divendres, 7 de gener de 2011

passà pertot arreu fent el bé

La festa del Baptisme de Jesús conclou el temps de Nadal. El Jesús ja adult, a punt de començar la seva missió ens pot ajudar a què la història del naixement no quedi en una història bonica i una mica anecdòtica..


Es veritat, el que realment ha estat important d’aquest Déu que hem celebrat a Nadal, encarnant-se en la història humana no és l’infant de Betlem sinó el Jesús adult, aquell que deixa la seva casa de Nazaret, la seva família i es disposa a anunciar-nos una bona notícia.


I en aquest procés, l’esdeveniment del Baptisme al Jordà devia tenir una importància gran.


Abans de començar la seva missió, Jesús se’n va a fer cua amb aquells que s’adonaven que calia canviar alguna cosa, i que aquesta voluntat de canvi havia de començar per ells mateixos. Es la crida del Baptista, una crida a preparar la vida per tal de poder acollir aquesta bona notícia salvadora. Jesús doncs, es posa a la cua, com un més.


Les paraules que l’evangelista posa en la boca de Déu estan tretes del text del profeta Isaïes que hem escoltat en la primera lectura i on, en comptes de “fill” Déu parla de “servent”.


La filiació divina de Jesús serà viscuda en clau de servei, d’un servei total a la humanitat.


Jesús és el germà gran que agafa per la mà tota la humanitat per elevar-la al grau de fills de Déu.


I per això ens ensenyarà a adreçar-nos a Ell dient-li: “pare”. Més encara, “papa”, si traduïm bé la paraula “abba” que Jesús va utilitzar.


I per això ens ensenyarà a viure com a fills d’aquest Pare, pel seu exemple de germà gran, un germà que es preocupa dels seus germans petits, especialment els més petits: els pobres, els infants, els pecadors, els desanimats.


En la lectura dels Fets dels Apòstols, Pere fa un resum magnífic de la vida de Jesús, dient que va passar pertot arreu fent el bé. Ens pot semblar que és un resum massa pobre, poc religiós, poc teològic, poc meravellós... ens agrada més sentir que Jesús és un que va fer molts miracles? A mi m’agrada molt més aquesta frase de Pere, pensar en Jesús com aquell que va passar pertot arreu fent el bé.


Ens ajuda en el nostre intent de seguir-lo. Fer miracles, difícilment en farem. Fer el bé, això és al nostre abast, que no vol dir que sigui fàcil de dur-ho a terme. Però sabem com s’ha de fer.


Jesús va passar fent el bé perquè se sabia fill estimat de Déu, i se sabia germà de tothom. Aquest missatge és el que celebrem avui amb la festa del Baptisme de Jesús. Celebrem que som fills, i ens comprometem a viure com a germans.


Aquesta joia i aquest compromís és el que vam adquirir el dia del nostre baptisme. Joia de ser fills i compromís de viure com a germans.


Ser germans de tots, no sempre ho vivim. Potser ho diem, però moltes vegades actuem en sentit contrari.


Fins i tot a vegades ens sembla que hi ha com una tendència natural a seleccionar qui són els meus germans.


Per això el missatge de Jesús segueix essent avui revolucionari, i no sempre els que ens diem seguidors de Jesús sabem anunciar-lo amb la nostra vida.


Germanes i germans, que aquesta festa del Baptisme ens ajudi a viure amb més frescor aquell baptisme més o menys llunyà que un dia vam rebre.