dijous, 18 de gener de 2018

Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes

3 diumenge durant l'any B
lectures
Reprenem l’evangeli de Marc i ens situem a l’inici de la missió de Jesús, després de ser batejat per Joan Baptista i d’haver estat temptat al desert.
El tret de sortida sembla que sigui l’empresonament de Joan Baptista. La crida de Jesús és senzilla: “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”, en la Bona Notícia.
Ja les primeres paraules de l’evangeli de Marc van ser: “Comença la Bona Notícia de Jesús”.
Jesús va ser Bona Notícia per a molta gent, gent senzilla que vivia en unes condicions difícils, gent deixada de costat per ser considerats pecadors, malalts, impurs, petits.
Per a nosaltres, Jesús és Bona Notícia? O a vegades ho relacionem massa amb moral, amb prohibicions, amb abstinències... en definitiva en quelcom que ens genera tristesa i no alegria. Als seguidors de Jesús, l’Església, se’ns veu com portadors d’una Bona Notícia?
Com ja vèiem en l’evangeli de diumenge passat, Jesús, des del primer moment forma un grup, tria els seus col·laboradors més propers. Aquesta tria té molt a veure amb el lloc on Jesús se situa, el llac de Galilea. No escull sacerdots ni fariseus, sinó uns pescadors.
A ells com a nosaltres Jesús ens convida a seguir-lo. Un seguiment que comença per un coneixement. No podem seguir-lo a cegues. Cal primer conèixer Jesús per tal de seguir-lo i donar testimoni de la seva bona notícia.
Aquesta feina de conèixer Jesús no ens hem de cansar de fer-la. No podem dir mai: “Ja el conec prou, ja he llegit molt l’evangeli”. Perquè no es tracta d’un coneixement teòric o estàtic, aprendre de memòria la seva vida, assolir uns coneixements. El coneixement de Jesús és un coneixement personal. De la mateixa manera que no podem dir: “Ja conec la meva parella, ja conec el meu amic, ja conec el meu fill”, tampoc no podem acabar mai de conèixer Jesús, perquè aquest coneixement està lligat amb la nostra pròpia vida, amb la nostra evolució personal. A cada moment, en cada situació, en cada etapa de la nostra vida hem de tornar a conèixer Jesús perquè ens pugui dir una paraula que il·lumini aquell moment, aquella etapa, aquella situació personal que estem vivint.
Només així el nostre coneixement serà viu i serem capaços d’anunciar-lo als altres, no amb un discurs ben après, sinó a partir de la nostra vida.  I el món d’avui el que busca no són discursos sinó testimonis, exemples de vida més que paraules per més ben dites que siguin.
Jesús vol fer dels deixebles pescadors d’homes. No es tracta de fer proselitisme, en el sentit literal de la paraula “pescar”. Aquells pescadors de Galilea van ser pescadors d’homes amb el testimoni d’una vida fraterna en què ho posaven tot en comú.
En aquesta setmana de pregària per la unitat dels cristians que estem celebrant, cal que tots els qui ens diem cristians deixem en un segon terme les paraules, els discursos, la teologia... i que  en un món dividit per tantes raons, algunes de ben actuals com la intolerància religiosa, ideològica, cultural i que té com a conseqüència situacions de violència i de mort, fem tot per donar un testimoni que anunciï la Bona Notícia d’una humanitat en la que tots som, sense exclusions, fills i filles d’un mateix Pare que ens estima i que ens crida a estimar. Fer créixer ja aquí el Regne de Déu: un Regne on tothom hi cap, on tots som germanes i germans.
L’eucaristia que celebrem cada diumenge és signe d’aquesta humanitat fraterna o tothom hi té un lloc.

dilluns, 8 de gener de 2018

Veniu i ho veureu

2 diumenge durant l'any B
lectures
Passat el temps de Nadal, comencem els anomenats diumenges “durant l’any”. Diumenge que ve reprendrem l’evangeli d’aquest any, el de Marc, que com en el d’avui, ens parlarà dels inicis de la missió de Jesús.
Avui és una mica la transició entre el temps de Joan Baptista i el temps de Jesús. Dos dels deixebles de Joan “es passen” a Jesús. Aquest inici del temps de Jesús és ja una primera declaració d’intencions: No pensa anar sol, vol formar un grup que el segueixi i que podrà donar continuïtat a l’anunci de la seva bona notícia.
No anar sol, formar grup... És un element important en la vida del cristià. I en una època com la nostra en la que sovint falten grups per posar en comú, per compartir penes i alegries, esperances i neguits, és bo que reivindiquem aquest tipus de grup. D’altres tipus n’hi ha: esportius, excursionistes, musicals, sindicals, polítics... Però de grups que en podríem anomenar “de vida” no sempre són fàcils de trobar. Grups basats en la confiança, en el compartir, en el revisar la vida.
No ens hem de limitar a dir que per ser cristià cal fer-ho en grup, en comunitat, hem de dir també que és bo per a tot ésser humà tenir un grup de vida. També el no creient necessita el grup, a tots ens convé un grup de vida, que en alguns casos esdevindrà una comunitat.
On es fonamenta el grup que Jesús vol formar? En la vida precisament: “Veniu i ho veureu” “es quedaren amb ell aquell dia”
No passen el dia a la sinagoga ni al Temple. Se’l passen allà on Jesús s’allotjava. No sabem què van fer durant aquell dia, no sabem si van aprendre moltes coses. Només sabem que al marxar donen testimoni del que han viscut. Andreu es troba amb el seu germà Simó i comparteix amb ell el que en Jesús ha descobert: Jesús podria ser la resposta als anhels, a les esperances de la humanitat. Això és el que “l’Ungit” “el Messies” representava per als jueus del temps de Jesús, aquell que ha de donar resposta als desencants, a les tristeses, a les dificultats dels homes i dones d’aquell temps.
El que més tard descobriran, després de la resurrecció, és que Jesús és la resposta als anhels i les esperances, no només dels jueus, sinó de la humanitat sencera, de tots els llocs i de tots els temps.
L’inici, però, d’aquest camí, està en aquesta jornada en què van quedar-se on Jesús s’allotjava. Cadascú de nosaltres hem d’intentar fer processos semblants. Descobrir Jesús, no només en les anècdotes de la seva vida, en la superfície, sinó en la profunditat. La manera de fer-ho no serà la mateixa que la dels primers deixebles. Però el resultat ha de ser el mateix.
De quina manera, avui, hem de respondre a la invitació de Jesús “veniu i ho veureu”? On s’allotja avui Jesús per passar un dia amb ell? a l’església? al nou testament?
El lloc principal on Jesús s’allotja també és, com llavors, un lloc de vida. A Jesús l’hem de trobar en la vida, en la nostra vida, no entesa d’una manera individual. En la nostra vida hi ha també la vida dels altres, hi ha també els esdeveniments que vivim. La nostra vida entesa així, jo, els altres i els esdeveniments,  és sagrament de Jesús. És allí on l’hem de trobar. Evidentment, l’evangeli, el nou testament, l’eucaristia, poden ser moments i llocs que m’ajudin a descobrir-lo millor. Però a descobrir-lo no en la teoria sinó  en la vida. Si la Bíblia, l’eucaristia o la pregària es deslliguen d’aquesta vida, passen a ser ídols que em poden portar a un pietisme, en el millor dels casos, o a tants fonamentalismes religiosos que han existit i existeixen.

Celebrem l’eucaristia i lliguem-la amb la nostra vida per tal que, com els deixebles, descobrim qui és Jesús, on s'allotja i què espera de nosaltres.

dimecres, 3 de gener de 2018

Aquí teniu el meu servent

Baptisme de Jesús any B
lectures
El baptisme al Jordà va ser un moment important en la vida de Jesús. Jesús sintonitza amb el moviment de Joan Baptista. Deixa la seva terra, se’n va al Jordà i es fa batejar. La bona notícia que més tard anunciarà, està en línia amb la crida a la conversió que fa Joan.
Jesús es posa a la fila, un més entre la gent senzilla que se sent atreta per aquell profeta vestit amb pèl de camell. Jesús es posa a la fila, amb els senzills, com ja s’hi van posar Josep i Maria a Betlem, buscant un lloc per néixer, o presentant-lo al Temple per ser circumcidat. 
 La veu que ve del cel sortint de l’aigua ens revela  qui és aquest Jesús ja adult: “Ets el meu fill, el meu estimat”. Jesús es reconeix fill estimat, però no per posar-se per sobre dels altres, amb poder, tal com ho va fer l’emperador romà de l’època que es feia dir fill dels déus. Per a l’emperador, ser fill li dóna poder, riquesa i superioritat.
La lectura d’Isaïes ens fa comprendre quina classe de fill serà Jesús: “Aquí teniu el meu servent, el meu estimat” Jesús viurà la seva filiació no com a poder sinó com a servei. Servei a la humanitat, però amb una preferència cap als qui viuen a la fosca, a la presó, o són esclaus. Servei a la humanitat defensant la justícia i la dignitat de l’home. Servei a la humanitat sense cridar ni violentar. Intentant mantenir encès el ble que vacil·la. 
També la lectura dels Fets dels Apòstols sap resumir en ben poques paraules com Jesús va comprendre que havia de ser el fill estimat de Déu: “passà pertot arreu fent el bé”. Quantes vegades intentem explicar amb paraules complicades qui va ser Jesús. Amb quina senzillesa ens ho ha dit Pere: “fer el bé”. Quan diem que volem seguir Jesús, ser els seus deixebles, pensem alguna vegada que fer el bé és seguir Jesús?  I que seguir Jesús potser és en primer lloc intentar fer el bé?
El baptisme de Jesús que avui celebrem ens condueix al nostre propi baptisme. Som capaços de sentir en el nostre cor la frase que Jesús va escoltar sortint del Jordà: “Tu ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.”?
 Ens reconeixem fills estimats de Déu? Sabem reconèixer en les petites coses de cada dia l’amor que rebem de Déu, un amor que rebem també a través dels qui ens envolten? I, en conseqüència, intentem ser instruments del seu amor, passant per la vida fent el bé, preocupant-nos dels altres, sobretot dels més desvalguts?
Viure com a batejat és intentar ser fill de Déu a la manera de Jesús, posar-nos al servei dels nostres germans en tots els àmbits de la nostra vida: dins de la família, entre els nostres veïns, amb els nostres companys de treball o d’estudi. Descobrir tot allò que hi ha de bo en els altres i ser-ne reconeixent, ser agraïts,... Ser testimonis d’allò que creiem, però sense cridar ni violentar. Amb discreció i amb molt respecte cap als que són diferents de mi. Ser testimonis sobretot amb la manera de fer, més que no amb les paraules.
 Jesús va ser capaç d’escoltar la veu de Déu perquè havia preparat el seu cor a l’escolta. Un cor que podem preparar amb la pregària, però també estant atents a tot el que ens envolta. Escoltar els altres és un bon entrenament per poder escoltar Déu. Qui no sap escoltar els altres, que veu, difícilment podrà escoltar Déu que no veu.

Que aquesta eucaristia, que és també un temps per escoltar, ens ajudi a créixer en l’escolta de Déu per descobrir el que Ell espera de nosaltres.