Ja és Nadal a l'illa d'Alborán. No han estat els àngels els que m'han donat la bona notícia, l'he llegit aquest matí en les edicions digitals de tots els diaris: ahir diumenge, una Maria negra va donar a llum una preciosa nena en l'embarcació amb la qual creuava "il·legalment" l'Estret.
Igual que fa dos mil anys, Maria fugia del futur dictat pels Herodes de la misèria i la corrupció. En aquesta ocasió no viatjava a lloms d'un ase, sinó en l’humit ventre d'una pastera. Com llavors, li va arribar el moment del part en ple viatge i el pessebre va ser substituït per una desmanegada piragua. No hi havia hostal ni per a ella, ni per als 32 subsaharians que l'acompanyaven, entre ells set embarassades més i sis menors.
L'estrella d'Orient es va adaptar als nous temps i es va transmutar en una trucada de mòbil que un àngel anònim va fer des del Marroc avisant de la sortida de l'embarcació la tarda anterior.
La calor que en altre temps van donar al nen un bou i una mula, ahir va oferir-la la falda del guàrdia civil que durant dues hores, fins arribar a Motril, va protegir la petita de l'intens fred.
A què esperem per sortir corrent a Alborán i posar als peus de la nena el mató, el llard i el vi dels nostres rebosts plens? A què esperen els polítics i savis per anar a oferir l'or, l'encens i la mirra d'un futur ple de possibilitats? ¿Deixarem que, dos mil anys després, l'ombra d'una creu es projecti sobre el futur d'aquesta nena? En cada infant que neix es juga la salvació compartida d'un futur millor per a tots, començant pels darrers. Alegrem-nos amb els pastors perquè ja és Nadal a Alborán.
