dilluns, 26 de desembre del 2022

Que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau

Santa Maria Mare de Déu 2023

lectures


Continuem celebrant avui la festa de Nadal, aprofundint en el misteri de la Paraula que planta la seva tenda entre les nostres. Misteri d’esperança quan tantes realitats ens condueixen a perdre l’esperança: en nosaltres, en els altres, en la creació.

L’esperança que neix en nosaltres, com deia Tagore, quan un infant obre els ulls a la vida. L’esperança que creix en nosaltres quan un infant fràgil neix a Betlem, anunciat a uns pastors, acompanyat per Maria i Josep que als vuit dies li posen el nom de Jesús, que significa “Déu salva”.

Esperança de salvació fonamentada en un Déu que és Pare i que fa de tots nosaltres fills i hereus. Esperança que ens compromet a fer dels altres no uns enemics sinó uns germans. 

Esperança activa que ens fa treballar per un món més digne i més humà, colze amb colze amb tots els que tenen esperança en la humanitat, de totes les conviccions i creences.

Contemplem l’infant nu i fràgil de Betlem i també l’home nu i fràgil de la creu. En aquesta contemplació escoltem el Jesús de Galilea que camina cap a Jerusalem, escoltem les seves paraules i els seus gestos per encarnar-los en les nostres vides. Actualitzem la seva bona notícia en el nostre món d’avui i d’aquí. Busquem tots els que avui viuen en la nuesa i en la fragilitat i obrim-los llums d’esperança gràcies a la nostra fraternitat i solidaritat.

Avui és la 56 Jornada Mundial de la Pau. Avui també és el primer dia de l’any civil. Són circumstàncies que no podem deixar de costat. Hem de fer nostres, tal com va dir el Concili Vaticà II, els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes de la humanitat del nostre temps.

Hem de fer nostres els anhels de justícia i de pau de tantes persones i organitzacions. Hem de fer nostres els anhels d’un lloc millor per viure de tants homes i dones que surten dels seus països per fugir de la guerra i de la pobresa i que travessen mars i murs. Hem de fer nostres els anhels de viure en un planeta més sostenible i menys contaminat pel que treballen també moltes persones i organitzacions.  

Tants anhels i esperances, barrejats de tristeses i angoixes tanquen l’any 2022 i obren avui l’any 2023. Un any 2022 en el que vam veure iniciar-se una guerra que encara no s’ha acabat. És cert que hi ha d’altres guerres. Però per moltes raons, la guerra d’Ucraïna la vivim més de prop. Ens ha fet ben present la crua realitat de la guerra que ha afectat a tanta gent innocent, tants infants i vells que han mort o que estan vivint amb dificultat l’hivern sense llum o gas. 

El títol del missatge del papa Francesc per a aquesta Jornada Mundial de la Pau és: “Ningú no es pot salvar sol. Recomençar des de la COVID-19 per traçar junts camins de pau”. Després de fer un repàs de tot el que ha significat la pandèmia, tant negatiu com positiu, recorda que quan crèiem que ens sortíem d’aquell flagell, un nou virus apareixia, el virus de la guerra. 

El missatge acaba dient-nos el que ens toca a fer nosaltres. Diu, entre d’altres coses, això:

“Què se’ns demana, doncs, que fem? En primer lloc, que ens deixem canviar el cor per l’emergència que hem viscut, és a dir, permetre que Déu transformi els nostres criteris habituals d’interpretació del món i de la realitat a través d’aquest moment històric. Ja no podem pensar només en preservar l’espai dels nostres interessos personals o nacionals, sinó que hem de concebre’ns a la llum del bé comú, amb un sentit comunitari, és a dir, com un “nosaltres” obert a la fraternitat universal. No podem cercar només protegir-nos a nosaltres mateixos; és hora que tots ens comprometem amb la guarició de la nostra societat i el nostre planeta, creant les bases per a un món més just i pacífic, que s’involucri amb seriositat en la recerca d’un bé que sigui veritablement comú.”

Germanes, germans, amics, en la festa de Santa Maria Mare de Déu, en el primer dia de l’any 2023, com escoltàvem a la primera lectura, que “Déu ens beneeixi i ens guardi, ens faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de nosaltres; giri cap a nosaltres la seva mirada i ens doni la pau.”


dissabte, 24 de desembre del 2022

No us preocupeu del que haureu de dir

Sant Esteve 2022

lectures


La festa de Sant Esteve, l’endemà de Nadal, ens situa millor en la festa que celebràvem ahir.

Sempre correm el perill que el Nadal sigui massa de cotó fluix, edulcorat. L’infant, el bou i la mula, Josep i Maria, els pastors, els Mags podrien fer moure només les nostres emocions i quedar-nos a aquest nivell d’emocions, de sentiments.

Sant Esteve ens ajuda a descobrir que en l’infant fràgil, la nit fosca, la fragilitat de la família de Maria i Josep hi ha inscrita la crua realitat de l’ésser humà i de l’existència: ens recorda que el mal és ben present enmig de l’alegria i els desigs de pau del naixement. Herodes, els habitants de Betlem que deixen que el naixement es faci en un pessebre i no en l’escalfor de la llar, ens deixen ben clar que Nadal no és un oasi dins la història humana, sinó que està immers en la història humana amb les seves llums i les seves ombres.

En el martiri d’Esteve hi veiem la creu del Calvari. Nadal no es pot separar del Divendres Sant, però tampoc de la Pasqua. La història de salvació és un tot que engloba dins seu tota la història humana. Jesús ens salva en tota la nostra integritat personal i social. Jesús salva també les situacions més difícils que es viuen avui, Jesús és ben present a Ucraïna, i a d’altres països amb conflictes, Jesús és present enmig dels que també avui no troben lloc on allotjar-se, dels que no tenen prou per portar a casa el pa de cada dia.

La festa d’avui també ens recorda que la nostra contemplació de Jesús, sigui en el pessebre o en la creu ha d’acabar sempre en el testimoni. No podem quedar-nos en la contemplació, no podem quedar-nos en l’escolta, ni que l’una i l’altra siguin necessàries. Són necessàries, però no suficients. 

En Esteve hi veiem algú que va saber donar testimoni, que va encarnar en la pròpia vida la vida de Jesús. La nostra vida cristiana és intentar participar de l’encarnació de Déu en la humanitat, fer que la nostra vida sigui també encarnació de Déu. Fer que en la nostra vida hi hagi gestos concrets d’amor, d’aquell amor que Jesús ens va ensenyar, un amor generós i gratuït que estima els enemics i para l’altra galta, que obre els braços al fill que torna, que perdona setanta vegades set i que com Jesús i com Esteve perdona els seus botxins.

Un amor sense fronteres, que no s’atura en el que em cau bé, en el que pensa com jo, en el que s’assembla a mi. Un amor que veu en primer lloc la necessitat de ser estimat que té el que és davant meu. Com fa el samarità amb l’home caigut al costat del camí.

Aquest és l’amor que Esteve va fer seu i que el va fer donar la vida fins al final a semblança del seu Mestre.

Amb el seu exemple, hem de ser capaços de donar testimoni, de no preocupar-nos massa del que direm ni de com ho direm. A condició que com Esteve escoltem, contemplem i intimem amb Jesús. Que no ens quedem estancats pensant que ja ho sabem tot d’ell. Jesús és sempre el mateix, però nosaltres no. A cada etapa de la nostra vida ens hem de posar davant l’evangeli, davant dels signes dels temps per tal que el nostre testimoni no sigui encarcarat, sinó viu i actual. Així serem paraula de Jesús, serem paraula de Déu.

Que l’eucaristia que avui celebrem, l’endemà de Nadal, sigui llum en les nostres foscors, sigui aliment per la nostra fragilitat,  força per al nostre testimoni.


dimarts, 20 de desembre del 2022

La Llum resplendeix en la foscor

Dia de Nadal 2022

lectures


La festa de Nadal és un moment oportú per intentar penetrar en el misteri d’un Déu que es fa carn, que es fa un més de nosaltres, que planta la seva tenda enmig de les nostres.

És el misteri d’un Déu proper. Nosaltres, cristians, no creiem en Déu simplement,  nosaltres creiem en un Déu que s’ha revelat en un ésser humà. Un ésser humà com els altres. Un infant nascut en un pessebre, en un poblet petit d’un país petit, al si d’una família senzilla.

Hem de mirar aquest infant amb els mateixos ulls que el van mirar els pastors de Betlem. A l’anunci de l’àngel, no es tanquen en idees preconcebudes. Ells, que no eren ni sacerdots, ni fariseus, ni mestres de la Llei, s’aixequen per anar a adorar el Salvador... i no troben més que un petit infant en un pessebre. La seva fe senzilla els és suficient per descobrir l’extraordinari en un esdeveniment tan ordinari que ha passat als afores de Betlem. Quants restaran cecs davant Jesús, davant les seves paraules i els seus gestos. Quants rebutjaran aquest Déu que es manifesta en Jesús! Els fariseus, els escribes, els sacerdots, inclús la seva pròpia família, també els seus deixebles a un moment o a un altre seran incapaços de descobrir la bona notícia que es revela en Jesús de Nazaret “Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit”. Els pastors en canvi esdevenen els primers apòstols de l’evangeli, expliquen als altres la bona notícia que acaben de descobrir. L’alegria de descobrir que Déu és a prop, que s’ha fet proper.

Davant d’aquest descobriment, quina és la nostra resposta? Nosaltres que a vegades som tan lluny del nostre veí, aquell que viu al mateix replà i que a penes coneixem, d’aquell qui viu al mateix edifici i que potser ens necessita o tal vegada d’aquella germana o d'aquell germà de comunitat amb qui comparteixo sostre i vida? Quantes distàncies hi ha en tan poc espai!

Quina és la realitat del nostre món més de dos mil anys després del naixement de Jesús? En un temps on diem que les distàncies no existeixen, a l’era de l’internet, de les autopistes, de l’alta velocitat, del mòbil, de les xarxes socials, on tenim tots els mitjans tècnics per apropar-nos els uns dels altres, el nostre món continua augmentant la distància entre el primer i el tercer món, continuen havent conflictes que divideixen pobles i civilitzacions. Nacions que s’aixequen contra els seus veïns, amb amb míssils, tancs i canons. 

Terrorisme, violència de gènere, abusos, racisme, xenofòbia, conflictes religiosos, culturals, ètnics, immigrants i refugiats que truquen a la porta, emergència climàtica.

No, el nostre món no aprofita tots els avenços tècnics per construir un sol món més just, més solidari, més sostenible, més humà. Perquè els avenços tècnics no són suficients si hi manca el cor de l'home. “Només es veu bé amb el cor, el que és essencial és invisible als ulls” com deia la guineu al petit príncep.

El nostre món no ha descobert aquest Déu invisible als ulls, que només es veu amb un cor com el de Maria, Josep o els pastors, un Déu proper que ens és Pare i que fa de tots nosaltres fills i filles, germanes i germans.

 No hem descobert aquest Déu que avui ens visita, discretament, a través d’homes i dones que es creuen en el nostre camí, especialment els més petits, els malalts, els pobres, els qui ho passen malament per qualsevol raó.

 Déu ens visita avui tant en situacions positives com negatives, a fi que ens  fem propers dels altres, a fi de fer-nos sortir de les nostres closques i així caminar vers l’altre per posar-nos al seu servei, per donar-li un cop de mà, per perdonar-lo, per demanar-li perdó, per donar-li gràcies, per acompanyar-lo en la seva soledat, en la seva malaltia o en la seva dificultat econòmica.

Que en aquesta eucaristia de Nadal, com els pastors, sapiguem descobrir en el gest senzill del pa trencat i del vi vessat la bona notícia del Déu que s’ha fet humà en la senzillesa d’un pessebre i que es lliura avui també per cadascú de nosaltres.


diumenge, 18 de desembre del 2022

No tingueu por

Nit de Nadal 2022

lectures


El missatge de l’àngel als pastors ens ajuda a comprendre el significat i la importància del naixement a Betlem en aquesta nit de Nadal.

Les primeres paraules són: “No tingueu por”. les mateixes paraules que l’àngel va dir a Maria quan li va anunciar el naixement de Jesús: “No tinguis por, Maria”. Les mateixes paraules que Jesús havia repetit tot al llarg de la seva vida: “No tingueu por”.

Quines són les nostres pors avui? Cadascú té les seves. Por a l’obscuritat, por a la soledat, por davant la situació econòmica, por perquè hem perdut la feina, por per la salut del planeta Terra, por per una malaltia, por per la manca de sentit del que fem, por per un trencament a la parella, por pel futur dels fills, por per les decisions que prenen els fills quan es fan grans, por pels perills que ens sembla que els envolten... Tantes i tantes pors!

“No tingueu por” Tingueu confiança perquè el qui dona sentit a tot és a prop nostre i ens estima. Jesús és el fonament de la nostra confiança, l’antídot per a les nostres pors.

Un Jesús que no pertany a Josep i Maria, que no pertany als pastors ni als Mags, que no pertany als Jueus, però que fins i tot no pertany tampoc als cristians. Jesús pertany a la humanitat sencera.

La Bona notícia és per a tot el poble, és a dir, per a tota la humanitat. És bona notícia pels qui confiem en ell, però també pels qui l’han oblidat, pels qui creuen en Déu però també pels qui viuen en un mar de dubtes.

La bona notícia és que qualsevol home o dona no està sol davant les seves pors. Hi ha Algú que és a prop i que ens estima.

Aquest Algú no el trobarem entre els poderosos d’aquest món, entre els rics, entre els famosos, entre els qui mouen els fils. Aquest Algú el trobem avui com fa dos mil anys en els petits llocs perduts de la nostra societat, enmig dels senzills, dels petits, dels qui no compten per a ningú, dels qui no omplen les portades dels diaris. 

Els pessebres actuals es troben a la part de darrera del món, de les ciutats, en els llocs que intentem amagar perquè fan mal als ulls. En els països del Tercer Món, en els barris del Quart Món. Perquè és en aquests llocs on es viuen més experiències de solidaritat, de persones que sense fer massa soroll es fan propers dels més necessitats. D’homes i dones que com Maria donen a llum la Llum.

Els pessebres d’avui també es troben en accions solidàries com el recapte d’aliments o la marató de tv3.   Totes aquestes iniciatives són Nadal, es dóna a llum la Llum.

En tots aquests esdeveniments Déu s’ha fet avui proper de nosaltres perquè han hagut homes i dones que s’han fet propers de les famílies de Betlem d’avui, de les que no tenen prou diners per arribar a fi de mes, de les que no tenen una casa per viure perquè han estat desnonats, de les que recorren quilòmetres per terra i per mar per buscar un lloc segur on viure. Allà on hi ha solidaritat i proximitat, allà hi ha el Déu que s’ha fet humà a Betlem, allà hi ha Nadal, allà es dona a llum la Llum.

Aquest és el missatge de Nadal, i per això avui estem aquí tots reunits, per això demà estarem també reunits en família, per això aquests dies ens farem regals... Per significar que volem fer com Déu, que volem fer com Jesús, fer-nos propers dels altres, començant per la pròpia família.

“Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor”

Sí, és veritat, la glòria de Déu es fa més palesa quan entre nosaltres hi ha pau, en la família, en la feina o a l’escola, entre els veïns, entre els països, en el món sencer. Treballar per la pau és fer Nadal. És donar a llum la Llum.

Que la Pau i la Solidaritat siguin doncs al centre de les nostres vides en aquesta nit de Nadal.


diumenge, 11 de desembre del 2022

Déu-és-amb-nosaltres

4 diumenge d'Advent any C

lectures


En aquest darrer diumenge d’Advent, l’evangeli que acabem d’escoltar ens parla d’una petita història humana, la de Josep, la de Maria, que com tantes altres petites i grans històries humanes està plena de fets que no comprenem, de fets que ens sorprenen.  

Quantes vegades no ens passa com a Josep que no acabem d’entendre el perquè de les coses. Ni de les que ens semblen dolentes, ni a vegades tampoc de les bones. L’ésser humà que en tants camps sembla que ho domina tot, quan es queda sol i despullat davant el misteri de l’existència, no té respostes per a tot, no pot dominar els esdeveniments com ell voldria. 

Aquesta vivència ens acompanya des del naixement fins a la mort. A vegades intentem tancar els ulls, adormir-nos, viure com si ho sabéssim tot, mirant de no fer-nos preguntes, d’anar vivint, d’anar passant. Però de cop i volta un entrebanc, una malaltia, un daltabaix, una crisi, la pèrdua del treball, la mort d’un ésser estimat... ens obliga a preguntar-nos: per què? Per què això em passa a mi? Quin sentit té que continuï la meva vida així?

Com deia, Nadal posa davant dels nostres ulls una petita història humana: un home, Josep, una dona, Maria, que també es fan preguntes. Josep no comprèn el que passa amb la seva promesa. Espera un fill. No sap què fer. Podria tirar pel dret i denunciar-la. Seria acusada d’adulteri. I ja sabem què passava amb les dones que eren acusades d’adulteri. Hauria estat possiblement lapidada. 

Però en el profund del cor, allà on ens posem preguntes, allà on prenem decisions, Josep hi troba Déu. Un Déu que parla no amb trons, llamps o catàstrofes. Un Déu que parla en veu baixa, sense violentar. Un Déu sorprenent que li demana de seguir endavant amb el seu projecte de prendre Maria com esposa.

Aquest Déu que parla a Josep és el Déu amb nosaltres, l’Emmanuel, el Déu proper.

El nom, Emmanuel, no és el nom que portarà el fill de Maria i Josep. Fins i tot en el text sembla que hi hagi una contradicció amb els dos noms, Jesús i Emmanuel. És un nom simbòlic que Mateu posa al començament de l’evangeli per dir-nos el que serà Jesús: “Déu amb nosaltres”, Déu que es fa proper. Aquest mateix evangeli de Mateu acabarà amb aquella frase de Jesús que diu: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Tot l’evangeli queda doncs emmarcat en aquesta idea principal d’un Déu que en Jesús s’ha fet més proper que mai.

Que sigui proper no significa que sigui fàcil de comprendre ni de trobar. A vegades demana coses que no ens acaben d’agradar, que ens compliquen la vida: estimar els enemics, perdonar sense límits, parar la galta, posar-se al servei dels altres... A vegades els nostres camins són tan allunyats que no es creuen mai amb Ell.

Aquest Déu proper, que se sap posar en la pell i en el cor del pobre, del maltractat, del malalt, de l’exclòs, vol que siguem els seus instruments per apropar-se de la humanitat, i sobretot de la perifèria de la humanitat. Ens demana d’estar a prop dels seus preferits, d’aquells pels que sent una especial tendresa.

En la festa de Nadal celebrarem aquest Déu que es fa un de nosaltres, que planta la seva tenda enmig de les nostres. I que vol que nosaltres també plantem les nostres tendes enmig de les dels altres. Que sortim de les nostres closques, de les nostres cases, per donar un cop de mà a qui ho necessita.

Els signes de Nadal, que potser hem comercialitzat massa, ens parlen d’això: el dinar familiar, els regals, els llums, el pessebre... són senyals d’aquest Déu que és proper i que ens convida a ser propers.

Aprofitem aquests signes tradicionals, mirant de tant en tant el nen Jesús del pessebre, per no oblidar que és ell al centre de la festa, ell que va néixer en un pessebre, pobre enmig dels pobres, per anunciar-nos un Déu que és Pare, que ens estima com a fills i que vol que siguem germans. 


dijous, 8 de desembre del 2022

N’hem d’esperar un altre?

3 diumenge d'Advent any A

lectures


El tercer diumenge d’Advent s’anomena tradicionalment diumenge d’alegria, diumenge “Gaudete”. A mig camí de Nadal, comencem a gaudir la gran alegria que apareixerà aquell dia. En aquest any litúrgic, és la primera lectura i també l’evangeli que ens parlen d’alegria. 

Tots sabem, però, que l’alegria és ambigua. Pot ser una alegria que amaga tristors, pot ser una alegria efímera i que genera frustracions. 

 Quina és l’alegria de Jesús? Ho hem escoltat a l’evangeli: és l’alegria que neix en veure que els altres estan alegres perquè la vida se’ls ha tornat menys feixuga. L’alegria del cec que recobra la vista, del pobre que pot sortir de la indigència, del malalt que retroba la salut, del leprós que és purificat... L’alegria de l’altre és l’alegria de Jesús.

Per això, quan els deixebles de Joan Baptista van a preguntar a Jesús si és o no és el Messies, respon no amb un gran discurs religiós, ni polític, com potser s’esperaven. Jesús respon amb els fets, aquells fets que són bona notícia pels que estaven desesperats en la seva situació.

Segurament Joan Baptista dubta de Jesús, els seus deixebles també, perquè esperen un Messies que actuï amb força i poder contra els romans, contra Herodes, contra les autoritats religioses. Un Messies que porti el judici rigorós de Déu cap a aquells que no obeeixen la seva Llei. I en canvi, el messianisme de Jesús passa per la bona notícia que obre camins d’esperança als qui l’han perdut, passa per guarir ferides i acompanyar.

I nosaltres, quina és la font de la nostra alegria? Tenim experiències d’estar alegres perquè hem col·laborat a l’alegria de l’altre? O tenim només experiències d’alegries que comencen i acaben en nosaltres?

Amb tot això no vull dir que les petites alegries que tenim per gustos o aficions no ens les puguem permetre. Però sense oblidar que l’alegria, si és compartida, és de més qualitat. I que l’alegria no pot tenir mai com a conseqüència fer mal. Ni mal als altres ni mal a nosaltres mateixos. Passar-ho bé a costa de maltractar algú o de maltractar-nos a nosaltres, no pot ser la manera de buscar l’alegria.

La resposta de Jesús als deixebles de Joan Baptista és la resposta dels fets i no de les paraules. Jesús posava al davant els fets. I les paraules que seguien sempre eren coherents amb els fets.

Nosaltres, seguidors de Jesús, podem dir el mateix? Si ens vinguessin a preguntar si som nosaltres els seguidors de Jesús o n’han d’esperar uns altres, quina resposta donaríem? Podríem dir, com Jesús, que miressin el que passa al nostre voltant? Trobarien malalts guarits, pobres que són ajudats, persones soles que són acompanyades? Descobririen al voltant nostre gestos de solidaritat i de fraternitat? O només trobarien paraules, declaracions, bones intencions.

Coincidint en el temps, en aquestes setmanes abans de Nadal, hi ha esdeveniments “profans” que tenen una dosi important de solidaritat com pot ser avui mateix la Marató de TV3 o el recapte d’aliments. Són esdeveniments que podem integrar en el nostre Advent. Junt amb ells, pensem d’altres gestos que ens ajudin a fer-nos propers dels altres: gestos de reconciliació, solidaritat, acompanyament, començant per aquells que són més a prop nostre. No com un deure o una obligació, sinó per experimentar l’alegria compartida que Jesús va viure i que nosaltres també podem viure si obrim els ulls i les oïdes a aquells que ens necessiten. 


diumenge, 4 de desembre del 2022

Que es compleixin en mi les teves paraules

Immaculada Concepció de Maria 2022

lectures


Cada any en la solemnitat de la immaculada concepció escoltem el relat de Lluc de l’anunciació. Un relat que coneixem bé, però del que podem sempre extreure nous missatges. 

Lluc narra l'anunci del naixement de Jesús en estret paral·lelisme amb el del Baptista. El contrast entre les dues escenes és tan sorprenent que ens permet entreveure amb una nova llum el Misteri del Déu encarnat en Jesús.

L'anunci del naixement del Baptista esdevé a Jerusalem, la grandiosa capital d'Israel, centre polític i religiós del poble jueu. El naixement de Jesús s'anuncia a un poble desconegut de les muntanyes de Galilea. Un llogaret sense cap relleu, anomenat Natzaret, d'on ningú espera que pugui sortir res de bo. Anys més tard, aquests pobles humils acolliran el missatge de Jesús anunciant la bondat de Déu. Jerusalem, per contra, el rebutjarà. Gairebé sempre, són els petits i insignificants els que entenen i acullen millor el Déu encarnat en Jesús.

L'anunci del naixement del Baptista té lloc a l'espai sagrat del temple. El de Jesús en una casa pobra. Jesús es farà present allà on la gent viu, treballa, gaudeix i pateix. Viu entre ells alleujant el patiment i oferint el perdó del Pare. Déu s'ha fet carn, no per romandre als temples, sinó per plantar la seva tenda entre les nostres i compartir la nostra vida.

L'anunci del naixement del Baptista l'escolta un «home» venerable, el sacerdot Zacaries, durant una solemne celebració ritual. El de Jesús es fa a Maria, una noia jove. No s'indica on és ni què està fent. A qui pot interessar la feina d'una dona? Tot i això, Jesús, el Fill de Déu encarnat, mirarà les dones de manera diferent, defensarà la seva dignitat i les acollirà entre els seus deixebles.

Finalment, del Baptista s'anuncia que naixerà de Zacaries i Isabel, una parella estèril, beneïda per Déu. De Jesús se'n diu una cosa absolutament nova. El Messies naixerà de Maria, una jove verge. L'Esperit de Déu estarà a l'origen de la seva aparició al món. Per això, «serà anomenat Fill de Déu». El Salvador del món no neix com a fruit de l’amor d’uns esposos que es volen mútuament. Neix com a fruit de l'Amor de Déu a tota la humanitat. Jesús no és un regal que ens fan Maria i Josep. És un regal que ens fa Déu.

La festa de Maria enmig de l’Advent ens anuncia el Nadal, tal com l’àngel li va anunciar. Maria, acceptant amb disponibilitat la paraula de Déu en ella és per a nosaltres model per a la nostra acceptació i disponibilitat de la Paraula de Déu en nosaltres. Que com ella sapiguem dir: “que es compleixin en mi les teves paraules”.

Que amb ella sapiguem reconèixer el Déu que és amb nosaltres, que amb ella avancem sense por cap a Déu i cap als altres, que amb ella donem a llum la Llum que ve del cel.

Que l’eucaristia sigui aliment i força per al nostre caminar.