Jn 1, 1-18
Fa
pocs dies Francesc va obrir l’any sant dedicat a la misericòrdia. Fa anys, quan
sentíem parlar de misericòrdia ho associàvem a les “obres de misericòrdia” que de petits apreníem, les corporals i les
espirituals. D’aquesta manera la misericòrdia es quedava al nivell ètic, al
costat dels manaments, dels preceptes de l’Església. Eren uns bons consells per
a la vida.
Declarant Francesc aquest any sant de la
misericòrdia, crec que ens està dient que la misericòrdia és molt més que les
obres de misericòrdia, que és un principi que abasta tota la nostra existència,
perquè és un principi de l’essència mateixa de Déu: “Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare”. I si ens diu de
ser misericordiosos ens ho diu perquè aquest principi misericordiós, ni que a
vegades l’amaguem, forma part també de la nostra essència, ja que hem estat
creats a imatge i semblança d’aquest Déu misericordiós, i que si som
misericordiosos, no fem altra cosa que ser el que som, i que només així podem
ser feliços.
Però que
és ser misericordiós? Hi ha unes quantes paraules que amb matisos diferents ens
parlen de misericòrdia: paraules com compassió, tendresa, proximitat, amor.
Enteses, però, en un sentit fort, no només sentimental. Per això calen altres
paraules que les enforteixin i que no deixin que la misericòrdia es quedi en
les paraules boniques o en les bones intencions. Paraules com: servei, ajuda,
entrega, solidaritat, justícia, compartir.
És
ben clar que per a nosaltres el rostre clar i transparent d’aquesta
misericòrdia és Jesús. En ell, totes les paraules que acabo de dir, les
primeres i les segones, s’hi reflecteixen en la seva vida. Ell va ser misericordiós
fins al final. Ell, i tots aquells que en la seva vida han estat també reflex d’aquesta
manera d’estimar, són per a nosaltres exemple i camí per esdevenir
misericordiosos.
I en
aquest Nadal, què ens diu l’any sant de la misericòrdia. Una de les paraules en
hebreu que traduïm per misericòrdia és la paraula ra’hamim, que expressa la unió profunda entre dos éssers, tant, que
el si de la mare en hebreu es diu rehem.
La dona embarassada, doncs, és un exemple visual de la misericòrdia: estar a
prop, sentir la vida d’un altre ésser dins el propi cos, i finalment donar a
llum.
En el
naixement de Jesús que avui celebrem hi veiem la misericòrdia de Déu que Maria
expressa d’una manera no només física, també existencial. Des del moment en que
es posa a disposició de Déu, la seva unió amb Jesús, i a través seu amb la
humanitat sencera, Maria viu la misericòrdia com un principi vital, des de la
concepció de Jesús fins a la mort en creu.
No sé
si és molt agosarat dir que és en les dones on amb més intensitat s’expressa la
misericòrdia. Si ens fixem, moltes de les paraules que he dit abans les
associem amb la feminitat. I per a l’home hi associem altres paraules com
força, poder, autoritat...
Paraules
i actituds que en Jesús no les trobem massa reflectides. Potser és encara més
agosarat dir , o potser no, que en Jesús el vessant femení que tenim tant homes
com dones, hi és ben destacat. La seva manera de trobar els altres, d’acollir-los,
amb suavitat, amb tendresa, amb compassió, ens recorden la mare que acarona amb
tendresa els seus fills. No és estrany, doncs, que malgrat haver associat massa
Déu amb la masculinitat, a l’Antic Testament hi hagi tantes comparacions de Déu
amb una mare tendra i misericordiosa envers els fills que som la humanitat.
Nadal
és el misteri d’aquest Déu compassiu, tendre i misericordiós que planta la seva
tenda enmig de les nostres, que es fa proper fins a l’extrem, com la mare és
propera al fill que té a les seves entranyes.
Que
aquest misteri que celebrem no es quedi en les bones intencions, en les
boniques i a vegades massa meloses tradicions, i faci de nosaltres homes i
dones misericordiosos, tendres i compassius, que saben apropar-se dels altres
com Déu s’ha apropat de nosaltres, i apropant-nos, obrint els ulls i les
orelles al clam dels desafavorits, dels exclosos, dels deixats de la mà de Déu,
ens posem al seu servei, sapiguem compartim, siguem més solidaris i fem créixer
la justícia al nostre voltant i al món sencer.
I que el gest del pa
trencat i el vi vessat sigui expressió també de la misericòrdia de Déu i de la
nostra misericòrdia.
