dimecres, 19 de gener del 2011

Veniu amb mi

L’evangeli d’avui ens relata l’inici de la missió de Jesús.

El que fa posar en marxa aquesta missió és la detenció de Joan Baptista. Tant aquesta detenció com sobretot la mort un temps després a mans d’Herodes, van afectar profundament Jesús.

Joan ha preparat el camí amb la seva crida al canvi, i Jesús el reprèn, però no en un sentit tan penitencial, auster, sinó que la seva crida està associada a una bona notícia: “El Regne de Déu és a prop.”

La conversió que Jesús ens proposa neix de l’alegria de descobrir que enmig de tot el que hi ha de negatiu en el nostre viure, hi ha sempre una llum il·lumina totes les foscors.

Un aspecte important en aquest inici de missió és el lloc on Jesús se situa. No se’n va ni al Temple, ni als palaus. Se’n va a la Galilea dels pagans, un lloc considerat pels bons jueus com perillós i impur per la barreja de cultures, religions, tradicions que hi ha. Un lloc semblant al nostre món d’avui, amb cultures i religions diferents que es barregen degut als fluxos migratoris que la divisió econòmica del món ha provocat.

El lloc on ens situem per anunciar la nostra fe és important. Si en aquest món que acabo de descriure ens situem en el nostre hivernacle, allà on ens trobem segurs, on tothom pensa i és semblant a nosaltres, el caire del nostre testimoniatge serà ben diferent de si ens situem allà on hi ha el món real dels nostres dies, amb la seva diversitat cultural, religiosa, política.

A vegades critiquem que els immigrants que vénen a casa nostra s’aïllen en ghettos. Però és només culpa seva? No és conseqüència també de que nosaltres, els d’aquí, també ens tanquem en ghettos?

La Galilea dels pagans del temps de Jesús és el nostre món actual, globalitzat, amb molts immigrants. No hauríem de veure aquesta realitat com una amenaça, l’hauríem de veure com una oportunitat que ens ajuda a viure millor aquest Regne de Déu que és a prop, i que no estarà format només de cristians o d’occidentals o de blancs, sinó de tots els homes i dones de qualsevol raça cultura o religió.

Per Jesús situar-se en aquest lloc de barreja va ser una oportunitat per anunciar millor el seu Regne.

El contacte amb aquestes cultures diferents ens poden ajudar a sortir de nosaltres mateixos, a tenir menys prejudicis gràcies al coneixement i al diàleg amb l’altre. Estic convençut que els infants, tant els d’aquí com els d’origen estranger, que a l’escola viuen la diversitat seran capaços de superar les nostres dificultats, a condició que nosaltres els ajudem.

Un cop Jesús se situa en el bon lloc, tria els seus col·laboradors més propers. Aquesta tria està lligada al lloc on s’ha situat. No escull sacerdots ni fariseus, sinó uns pescadors de Galilea.

A ells com a nosaltres ens convida a seguir-lo. Un seguiment que comença per un coneixement. No podem seguir a cegues. Cal primer conèixer Jesús per tal de seguir-lo i donar testimoni de la seva bona notícia.

Aquesta feina de conèixer Jesús no ens hem de cansar de fer-la. No hem de dir mai: “Ja conec Jesús”. Es per la lectura de l’evangeli, per la pregària, que podrem conèixer millor Jesús. I coneixent-lo millor podrem anunciar-lo als altres, no tant amb els discursos ni amb els mítings, sinó amb el testimoni del nostre amor. No tant parlant molt de Jesús, sinó intentant parlar com Jesús. És el testimoni el que toca profondament el cor dels altres. Els discursos a vegades es queden a la superfície, el testimoni arriba al cor.

En aquesta setmana de pregària per la unitat dels cristians no hem d’oblidar mai la “Galilea dels pagans”. La unitat dels cristians no és una finalitat en ella mateixa. Està al servei de la unitat de la humanitat sencera. El testimoni dels cristians de cara a aquest desig d’una humanitat unida seria molt més clar si no estiguéssim dividits, si sabéssim descobrir què és l’essencial per a un cristià: Seguir l’estil de vida de Jesús i comprometre’ns amb el seu missatge d’amor sense fronteres. Tota la resta és segurament secundari i no ens hauria de dividir.

Que l’Eucaristia, signe de la unitat profunda que hi ha en la humanitat de tots els temps, ens ajudi a avançar cap a un món més unit i més fraternal.

divendres, 7 de gener del 2011

passà pertot arreu fent el bé

La festa del Baptisme de Jesús conclou el temps de Nadal. El Jesús ja adult, a punt de començar la seva missió ens pot ajudar a què la història del naixement no quedi en una història bonica i una mica anecdòtica..


Es veritat, el que realment ha estat important d’aquest Déu que hem celebrat a Nadal, encarnant-se en la història humana no és l’infant de Betlem sinó el Jesús adult, aquell que deixa la seva casa de Nazaret, la seva família i es disposa a anunciar-nos una bona notícia.


I en aquest procés, l’esdeveniment del Baptisme al Jordà devia tenir una importància gran.


Abans de començar la seva missió, Jesús se’n va a fer cua amb aquells que s’adonaven que calia canviar alguna cosa, i que aquesta voluntat de canvi havia de començar per ells mateixos. Es la crida del Baptista, una crida a preparar la vida per tal de poder acollir aquesta bona notícia salvadora. Jesús doncs, es posa a la cua, com un més.


Les paraules que l’evangelista posa en la boca de Déu estan tretes del text del profeta Isaïes que hem escoltat en la primera lectura i on, en comptes de “fill” Déu parla de “servent”.


La filiació divina de Jesús serà viscuda en clau de servei, d’un servei total a la humanitat.


Jesús és el germà gran que agafa per la mà tota la humanitat per elevar-la al grau de fills de Déu.


I per això ens ensenyarà a adreçar-nos a Ell dient-li: “pare”. Més encara, “papa”, si traduïm bé la paraula “abba” que Jesús va utilitzar.


I per això ens ensenyarà a viure com a fills d’aquest Pare, pel seu exemple de germà gran, un germà que es preocupa dels seus germans petits, especialment els més petits: els pobres, els infants, els pecadors, els desanimats.


En la lectura dels Fets dels Apòstols, Pere fa un resum magnífic de la vida de Jesús, dient que va passar pertot arreu fent el bé. Ens pot semblar que és un resum massa pobre, poc religiós, poc teològic, poc meravellós... ens agrada més sentir que Jesús és un que va fer molts miracles? A mi m’agrada molt més aquesta frase de Pere, pensar en Jesús com aquell que va passar pertot arreu fent el bé.


Ens ajuda en el nostre intent de seguir-lo. Fer miracles, difícilment en farem. Fer el bé, això és al nostre abast, que no vol dir que sigui fàcil de dur-ho a terme. Però sabem com s’ha de fer.


Jesús va passar fent el bé perquè se sabia fill estimat de Déu, i se sabia germà de tothom. Aquest missatge és el que celebrem avui amb la festa del Baptisme de Jesús. Celebrem que som fills, i ens comprometem a viure com a germans.


Aquesta joia i aquest compromís és el que vam adquirir el dia del nostre baptisme. Joia de ser fills i compromís de viure com a germans.


Ser germans de tots, no sempre ho vivim. Potser ho diem, però moltes vegades actuem en sentit contrari.


Fins i tot a vegades ens sembla que hi ha com una tendència natural a seleccionar qui són els meus germans.


Per això el missatge de Jesús segueix essent avui revolucionari, i no sempre els que ens diem seguidors de Jesús sabem anunciar-lo amb la nostra vida.


Germanes i germans, que aquesta festa del Baptisme ens ajudi a viure amb més frescor aquell baptisme més o menys llunyà que un dia vam rebre.