testimoniatge valent, alegre i també respectuós dels altres.

“Tindràs un fill”: aquí també la traducció ha perdut els detalls de l’original, que diu: “concebràs i donaràs a llum un fill”. Donar a llum és una expressió ben rica que s’adreça a nosaltres que hauríem de ser testimonis de llum enmig de la foscor. No estem cridats a jutjar, a condemnar, sinó a donar llum d’esperança, i també a saber reconèixer les petites llums que s’encenen a molts llocs i fer costat a tots aquells que les encenen.  Com Maria, també hem de donar a llum la bona notícia de Jesús.

“Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”. Fer que la nostra vida sigui paraula de Déu. Podem pensar que això és només cosa de Jesús, de Maria, dels sants. Nosaltres som paraula de Déu cada vegada que fem un gest, per més senzill que sigui, que sigui un gest i un fruit d’amor. 

 Que les paraules de l’àngel i de Maria siguin un repte per a nosaltres en aquest acabament d’Advent. I que el Nadal que celebrarem sigui un temps favorable perquè a través nostre es compleixi la paraula de Déu.

L’Esperit del Senyor m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts...

3 diumenge d'Advent any A

lectures

El fragment del profeta Isaïes que hem escoltat és el que Jesús va llegir a la sinagoga de Nazaret i que era, per dir-ho d’alguna manera, el seu programa: “L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu...”

L’Esperit de Déu és en els profetes, l’Esperit és en Jesús, però també és en nosaltres. L’Esperit de Déu no és elitista, només per a gent especial, només per als sants, només per als d’una determinada religió... L’Esperit de Déu és universal, no és sectari... Reposa sobre tot home sobre tota dona que no es tanca sobre si mateix, que s’obre a la seva acció.  

Deixar-se conduir per l’Esperit, apropar-se a ell no significa allunyar-se del món, dels altres. Tot el contrari, apropar-se a ell només es pot fer apropant-se al mateix temps als altres, especialment als desvalguts, als qui tenen el cor adolorit, als presoners, als captius...

El missatge d’Isaïes, que Jesús fa seu, ens il·lumina molt bé en el temps d’Advent, en què ens preparem per a la seva vinguda. L’espera d’aquesta vinguda consisteix a esperar i acollir els altres, d’acord amb les paraules de Jesús que vam escoltar fa uns diumenges: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” sense oblidar que els germans de Jesús són els afamats, els qui passen set, els forasters, els malalts, els presoners. En les paraules de Jesús ressonen les paraules d’Isaïes: els desvalguts, els cors adolorits, els captius, els presos...

La nostra preparació de Nadal ha d’anar per aquí, per apropar-nos als preferits de Jesús, que avui són també els presoners i els captius. També els que no arriben a cobrir les despeses més essencials com és la del pa de cada dia, els qui viuen violències de qualsevol mena, els qui són exclosos o discriminats.

    

Aquesta és també la preparació a la que Joan Baptista ens convida. Aplanar el camí al Senyor és aplanar el camí als altres, en comptes d’aixecar murs i tancar-nos en els nostres petits mons.

Els petits mons personals, familiars, però també els nostres petits mons de països d’Occident que pensant només en els nostres problemes oblidem la situació dels països del Tercer Món.  

A l’evangeli hem escoltat que Joan venia a donar testimoni de la Llum. Nosaltres podem ser avui testimonis de la Llum. Una Llum que no consisteix a saber moltes coses, a conèixer els secrets de la ciència o de l’economia, ni a conèixer els misteris de l’existència. La Llum que hem de testimoniar és la Llum de l’amor. Com diu el mateix Joan en la seva primera carta: “els qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum, però els qui no els estimen estan en la fosca, caminen a les fosques i no saben on van”.

El papa Francesc, en l’encíclica “Fratelli Tutti” ens parla també d’una única humanitat, on l’objectiu és la fraternitat i l’amistat social. On tots estem units per un mateix Esperit, en siguem conscients o no, un Esperit que ens fa aturar quan veiem un germà caigut al costat del camí, el coneguem o no, sigui quina sigui la seva religió, la seva raça o la seva nacionalitat.

Que en aquest temps d’Advent siguem dòcils a l’Esperit de Déu que ens envia a portar la bona nova als desvalguts, que ens apropa solidàriament a la humanitat i al món que Déu ens ha confiat.

Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí

2 diumenge d'Advent any A

lectures

En aquest segon diumenge d’Advent, escoltem el començament de l’evangeli de Marc, l’evangeli que ens acompanyarà normalment al llarg d’aquest any litúrgic.

Es tracta de l’evangeli més antic dels quatre que hi ha al nou testament. No només és el primer cronològicament, sinó que podem afirmar que és Marc el primer que té la idea de recollir diferents escrits que ja existien sobre Jesús per “cosir-los” en forma de vida. Ho fa en el moment en què els testimonis directes d’aquesta vida comencen a morir. Vol deixar un llibre que recordi per sempre més que Jesús va viure una vida com les nostres, que no va ser un àngel baixat del cel, sinó un ésser humà amb carn i ossos. 

Segurament, els altres tres evangelistes no van fer sinó imitar aquesta manera de fer de Marc.

Devem també a Marc la paraula “evangeli” per designar aquests llibres que ens anuncien el missatge de Jesús en forma de “vida”. 

Aquesta paraula que etimològicament significa “bona notícia”, encapçala el llibre de Marc: “Comença la bona notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu”

 En la nostra vida, en la que de tant en tant hi ha “males notícies”, en el nostre món on tan sovint hi ha “males notícies” és bo no oblidar que la vida de Jesús és “bona notícia”.  

En quina mesura som, com deia Isaïes,  missatgers de “bona notícia” enmig del nostre món? Com ho hem de fer per evitar que el món vegi els cristians com gent pessimista, que no sap descobrir les llavors de bondat que existeixen pertot arreu. Com podem ser portadors de bona notícia en els nostres temps de dificultat, de malaltia, de guerra, de pobresa, de mort.

Com podem fer per ser missatgers, com Joan Baptista, que va ser una llum enmig de la foscor en uns temps que no eren millors que els nostres.

La gent anava cap a ell perquè hi descobria coherència. La seva presència senzilla en el seu vestir, el seu crit de conversió, atreia la gent senzilla que estava cansada de tantes paraules i de tanta hipocresia.

De quina manera podem avui fer semblant, a fi que el nostre testimoniatge es basi més en els fets que no en les paraules. 

Com Joan, portar un vestit senzill. No són els grans mitjans el més important en l’anunci de l’evangeli. Més aviat els grans mitjans, l’ostentació, les despeses excessives desfiguren una bona notícia que Jesús adreçava en primer lloc als pobres.

Els homes i dones que més rastre deixen o han deixat acostumen a ser persones que vivien senzillament. El que destaca en ells no són les riqueses o el poder sinó una vida coherent i dedicada als més pobres, als infants, als malalts... Tots ells ens són exemples per saber de quina manera podem ser missatgers d’una bona notícia.

Hi ha moltes maneres ben senzilles i al nostre abast per anunciar Jesucrist: Un somriure, una visita, un servei, donar gràcies, demanar perdó, ser acollidor, són petits gestos que són bona notícia. I són els actes pels que ens deia l’evangeli de fa dos diumenges que serem jutjats.

En el temps d’Advent preparem i aplanem el camí que ens porta a Jesús, apropant-nos dels petits i els pobres que es creuen amb nosaltres. Acompanyant els qui experimenten la soledat, la malaltia i la mort, la dificultat econòmica o l’exclusió social.

I encara que no es creuin amb nosaltres, sentim-nos propers de tantes persones i països que viuen submergits en males notícies d’injustícia, de guerra, d’intolerància, de xenofòbia o racisme.

Que el camí cap a Nadal ens faci més sensibles i solidaris d’aquestes situacions i així poder acollir Jesús en el nostre cor.

Que es compleixin en mi les teves paraules

Immaculada Concepció 2023

lectures

Quan celebrem una festa de Maria com la d’avui, podem tenir la temptació de mirar les imatges que d’ella tenim, algunes molt sumptuoses, amb riques vestimentes, algunes sense el nen Jesús. La diversitat és ben gran.

Totes són expressió de les diferents èpoques i cultures. Cap d’elles no hauria de ser una barrera per arribar a la noia de Natzaret que hem escoltat a l’evangeli. Tampoc els dogmes o les tradicions sobre ella que a vegades han estat barrejats amb altres intencions.

Celebrar Maria ha de ser celebrar i contemplar la seva humanitat, i a través d’ella celebrar i contemplar la humanitat del Crist. 

Maria és model per a nosaltres de cristiana, deixebla i seguidora de Jesús. A través d’ella descobrim la humanitat del Crist i la nostra pròpia humanitat. D’ella destaca virtuts que són també model per a nosaltres: la pobresa i la humilitat.

I ara ja, a la llum de l’evangeli de l’anunciació i del que segueix, la visita a Elisabet, hi hem d’afegir dues virtuts tan importants en el nostre seguiment del Crist: la disponibilitat i l’esperit de servei.

Disponibilitat que es resumeix en la resposta a l’àngel: «Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules», i disponibilitat en el primer que fa un cop sap que serà la mare del Fill de Déu: visitar Elisabet per posar-se al seu servei.

Posa en pràctica les paraules de l’àngel seguint el que Jesús ensenyarà després: Servir Déu a través del servei als altres, especialment aquells que es troben més necessitats. Estimar Déu estimant els altres.

Ser mare de Jesús no l’encimbellarà, més aviat l’abaixarà fins al peu de la creu, resum de totes les creus i sofriments de la humanitat.

En aquesta època que ens ha tocat viure, amb totes les dificultats que molts passen per la malaltia, la mort, les dificultats econòmiques, les guerres, la pobresa, mirant Maria ens pot ajudar a no sentir-nos sols sinó misteriosament acompanyats per aquell Senyor que és amb nosaltres i que ens diu: “No tingueu por”.

Un descobriment que no ens ha d’encimbellar deixant que els tsunamis socials passin per sota, passin de llarg, sinó que ens ha de fer anar a casa de les Elisabets d’avui, posant-nos al seu servei.

Enmig de l’Advent que ens prepara per rebre el Crist, la festa d’avui ens ajuda a avançar. Maria prepara com ningú la vinguda del Crist des d’abans de néixer fins a la fi dels temps. 

Que mirant-la, puguem preparar-nos millor a la seva vinguda, un any més, al pessebre de Betlem, envoltat de Maria, de Josep, dels pastors, sagraments de la humanitat pobra i desvalguda que no troba lloc a l’hostal.

Que el puguem rebre en els nostres cors, que ens doni llum i força en la foscor i en la feblesa. I que l’eucaristia que celebrem sigui aliment per al nostre camí, signe d’una vida compartida i donada.