Lc 1, 26-38
Les festes de Maria són bones ocasions per descobrir la feminitat de Déu i
de retruc de tots nosaltres. En una cultura on el masculí sobresurt, ens hem
acostumat a imaginar un per Déu més masculí que femení, un Déu fort, poderós,
autoritari.
En aquest sentit no hi ha ajudat gaire el fet de dir, perquè Jesús ens ho
va ensenyar, que Déu és Pare, oblidant que aquest ensenyament de Jesús el
comprenem malament si entenem la paternitat masculina i no la
paternitat-maternitat, el Déu Pare-Mare tal com en va parlar en el seu breu
pontificat Joan Pau I. Déu no és Pare en el sentit masculí de la paraula, Déu
respecte a nosaltres és pare-mare, en la seva complementarietat, respecte als
fills.
L’Antic Testament té textos que ens parlen d’un Déu que és Mare, una Mare
que infanta la humanitat, que la nodreix com la mare nodreix els seus fills,
que es preocupa dels humans amb tendresa i misericòrdia. Precisament, el mot
misericòrdia en hebreu procedeix de la mateixa arrel que el mot matriu.
Retrobar aquesta feminitat de Déu ens ajudaria a situar Maria en el lloc
que li correspon. Maria no és la substitució de les deesses d’altres religions,
sinó una expressió concreta de la feminitat de Déu. I amb ella, totes les
dones, amb els valors que encarnen, són expressió més clara d’aquesta
feminitat. Una expressió que ens hauria d’ajudar als homes a conrear valors com
ara l’acolliment, la tendresa, la misericòrdia, valors que Maria va encarnar
durant la seva vida.
Valors, però que Jesús també va encarnar, ni que fos un home. Pensem per un
moment tantes trobades de Jesús que traspuen aquests valors que en diem “femenins”,
d’acolliment, tendresa i misericòrdia.
Moltes de les homilies, discursos i documents del Papa Francesc tenen també
aquests valors “femenins”. La paraula misericòrdia, la paraula “tendresa” són
ben freqüents quan parla.
Ja en l’inici del seu ministeri en la festa de sant Josep, ens va dir: “el preocupar-se, el custodiar, requereix
bondat, demana ser viscut amb tendresa.(...)
Tendresa, que no és la virtut dels
febles, sinó més aviat tot el contrari: denota fortalesa d'ànim i capacitat
d'atenció, de compassió, de veritable obertura a l'altre, d'amor. No hem de
tenir por de la bondat, de la tendresa.”
I en
el seu darrer document “Evangelii Gaudii” L’alegria de l’evangeli, dedica el
darrer capítol a Maria com a model per als cristians. Ens diu: “Maria és la que sap transformar una cova
d'animals en la casa de Jesús, amb uns pobres bolquers i una muntanya de tendresa. Ella és l'amiga sempre atenta
perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per
l'espasa, que comprèn totes les penes. Com a mare de tots, és signe d'esperança
per als pobles que pateixen dolors de part fins que brolli la justícia. Com una
veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres, i vessa
incessantment la proximitat de l'amor de Déu.(...) Cada cop que mirem Maria
tornem a creure com en són de revolucionaris la tendresa i l'afecte. En ella
veiem que la humilitat i la tendresa
no són virtuts dels febles sinó dels forts, que no necessiten maltractar els
altres per sentir-se importants.”
Per
això no és gens estrany que avui, per voluntat de Francesc, comencem un any
sant extraordinari dedicat a la misericòrdia, aquesta qualitat tan lligada amb
la tendresa i amb la feminitat.
Seria
bo que aquesta oportunitat que se’ns ofereix amb l’any sant ens faci créixer en
feminitat, en tendresa i en misericòrdia en les nostres relacions cap als
altres per tal d’encarnar en les nostres vides el Déu femení, tendre i
misericordiós.
Que
l’eucaristia que celebrem, sagrament d’una vida donada fins al final com una
mare que es dóna fins al final pels seus fills sigui força per a tots
nosaltres.