divendres, 23 de novembre de 2012

La meva reialesa no és cosa d'aquest món

Jn 18, 33-37

Com hem d’entendre que Jesús sigui Rei de tot el món, en quin sentit és rei. És evident que no és rei en el sentit polític, i en canvi és força clar que molts dels qui l’envoltaven els hauria agradat que Jesús fos rei en el sentit clàssic de la paraula. Un rei com David o com Herodes. Un cabdill per liderar un moviment contra els romans. L’evangeli que acabem d’escoltar ens recorda que els sacerdots de Jerusalem van utilitzar aquesta estratègia, la de fer creure a Pilat que Jesús pretenia ser rei. I és per aquesta raó que serà clavat en creu pels romans, executat de la manera que executaven els romans a aquells que intentaven rebel·lar-se contra ells. El cartell sobre la creu ho deia ben clar: “Jesús de Nazaret, Rei dels Jueus”.

Recordem, en canvi, dos textos de l’evangeli que hem escoltat aquest mateix any: A l’estiu vam escoltar la multiplicació dels pans i els peixos. Després de realitzar aquest signe, l’evangeli ens diu: “Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya”

I no fa gaire diumenges Jesús deia als deixebles: “Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor,  i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.”

 Aquests dos textos sols ja ens deixen ben clar quina era la manera de pensar de Jesús respecte a la pretensió de fer-lo rei, i sobre els grans d’aquest món. Els qui el volen seguir no han de tenir una altra pretensió que posar-se al servei dels altres i han de fugir dels llocs d’honor.

Aquest és el Rei de tot el món que avui celebrem. No és un rei com els d’aquest món, no és un president com els d’aquest món. La seva reialesa no té res a veure ni amb el poder polític, ni amb el diner o la riquesa i molt menys amb el despotisme, la recerca de privilegis i de llocs importants.

La seva reialesa és la reialesa del servei, de la donació de si mateix, de l’amor sense límits ni fronteres.

Per a nosaltres que creiem en ell, Jesús és rei en el sentit que és el nostre punt de referència, el camí que ens porta cap a Déu

 Proclamant-lo Rei de tot el món, mirem l’infant nu i fràgil que neix en un pessebre perquè no troba lloc a la ciutat humana.

Proclamant-lo Rei de tot el món, mirem l’home nu i fràgil clavat sobre una creu i que no té aparença humana de tan desfigurat que està.

 Però sobretot, proclamant Jesús Rei de tot el món, mirem aquest Déu que és Pare i que ressuscitant Jesús s’ha posat al costat de la humanitat fràgil i nua, mancada de justícia, pobra, esclava, víctima de la violència.

Un Déu de Justícia, Llibertat, Amor i Veritat.

Un Déu que ens convida ja ara a participar d’aquest Regne, intentant viure aquests valors en les nostres vides.

Un Déu que crida els seguidors del seu Fill, l’Església, a fugir del poder, de la riquesa, de les influències, a posar-se al costat dels petits i dels pobres.

Es aquesta la imatge de l’Església avui?

L’Església som tots! Intentem cada un de nosaltres ser testimonis de Jesús i del seu Regne. Ser propers dels altres, posar-nos al seu costat i no a sobre, donar la mà, ser acollidors. Fugir de tot el que és egoisme, violència, racisme, mentida, venjança…

Amics, que l’eucaristia que celebrem ens ajudi a ser ciutadans del Regne de Jesús, que combregant amb ell, creixem en comunió amb la humanitat que Déu estima.