Is 61, 1-2a.10-11 Jn 1, 6-8.19-28
Si recordeu, aquest tros del profeta Isaïes que hem escoltat és aquell
que Jesús va llegir a la sinagoga de Nazaret i que era, per dir-ho d’alguna
manera, el seu programa: “L’Esperit del
Senyor Déu reposa sobre meu...”
L’Esperit de Déu és en els profetes, l’Esperit és en Jesús, però també és
en nosaltres. L’Esperit de Déu no és elitista, només per a gent especial, per
als sants, per als d’una determinada religió... L’Esperit de Déu és universal,
no és sectari... Reposa sobre tot home sobre tota dona que no es tanca sobre si
mateix, que s’obre a la seva acció.
Deixar-se conduir per aquest Esperit, apropar-se d’ell no significa
allunyar-se del món, dels altres. Tot el contrari, apropar-se d’ell només es
pot fer apropant-se al mateix temps dels altres, especialment dels desvalguts, dels qui tenen el cor adolorit,
dels presoners, dels captius...
El missatge d’Isaïes, que Jesús fa seu, ens il·lumina molt bé en aquest
temps d’Advent, en el que ens preparem per a la seva vinguda. L’espera
d’aquesta visita consisteix a esperar i acollir els altres, d’acord amb
aquelles paraules de Jesús que vam escoltar fa uns diumenges: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests
germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” sense oblidar que aquests
germans de Jesús eren els afamats, els qui passaven set, els forasters, els
malalts, els presoners. En les paraules de Jesús ressonen les paraules d’Isaïes:
els desvalguts, els cors adolorits, els captius, els presos...
La nostra preparació de Nadal ha d’anar per aquí, per apropar-nos dels preferits
de Jesús, que en aquests temps de crisi econòmica, són aquells a qui els manca
el més bàsic com és el pa de cada dia. El recapte d’aliments que es va fer darrerament
és una bona preparació de Nadal, la Marató de TV3 que avui es realitza és també
una manera de preparar el Nadal, fent-se solidaris dels qui pateixen malalties.
Aquesta és també la preparació a la que Joan Baptista ens convida.
Aplanar el camí al Senyor és aplanar el camí als altres, en comptes d’aixecar murs
i tancar-nos ben tancats en els nostres petits mons.
Els petits mons personals, familiars, però també els nostres petits mons
de països d’Occident que pensant només en la nostra crisi econòmica oblidem la
situació dels països del Tercer Món. Països que segueixen necessitant ajuda i
cooperació i que en aquests moments la veuen retallada.
L’Esperit de Déu que ens envia als
cors adolorits, als desvalguts, als captius... ens envia, és cert, als pobres
de casa nostra, però ens segueix enviant a aquells països on els pobres són la
majoria.
A l’evangeli hem escoltat que
Joan venia a donar testimoni de la Llum. Nosaltres podem ser avui aquests
testimonis de la Llum. Una Llum que no consisteix a saber moltes coses, a
conèixer els secrets de la ciència o de l’economia, ni a conèixer els misteris
de l’existència. La Llum que hem de testimoniar és la Llum de l’amor. Com diu
el mateix Joan evangelista en la seva primera carta: “els qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus
germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la
llum, però els qui no els estimen estan en la fosca, caminen a les fosques i no
saben on van”.
Que aquest
temps d’Advent ens ajudi a apropar-nos solidàriament d’aquesta humanitat i
d’aquest món que Déu ens ha confiat.