dijous, 24 de desembre de 2015

El qui és la Paraula es va fer home

Nadal 2015
Jn 1, 1-18

Fa pocs dies Francesc va obrir l’any sant dedicat a la misericòrdia. Fa anys, quan sentíem parlar de misericòrdia ho associàvem a les “obres de misericòrdia” que de petits apreníem, les corporals i les espirituals. D’aquesta manera la misericòrdia es quedava al nivell ètic, al costat dels manaments, dels preceptes de l’Església. Eren uns bons consells per a la vida.
Declarant Francesc aquest any sant de la misericòrdia, crec que ens està dient que la misericòrdia és molt més que les obres de misericòrdia, que és un principi que abasta tota la nostra existència, perquè és un principi de l’essència mateixa de Déu: “Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare”. I si ens diu de ser misericordiosos ens ho diu perquè aquest principi misericordiós, ni que a vegades l’amaguem, forma part també de la nostra essència, ja que hem estat creats a imatge i semblança d’aquest Déu misericordiós, i que si som misericordiosos, no fem altra cosa que ser el que som, i que només així podem ser feliços.
Però que és ser misericordiós? Hi ha unes quantes paraules que amb matisos diferents ens parlen de misericòrdia: paraules com compassió, tendresa, proximitat, amor. Enteses, però, en un sentit fort, no només sentimental. Per això calen altres paraules que les enforteixin i que no deixin que la misericòrdia es quedi en les paraules boniques o en les bones intencions. Paraules com: servei, ajuda, entrega, solidaritat, justícia, compartir.
És ben clar que per a nosaltres el rostre clar i transparent d’aquesta misericòrdia és Jesús. En ell, totes les paraules que acabo de dir, les primeres i les segones, s’hi reflecteixen en la seva vida. Ell va ser misericordiós fins al final. Ell, i tots aquells que en la seva vida han estat també reflex d’aquesta manera d’estimar, són per a nosaltres exemple i camí per esdevenir misericordiosos.
I en aquest Nadal, què ens diu l’any sant de la misericòrdia. Una de les paraules en hebreu que traduïm per misericòrdia és la paraula ra’hamim, que expressa la unió profunda entre dos éssers, tant, que el si de la mare en hebreu es diu rehem. La dona embarassada, doncs, és un exemple visual de la misericòrdia: estar a prop, sentir la vida d’un altre ésser dins el propi cos, i finalment donar a llum.
En el naixement de Jesús que avui celebrem hi veiem la misericòrdia de Déu que Maria expressa d’una manera no només física, també existencial. Des del moment en que es posa a disposició de Déu, la seva unió amb Jesús, i a través seu amb la humanitat sencera, Maria viu la misericòrdia com un principi vital, des de la concepció de Jesús fins a la mort en creu.
No sé si és molt agosarat dir que és en les dones on amb més intensitat s’expressa la misericòrdia. Si ens fixem, moltes de les paraules que he dit abans les associem amb la feminitat. I per a l’home hi associem altres paraules com força, poder, autoritat...
Paraules i actituds que en Jesús no les trobem massa reflectides. Potser és encara més agosarat dir , o potser no, que en Jesús el vessant femení que tenim tant homes com dones, hi és ben destacat. La seva manera de trobar els altres, d’acollir-los, amb suavitat, amb tendresa, amb compassió, ens recorden la mare que acarona amb tendresa els seus fills. No és estrany, doncs, que malgrat haver associat massa Déu amb la masculinitat, a l’Antic Testament hi hagi tantes comparacions de Déu amb una mare tendra i misericordiosa envers els fills que som la humanitat.
Nadal és el misteri d’aquest Déu compassiu, tendre i misericordiós que planta la seva tenda enmig de les nostres, que es fa proper fins a l’extrem, com la mare és propera al fill que té a les seves entranyes.
Que aquest misteri que celebrem no es quedi en les bones intencions, en les boniques i a vegades massa meloses tradicions, i faci de nosaltres homes i dones misericordiosos, tendres i compassius, que saben apropar-se dels altres com Déu s’ha apropat de nosaltres, i apropant-nos, obrint els ulls i les orelles al clam dels desafavorits, dels exclosos, dels deixats de la mà de Déu, ens posem al seu servei, sapiguem compartim, siguem més solidaris i fem créixer la justícia al nostre voltant i al món sencer.
I que el gest del pa trencat i el vi vessat sigui expressió també de la misericòrdia de Déu i de la nostra misericòrdia.