diumenge, 6 de desembre de 2015

Que es compleixin en mi les teves paraules 

Concepció Immaculada de Maria 2015
Lc 1, 26-38
Les festes de Maria són bones ocasions per descobrir la feminitat de Déu i de retruc de tots nosaltres. En una cultura on el masculí sobresurt, ens hem acostumat a imaginar un per Déu més masculí que femení, un Déu fort, poderós, autoritari.
En aquest sentit no hi ha ajudat gaire el fet de dir, perquè Jesús ens ho va ensenyar, que Déu és Pare, oblidant que aquest ensenyament de Jesús el comprenem malament si entenem la paternitat masculina i no la paternitat-maternitat, el Déu Pare-Mare tal com en va parlar en el seu breu pontificat Joan Pau I. Déu no és Pare en el sentit masculí de la paraula, Déu respecte a nosaltres és pare-mare, en la seva complementarietat, respecte als fills.
L’Antic Testament té textos que ens parlen d’un Déu que és Mare, una Mare que infanta la humanitat, que la nodreix com la mare nodreix els seus fills, que es preocupa dels humans amb tendresa i misericòrdia. Precisament, el mot misericòrdia en hebreu procedeix de la mateixa arrel que el mot matriu.
Retrobar aquesta feminitat de Déu ens ajudaria a situar Maria en el lloc que li correspon. Maria no és la substitució de les deesses d’altres religions, sinó una expressió concreta de la feminitat de Déu. I amb ella, totes les dones, amb els valors que encarnen, són expressió més clara d’aquesta feminitat. Una expressió que ens hauria d’ajudar als homes a conrear valors com ara l’acolliment, la tendresa, la misericòrdia, valors que Maria va encarnar durant la seva vida.
Valors, però que Jesús també va encarnar, ni que fos un home. Pensem per un moment tantes trobades de Jesús que traspuen aquests valors que en diem “femenins”, d’acolliment, tendresa i misericòrdia.
Moltes de les homilies, discursos i documents del Papa Francesc tenen també aquests valors “femenins”. La paraula misericòrdia, la paraula “tendresa” són ben freqüents quan parla.
Ja en l’inici del seu ministeri en la festa de sant Josep, ens va dir: “el preocupar-se, el custodiar, requereix bondat, demana ser viscut amb tendresa.(...) Tendresa, que no és la virtut dels febles, sinó més aviat tot el contrari: denota fortalesa d'ànim i capacitat d'atenció, de compassió, de veritable obertura a l'altre, d'amor. No hem de tenir por de la bondat, de la tendresa.”
I en el seu darrer document “Evangelii Gaudii” L’alegria de l’evangeli, dedica el darrer capítol a Maria com a model per als cristians. Ens diu: “Maria és la que sap transformar una cova d'animals en la casa de Jesús, amb uns pobres bolquers i una muntanya de tendresa. Ella és l'amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l'espasa, que comprèn totes les penes. Com a mare de tots, és signe d'esperança per als pobles que pateixen dolors de part fins que brolli la justícia. Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l'amor de Déu.(...) Cada cop que mirem Maria tornem a creure com en són de revolucionaris la tendresa i l'afecte. En ella veiem que la humilitat i la tendresa no són virtuts dels febles sinó dels forts, que no necessiten maltractar els altres per sentir-se importants.”
Per això no és gens estrany que avui, per voluntat de Francesc, comencem un any sant extraordinari dedicat a la misericòrdia, aquesta qualitat tan lligada amb la tendresa i amb la feminitat.
Seria bo que aquesta oportunitat que se’ns ofereix amb l’any sant ens faci créixer en feminitat, en tendresa i en misericòrdia en les nostres relacions cap als altres per tal d’encarnar en les nostres vides el Déu femení, tendre i misericordiós.
  Que l’eucaristia que celebrem, sagrament d’una vida donada fins al final com una mare que es dóna fins al final pels seus fills sigui força per a tots nosaltres.