dimecres, 19 de gener de 2011

Veniu amb mi

L’evangeli d’avui ens relata l’inici de la missió de Jesús.

El que fa posar en marxa aquesta missió és la detenció de Joan Baptista. Tant aquesta detenció com sobretot la mort un temps després a mans d’Herodes, van afectar profundament Jesús.

Joan ha preparat el camí amb la seva crida al canvi, i Jesús el reprèn, però no en un sentit tan penitencial, auster, sinó que la seva crida està associada a una bona notícia: “El Regne de Déu és a prop.”

La conversió que Jesús ens proposa neix de l’alegria de descobrir que enmig de tot el que hi ha de negatiu en el nostre viure, hi ha sempre una llum il·lumina totes les foscors.

Un aspecte important en aquest inici de missió és el lloc on Jesús se situa. No se’n va ni al Temple, ni als palaus. Se’n va a la Galilea dels pagans, un lloc considerat pels bons jueus com perillós i impur per la barreja de cultures, religions, tradicions que hi ha. Un lloc semblant al nostre món d’avui, amb cultures i religions diferents que es barregen degut als fluxos migratoris que la divisió econòmica del món ha provocat.

El lloc on ens situem per anunciar la nostra fe és important. Si en aquest món que acabo de descriure ens situem en el nostre hivernacle, allà on ens trobem segurs, on tothom pensa i és semblant a nosaltres, el caire del nostre testimoniatge serà ben diferent de si ens situem allà on hi ha el món real dels nostres dies, amb la seva diversitat cultural, religiosa, política.

A vegades critiquem que els immigrants que vénen a casa nostra s’aïllen en ghettos. Però és només culpa seva? No és conseqüència també de que nosaltres, els d’aquí, també ens tanquem en ghettos?

La Galilea dels pagans del temps de Jesús és el nostre món actual, globalitzat, amb molts immigrants. No hauríem de veure aquesta realitat com una amenaça, l’hauríem de veure com una oportunitat que ens ajuda a viure millor aquest Regne de Déu que és a prop, i que no estarà format només de cristians o d’occidentals o de blancs, sinó de tots els homes i dones de qualsevol raça cultura o religió.

Per Jesús situar-se en aquest lloc de barreja va ser una oportunitat per anunciar millor el seu Regne.

El contacte amb aquestes cultures diferents ens poden ajudar a sortir de nosaltres mateixos, a tenir menys prejudicis gràcies al coneixement i al diàleg amb l’altre. Estic convençut que els infants, tant els d’aquí com els d’origen estranger, que a l’escola viuen la diversitat seran capaços de superar les nostres dificultats, a condició que nosaltres els ajudem.

Un cop Jesús se situa en el bon lloc, tria els seus col·laboradors més propers. Aquesta tria està lligada al lloc on s’ha situat. No escull sacerdots ni fariseus, sinó uns pescadors de Galilea.

A ells com a nosaltres ens convida a seguir-lo. Un seguiment que comença per un coneixement. No podem seguir a cegues. Cal primer conèixer Jesús per tal de seguir-lo i donar testimoni de la seva bona notícia.

Aquesta feina de conèixer Jesús no ens hem de cansar de fer-la. No hem de dir mai: “Ja conec Jesús”. Es per la lectura de l’evangeli, per la pregària, que podrem conèixer millor Jesús. I coneixent-lo millor podrem anunciar-lo als altres, no tant amb els discursos ni amb els mítings, sinó amb el testimoni del nostre amor. No tant parlant molt de Jesús, sinó intentant parlar com Jesús. És el testimoni el que toca profondament el cor dels altres. Els discursos a vegades es queden a la superfície, el testimoni arriba al cor.

En aquesta setmana de pregària per la unitat dels cristians no hem d’oblidar mai la “Galilea dels pagans”. La unitat dels cristians no és una finalitat en ella mateixa. Està al servei de la unitat de la humanitat sencera. El testimoni dels cristians de cara a aquest desig d’una humanitat unida seria molt més clar si no estiguéssim dividits, si sabéssim descobrir què és l’essencial per a un cristià: Seguir l’estil de vida de Jesús i comprometre’ns amb el seu missatge d’amor sense fronteres. Tota la resta és segurament secundari i no ens hauria de dividir.

Que l’Eucaristia, signe de la unitat profunda que hi ha en la humanitat de tots els temps, ens ajudi a avançar cap a un món més unit i més fraternal.