divendres, 30 de novembre de 2012

Alceu el cap ben alt

Lc 21, 25-28.34-36

En aquest començament de l’Advent l’evangeli que acabem d’escoltar pot esdevenir un projecte de vida.
Jesús ens convida a desvetllar-nos, a evitar que el nostre cor s’afeixugui. Jesús coneix bé l’ésser humà, sap que estem envoltats de molts “inputs” que ens afeixuguen, que ens dificulten estar desvetllats.
Les preocupacions no ens deixen caminar. Les preocupacions econòmiques, familiars, els conflictes de la parella, amb els fills, amb els pares, amb els germans...  Les dificultats de convivència amb els veïns. Les preocupacions de la salut, la pròpia i la dels que ens envolten, la mort d’algú que ens estimem i amb qui comptàvem. La inestabilitat del moment actual, la por al futur.
Tantes raons, tant se val que siguem joves o que siguem més grans, volten pel nostre cap, i a vegades fan que siguem durs d’oïda a les crides que rebem dels altres i a través dels altres de Déu.
En aquest començament de l’Advent Jesús ens convida a escoltar la seva paraula, a transformar les dificultats i les preocupacions, essent capaços de sortir fora de nosaltres i anar cap a Ell i cap als altres. A pregar-li amb aquelles paraules de Teresa de Calcuta: “Senyor, quan estic ferir, dóna’m algú a qui consolar, quan estic desanimat, envia’m algú a qui animar, quan necessito que em comprenguin, dóna’m algú que necessiti la meva comprensió...”
 L’Advent ens obre a l’esperança: quan ens sembla que tot s’enfonsa al nostre voltant, quan el pessimisme i el desànim sembla que ens guanyin, la fe ens reenvia a l’esperança, ens fa reconèixer “el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat”
 Es tracta, però, d’una esperança que no ens endormisca a l’espera de la fi dels temps, al contrari, ens desvetlla i ens fa actuar, convidant-nos a viure d’acord amb el que esperem: Un Regne de Justícia, de Pau, de Veritat, de Llibertat, d’Amor.
Un pastor de l’Església deia: “No hi ha només la darrera vinguda a la fi dels temps: el Senyor desitja sempre venir a través nostre. Truca a la porta del nostre cor: estàs disposat a donar-me la teva carn, el teu temps, la teva vida? Així és la veu del Senyor, que vol entrar en la nostra època, vol entrar dins la història humana a través nostre. Busca també un lloc on viure, la nostra vida personal. Aquesta és la vinguda del Senyor. És el que volem aprendre una altra vegada durant el temps d’Advent: que el Senyor pot venir a través nostre.”
 El pastor que va dir això és Benet XVI, en una homilia de fa uns quants anys.
Aquestes paraules ens ajuden a comprendre que la festa de Nadal que ens disposem a preparar no és només el record d’un esdeveniment històric, el naixement de Jesús, sinó un esdeveniment actual. Déu segueix fent-se carn, Déu continua naixent avui.
Déu va escollir Maria per donar a llum Jesús. Déu ens ha escollit perquè donem a llum Jesús en les nostres vides.
Estem a punt, com Maria, a respondre a la seva crida dient-li: “que es compleixin en mi les teves paraules”?   
 Que aquest temps d’Advent sigui per a cada un de nosaltres un temps oportú per avançar, que no sigui un retorn al que ja vam celebrar fa un any com si haguéssim tornat al punt de sortida. Amb els cicles litúrgics no girem sempre en rodó, sinó que anem avançant. Cada temps d’Advent ha de ser diferent al de l’any anterior, cada festa de Nadal ha de ser diferent a la de l’any anterior. Si no fos així voldria dir que els nostres cors són feixucs, incapaços de caminar.
Que l’Eucaristia sigui una ocasió perquè l’Esperit de Jesús penetri els nostres cors i els renovi, ens doni la força que necessitem per seguir aquell que va davant nostre indicant-nos el camí que ens porta a Aquell que ens ha estimat des de sempre.