divendres, 10 de desembre del 2010

Els desvalguts senten l'anunci de la Bona Notícia

Aquest diumenge d’Advent té l’alegria com a leitmotiv. L’alegria que apareixerà amb esplendor el dia de Nadal.

Tots sabem, però, que l’alegria és ambivalent. Pot ser una alegria que amaga grans tristors, pot ser una alegria molt efímera i que genera grans frustracions.

El misteri de l’existència humana ens desorienta en moltes ocasions. Passem de l’alegria a la tristor amb massa facilitat.

Quina és l’alegria que Jesús ens vol revelar? L’alegria que l’acompanyava fins i tot en els moments de tristesa, de persecució, d’incomprensió.

L’hem vist a l’evangeli: és l’alegria que sorgeix en veure que els altres estan alegres perquè la vida se’ls ha tornat menys feixuga. L’alegria del cec que recobra la vista, del pobre que pot sortir de la indigència, del malalt que retroba la salut, del leprós que és purificat... L’alegria de l’altre és l’aliment de l’alegria de Jesús.

Per això, quan els deixebles de Joan Baptista van a preguntar a Jesús si és o no és el Messies, ell respon no amb un gran discurs religiós, ni polític, com potser s’esperaven. Jesús respon amb els fets, aquells fets que són bona notícia per aquells que estaven desesperats en la seva situació.

Segurament Joan Baptista dubta de Jesús, els seus deixebles també, perquè esperen un Messies que actuï amb força i poder contra els romans, contra les autoritats religioses. I en canvi, el messianisme de Jesús passa per aquesta bona notícia que obre camins d’esperança als qui l’han perdut.

I nosaltres, quina és la font de la nostra alegria? Tenim experiències d’estar alegres perquè hem col·laborat a què l’altre estigui alegre? O tenim només experiències d’alegries que comencen i acaben en nosaltres?

Amb tot això no vull dir que aquestes petites alegries que tenim per petits gustos o aficions no ens les puguem permetre. Però sense oblidar el que serien els consells de Jesús: primer, que l’alegria, si és compartida, és més alegria. I segon, que l’alegria no pot tenir com a conseqüència fer mal. Ni mal als altres ni mal a nosaltres mateixos. Passar-ho bé a costa de maltractar algú o de maltractar-nos a nosaltres mateixos, no pot ser el nostre criteri per buscar l’alegria.

La resposta de Jesús als deixebles de Joan Baptista és una resposta dels fets i no de les paraules. Ja sé que aquesta és una frase molt utilitzada, sobretot en la política. Però sabem que moltes vegades que això de “fets i no paraules” sovint acaba essent una paraula i no un fet.

En Jesús en canvi va ser veritat. Posava al davant els fets. I les paraules sempre eren coherents amb els seus fets.

Nosaltres, seguidors de Jesús, podem dir el mateix? Si ens vinguessin a preguntar si som nosaltres els seguidors de Jesús o se n’han d’esperar uns altres, quina resposta donaríem? Podríem dir com Jesús que veiessin el que passa al nostre voltant? Trobarien malalts guarits, pobres que són ajudats, persones soles que són acompanyades? Descobririen al voltant nostre gestos de solidaritat de fraternitat? O només trobarien paraules, declaracions, bones intencions?

Nadal és a prop. Nadal pot ser ocasió per fer gestos. Gestos de reconciliació, gestos de solidaritat, gestos d’acompanyament. No com un deure o una obligació, sinó per cercar l’alegria, aquesta alegria compartida que Jesús va viure i que nosaltres també podem viure