dijous, 25 de desembre de 2014

Llum que es reveli a les nacions

Sagrada Família any B
Sir 3, 2-6. 12-14  Col 3, 12-21  Lc 2, 22-40
Quan reflexionem sobre la família avui fàcilment caiem en la temptació de dir que avui la família va molt malament. No dic que no hi hagi raons per pensar-ho, però a vegades oblidem el passat o l’idealitzem, i ens quedem només amb les coses bones d’aquest passat oblidant el que no era tan bo. Una altra temptació és la de condemnar aquells que tenen altres models.
 En comptes d’idealitzar o de condemnar potser el que cal és intentar viure el millor possible les nostres relacions familiars, fent que l’amor hi sigui al centre, sabent que no som perfectes i que sempre podem millorar.
 La família de Nazaret és avui al centre de la nostra celebració. Què ens pot dir aquesta família de fa més de dos mil anys a la nostra família d’avui.
El primer tret que destaquen els evangelis és que era una família que vivia en la senzillesa i en una certa dificultat econòmica. Com a bons jueus compleixen el que hi ha establert en la Llei de Moisès de presentar Jesús al Temple i fer una ofrena. L’ofrena que ofereixen és la dels pobres, un parell de colomins.  
Potser un dels problemes que hi ha en les famílies que no tenen problemes econòmics ve de no saber viure amb senzillesa i austeritat. Hem volgut viure millor que els nostres pares o avis i potser hem exagerat, pensant que el més important eren les coses materials, i hem deixat de banda altres aspectes que eren més importants.
 Tenir temps per parlar i per escoltar, dins de la parella, pares amb fills. El ritme i l’estil de vida actual no ajuda gaire a trobar aquest temps. Un temps tan necessari per enfortir els lligams, per desfer malentesos, per reconciliar-se, en definitiva per estimar.
Avui com ahir, el que és més important en qualsevol model de família són aquells sentiments de què ens parla Pau: compassió, bondat, humilitat, serenor, paciència, perdó... I avui afegiríem: diàleg, respecte, tolerància, igualtat... Sentiments que fan créixer una família en l’amor. Saber descobrir el que és essencial, allò que és invisible als ulls, però visible amb el cor.
Són aquests sentiments profunds els que hem de saber transmetre als nostres fills. Els seus models potser seran diferents dels nostres. En alguns casos potser ens sobtaran, no acabarem de comprendre les opcions que ells prenen. Cal respectar-los i no tancar-los mai la porta. Mantenir sempre els lligams. Perquè fins i tot quan sembla que no us necessiten, els cal la vostra presència de pares, sempre que sigui una presència discreta i respectuosa.
I en aquests temps en què la vida s’allarga, i en què les condicions de vida, -els pisos petits, els ritmes de treball intensos- no ens ajuden gaire, cal no oblidar el que deia el llibre de la Saviesa: “acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment no els menyspreïs” Estar atents al que els més grans necessiten, dedicar-los temps, escoltar-los, són també maneres de posar en practicar el manament d’estimar.
Germanes, germans, en aquest dia de la Sagrada Família, preguem especialment per les famílies que aquí i arreu passen per més dificultat. Dificultats en la parella, dificultats econòmiques, malaltia... Preguem per les famílies dels alumnes que van ser assassinats a una escola del Pakistan.  Preguem per ells, i també per les nostres famílies, i que aquestes pregàries ens comprometin a ser instruments de pau, de reconciliació i de solidaritat.